Los Borgia?

L'altre dia vaig anar a veure la pel·lícula Los Borgia —ni tan sols dret al nom ha tingut aquí a la seua terra—. Cofesse que no tenia gaire interès de veure-la perquè suposava que era una repetició dels tòpics sobre la maldat i la corrupció de tan detestable família. Però, va poder més la curiositat que el seny, i allà vam fer cap.

La pel·lícula em va deixar bastant fred, no em va agradar i només em va cridar l'atenció que Lluís Homar digués Xàtiva, i no Játiva, en un film castellanoparlat, així com la presència obsessiva de Johannes Burckard, mestre de cerimònies d'Alexandre VI i un quants papes més, amb la seva mania de deixar-ho tot escrit fins a l'últim detall, contribuint així a la creació de la llegenda negra dels Borja.

A mi em fa gràcia que uns senyors de la Costera feren cap a Roma i que en una cinquantena d'anys assoliren el poder a la Ciutat Eterna. El cim del poder al qual es podia aspirar a la Itàlia del Renaixement i, possiblement, a Europa, sempre que hom fora italià, és clar. No era eixe el cas però, ho van rematar amb Francesc de Borja i d'Aragó, IV duc de Gandia, I marquès de Llombai, III general dels Jesuïtes… i sant.

No vaig a parlar dels Borja ni del seu paper a la història, però, a mi em va pel cap que el que ens han ensenyat sobre aquesta família té a veure més en "què eren" que en "qui eren". I crec que tota eixa dramàtica història ens la conten així perquè eren ciutadans d'una nació sense estat. Què haguès passat si els Borja foren de Salamanca? posem per cas.

La 'Chiesa dei Catalani'

Com que els pobres borgetes sempre han tingut al darrere un estat més preocupat en dir-nos que no tenim història i que la nostra és la d'ells, en penitència els ha correspost descansar eternament a Roma, a la Basílica de Santa Maria di Monserrato, a la via Monserrato, actual "Església Nacional d'Espanya a Roma", però, antigament anomenada "Chiesa dei Catalani". Ves per on.

Aquesta esglèsia que van iniciar els Borja es va acabar de construir al segle XVI, i des de 1881 hi descansen les seues despulles. Això sí, a dalt de l'antiga tomba del rei Alfonso XIII, i al costat d'una plaqueta amb el nom de Don Eduardo Zaplana Henández-Soro. Unes despulles que, recordem-ho, havien estat amagades durant 400 anys en caixa única als sòtans del Vaticà.

Joan Aureli Mansanet i Mansanet
Simat de la Valldigna

+ Hemeroteca: La pel·lícula dels Borja es preestrena avui al Palau de les Arts de València 03/10/2006