La "mani" de Perpinyà va ser una festa reivindicativa i de totes sensibilitats

Ahir dissabte, va tenir lloc la manifestació per commemorar el Tractat dels Pirineus, i el final del Correllengua. la manifestació que va passar, com cada any, sense cap incident. Més de dues mil persones van estrenar nou recorregut, més curt. La nit, 250 torxes (i moltes més gent) van pujar des del Castellet fins a la Casa Musical on el concert reunia en una sala plena dos grups "del nord" (Mus'Cat i 100 grammes de tête) i la Gossa sorda.

...El discurs final fet com cada any al peu del Castellet, va ressaltar els passos endavant institucionals lamentant clarament l'absència de materialització (com a mínim que es vegi) del text molt positiu votat un any enrere pel Consell general i una Perpinyà "Capital de la cultura 2008" amb també molta decepció (subratllada, ahir, en l'atribució dels Premis anual "Trinxeria", per l'Armand Samsó i l'Enric Vilanova; i "Segarra" a la "capitalitat perpinyanesa)
Notar, per segon any, la presència del cap d'ERC, Joan Puigcercós que va votar "Català llengua oficial" a l'urna davant del Consell General i, també fent el mateix gest al mateix lloc, l'elegit del Consell general encarregat dels afers catalans Marcel Mateu.

Segur que tot això quedarà com a record especial d'aquesta edició 2008, afegint-hi també, i de manera molt destacada, la vistosa i impactant caminada de nit amb 250 torxes, i molts més presents, pels carrers (diferents de la Manifestació de la tarda). Segons ens han comentat representants d'unes de les associacions organitzadores locals (en aquest cas del Casal, Agasalla i Federació i Airenou) aquesta podria tornar fer-se, d'ara endavant, cada any. Recordem que moltes organitzacions i grup hi han participar sigui en reunions sigui treballant-hi i, per fer-ho curt, totes representades per o La CAL (menys presenta aquest any) o la Federació d'entitats.

Hem, tanmateix, cercat punts negatius i possibilitats de millores; va ser molt difícils trobar-ne. Potser unes absències de grups del sud (certs partits i una CAL poc present), o un concert final on el català era present, però també, per moment, altres llengües com el francès per part d'un dels grups.

Tan se val, el cert és un balanç final realment molt positiu i animador, amb participació individuals o col.lectives d'encara més varietat (si era possible) de les sensibilitats del que convé anomenar en catalanisme viu, tan actiu com també reivindicatiu, a Catalunya-nord, des de sardanistes i el col.lectiu de professors de català (com sempre) fins als independentistes en partits o independents (i cridaners "Ni frança ni espanya, Països catalans", "in indé independència") passant pels representants més destacats de les escoles Bressoles, Comte Guifré i Arrels. L'ambient distès i l'acceptació de les diferències eren, més que mai fins ara, molts presents.
Molta felicitat per part nostra!

Recordem que els dos lemes escollits eren: "Esborrem el tractat dels Pirineus" que va ser el més present i "Català llengua oficial", molt present també

Recordem que (resum): totes les nostres notícies i cròniques estan sota llicència CreativeCommons que atorga autorització de reproduir i eventualment modificar-les DONANT la font d'origen , I SI és de manera gratuïta

obra de Vilaweb Catalunya nord està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 No adaptada de Creative Commons