El francès, amenaçat de desaparèixer (Esteve Carrera)

A principi d'octubre s'ha anunciat un acord entre "l'Académie" de Montpeller i la Generalitat, per fomentar l'ensenyament del català a Catalunya Nord, i del francès al sud.
Esperem que sigui l'inici de noves i recíproques bones intencions.
Val la pena però ressituar això dintre d'un context més ampli.
El cònsol de França a Barcelona s'havia queixat unes setmanes abans perquè segons ell no s'ensenya prou el francès a Catalunya (a la Catalunya..>

... del Principat, a Catalunya-sud per ser clars, perquè per ara encara no tenim l'opinió del cònsol sobre la situació del francès a Catalunya Nord, tot i que ens faria molta il.lusió sentir-la).
Al curs d'un acte oficial a Girona Pascal Brice, el cònsol, es va queixar als representants del Departament d'Educació de la Generalitat, per no haver impulsat l'obertura d'assignatures en francès als instituts gironins malgrat un acord anterior signat en aquest sentit. No fa gaire temps el mateix Pascal Brice havia suggerit de fomentar les assignatures en francès als col.legis de l'Empordà (en el marc de l'Euroregió, evidentment). Temps enrere també s'havia parlat d'un projecte de nou Liceu francès a l'Empordà, que ara s'ha desplaçat a Montgat. Posats a riure, afegim-hi l'entrada del parlament de Catalunya com a membre observador de la Francofonia.

Totes aquestes petites notícies disperses, no surten d'un recull d'acudits, responen a una realitat: França es desespera per recuperar sigui com sigui la presència de la llengua francesa a Catalunya. Les xifres ja s'han publicat però val la pena recordar-les. Segons el Departament d'Educació, abans dels anys 80 prop d'un 90% dels alumnes de l'escola pública a Catalunya estudiava francès. Avui aquesta proporció és de poc menys d'un 4% a favor de l'anglès. Una devallada impressionant.

Personalment no m'alegro d'aixó ni tampoc estic reclamant que desaparegui el francès; l'imperialisme lingüístic anglès no me cau pas més bé que el francès. Els poso al mateix cistell i que se barallin entre ells. El que no és acceptable és que els promotors de la "llengua de Molière" facin campanya per la diversitat de les llengües, el bilingüisme o el plurilingüisme, quan són fora de casa i que que a casa seva frenin com uns possessos cada intent de revifalla del català o altres «llengües de França». Encara no han après que significa el concepte de reciprocitat. Tot plegat és penós però ho és més que les autoritats catalanes -del sud- s'ho creguin i els donin corda. Entenem que per distanciar-se d'Espanya és pugui estar disposat a fer qualsevol cosa, però distanciar-se del castellà llançant-se de cap a la Francofonia és força patètic. Per sort -com diuen els francesos- el ridícul ja no mata.

Esteve Carrera (5-10-2008)
Totes les nostres notícies i cròniques estan sota llicència CreativeCommons amb autorització de reproduir donant la font d'orígen i eventualment modificar i, pel tot, si és de manera gratuïta


obra de Vilaweb Catalunya nord està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 No adaptada de Creative Commons