El gran engany de l'alta tensió: Una visió des de la Valldigna

La línia d'alta tensió entre Castelló de la Ribera i Gandia que creua la Valldigna és un corredor de 440 quilowatts ampliable per subministrar l'energia necessària a les faraòniques urbanitzacions previstes a la costa del País Valencià. Després de molts recursos, la línia ha estat paralitzada pel Tribunal núm. 5 Contenciós-Administratiu de València amb sentència d’octubre de 2005 que Iberdrola i la Generalitat han ignorat descaradament i han continuat executant les obres amb coacció policial, l'engany i la manipulació de la informació.

El projecte de 1991 va ser rebutjat per l’oposició enèrgica de Barx, recolzat per la Generalitat i Gandia, i el 1994 se’n va presentar un per dins la Valldigna i després de cinc projectes alternatius, el 1998 es va presentar l’actual que creua de ple la comarca. La Valldigna s’organitzava en contra: es constituia l'Associació de Propietaris Afectats per la Línia d’Alta Tensió (APALAT) i la Coordinadona contra l’Alta Tensió de la Valldigna, pionera en la reivindicació contra la LAT al País Valencià. L’any 2003 el traçat va ser declarat d’utilitat pública per la Generalitat, i el 2005 Iberdrola signava un conveni per separat amb els ajuntaments (que finalment Simat no va ratificar) on es negocia el pas de la línia pels seus municipis.

L'oposició ferma de la Valldigna

La societat civil de la Valldigna s’ha oposat fermament perquè es nega a veure agredida la comarca pels interesos econòmics i especuladors. Cal recordar tres manifestacions a Tavernes, el 1999, 2001 i 2004, amb més de 6.000 persones d’un total de 22.000 de la coamarca i la gran manifestació unitària de València, de l’1 d’abril de 2006, que va ser l’origen del Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió (FUCAT) que agrupa a totes les plataformes del País Valencià.

Els motius de l’oposició a la LAT (aèria o soterrada) són molts i diversos. Pel que fa a la salut, hi ha nombrosos estudis científics publicats en revistes del màxim prestigi, com l’American Journal of Epidemiology, que relacionen malalties tan greus com la leucèmia i els tumors malignes, especialment en xiquets i ancians, per exposició a la radiació electromagnètica produïda per infrastructures d'alta tensió.

La línia anul·la iniciatives econòmiques futures per la depreciació del terreny, la creació de servituds i la impossibilitat de dur a terme cap activitat agrícola o industrial a prop de les torres. Implica, per tant, unes conseqüències greus i irreparables sobre les economies locals de les terres afectades.

L'impacte paisatgístic pot contemplar-se a la majoria dels nostres pobles, on ja són visibles aquestes monstruoses estructures metàl·liques (torres de 40 m d'alçada i 12 d'amplada). Les nostres comarques compten amb nombrosos paratges naturals d'interès, dels quals tots i totes volem gaudir.

Els danys ecològics són importants, tant els derivats de les obres, com de la contaminació electromagnètica de la línia. Augmenta el risc d'incendi forestal pels llamps que cauen a les torres i per les avaries (com, per exemple, l’incendi del bosc de Vallesa d’aquest estiu, provocat per una línia d’alta tensió). Implica, també, un perill mortal per a l’avifauna, i la destrucció i alteració de corredors biològics.

L'exportació d'excedents

La línia forma part del gran corredor energètic que comença a la Catalunya Nord (Estat francès) i acabarà al Marroc per exportar els excedents elèctrics de les centrals nuclears franceses. Es previsible que quan la Unió Europea regule restrictivament el sector nuclear, aquest corredor puga revertir-se i passar el Marroc a ser productor d'energia nuclear, amb capital de les grans empreses europees. Per tant, respon més a l’estratègia comercial de les grans empreses elèctriques que a les necessitats reals de la societat.

La construcció de la línia respon a un model energètic centralitzat basat en la producció massiva d'energia en pocs llocs i el transport a llarga distància fins als punts de consum. Implica, un menyspreu a un nou model energètic basat en l'ús de fonts netes i renovables, en la generació descentralitzada, en l'eficiència energètica i en l’estalvi, en el marc d'una gestió sostenible dels recursos i del territori.

Un model econòmic destructor

La infraestructura es l'aixeta energètica que reforçarà l’especulació al País Valencià. No respon als interessos i les necessitats valencianes i és una conseqüència del model econòmic impulsat per la Generalitat en mans del PP, que conjuga l’especulació urbanística, el turisme de masses i la destrucció del territori. Aquest model fa dependre l’economia totalment del sector d'oci i no preveu ni el manteniment ni l'increment del teixit productiu industrial i agrícola. Caldria reflexionar què passarà si el sector turístic entra, per diferents raons, en crisi.

Correm el perill de patir un procés irreversible de desestructuració social i pèrdua d'identitat. La quantitat de nouvinguts i el nombre de segones residències de població europea es preveu masiva i això impossibilitarà l'assimilació i la integració als nostres costums, llengua i tradicions. Podem acabar sent una minoria ètnica en la nostra pròpia terra.

Aquest model socieconòmic, vinculat a la línia, implica l’execució de noves infraestructures destructores del territori, com ara futures autovies, grans superfícies comercials i d'oci, dessaladores, abocadors, etc.

Finalment, cal denunciar que els polítics de la Valldigna amb responsabilitats de govern local, després d'haver utilitzat electoralment i demagògicament el tema de la LAT i davant de les pressions de la Generalitat Valenciana, d'Iberdrola i dels seus benvolguts amics constructors, han signat convenis vergonyosos amb l'empresa eléctrica usant com a justificació que el pas de la línia és inevitable.

Crida a la unitat d'acció

Sembla ser que els han convençut amb futures urbanitzacions i camps de golf a la Valldigna, venent-ho com el canvi d’una economia agrària en dificultats al suposat progrés del sector turístic i obviant que aquest model econòmic no beneficiarà el conjunt dels actuals habitants de la Valldigna. Tenim davant un conjunt d'actuacions que, si es duen a terme, destruiran per sempre la vall més bonica i verge del País Valencià: alta tensió, camps de golf, urbanitzacions mirant al mar, autovia, complexos hotelers i destrucció de la natura.

Fem una crida a la unitat d'acció i de reacció de la ciutadania davant l'engany que estem patint i animem a dur endavant el projecte del FUCAT, que tal vegada possibilite el "jaque mate" a Iberdrola en la vergonyosa partida d'escacs que ens ha tocat jugar.

Vicent Company i Sancho
Membre de la Coordinadora contra l'Alta Tensió de la Valldigna