Gastronomia poètica

'Quan era petita veia a la meva mare la millor mare del món, per això, quan em renyava pensava que no podia ser ella, i creava una gran fantasia, en la qual qui em renyava no era pas ella sinó que era un robot. D'aquí neix el poema que dóna nom al llibre, 'La mare que et renyava era un robot'. I el final vol ser una reflexió sobre la perplexitat que em provoca el món d'ara, que és ple d'actituds robòtiques.'Aquest és el primer llibre de poemes que publica la periodista Anna Ballbona (Montmeló, el Vallès Oriental, 1980), amb el qual ha obtingut el Premi Amadeu Oller 2008.

El llibre, publicat per l'editorial Galerada, consta de vint-i-sis poemes, la majoria escrits l'any passat, que sovint miren cap als records d'infantesa però mai amb nostàlgia, sinó amb una mirada des del present: 'És una mirada al jo poètic d'ara, i defujo el sentimentalisme, perquè no m'agrada i em cansa. I també hi ha una mirada inevitable a la societat postmoderna, sorneguera, irònica, amb distanciament, creient-me-la poc.'

Anna Ballbona és periodista, treballa des de fa dos anys a l'edició del diari El Punt de Barcelona. Dedica aquest primer poemari a l'àvia Amàlia i a la seva mare ('que no és cap robot'). 'Els hi he dedicat el llibre perquè penso que la meva llengua és la que elles m'han llegat: plena de frases fetes, una llengua popular. L'àvia, quan li fa mal alguna cosa sempre diu: 'ja se sap, caldera vella bony o forat'. Són les meves paraules, no les he anat a rescatar d'enlloc. I també m'agrada jugar amb els contrasts, combinant paraules d'arrel popular amb d'altres més literàries i cultes.'

El volum s'encapçala amb uns comentaris dels membres del jurat del premi: Carles Miralles, David Castillo, Lluïsa Julià, M. Isabel Pijoan i Picas, Antoni Pladevall i Arumí, Joan Maluquer i Ferrer, i Pius Morera i Prat. Salvant certes contradiccions, en aquests textos apareixen paraules com 'modernitat i tradició', 'una veu pròpia', 'veu confidencial', 'al marge de la mètrica no però sense ritme', 'distanciament irònic', 'força i delicadesa', 'frescor', 'desafecte a les malenconies', 'abundants referències gastronòmiques a menges i a beuratges', 'alegria per la vida present', 'llengua genuïna', 'mala bava, quan cal'.

'Sí, diu l'autora, hi ha un grapat de poemes de temàtica gastronòmica. Parlo, per exemple, del vi de Binifadet, un vi fet a Menorca, que vaig descobrir l'any passat i que vaig prendre acompanyant una cassola de peix, i la disbauxa del vi em va transportar cap als records d'infantesa del futbol, que m'agrada molt, i a parlar d'una sèrie de futbolistes que participaven en el mundial de futbol d'Itàlia...'

Un altre elements que marca els poemes són les referències a autors literaris. Encapçalen el poemari tres cites: una de Ponç Pons ('Voltat d'ombres t'escric per saber que existesc / i vull creure estimant que la vida és vivible.'); una altra de Joan Salvat-Papasseit ('I si jo ara baixés? Mai no et sabria els ulls... / Té, ara, ja he baixat.'); i la tercera, de Gabriel Ferrater ('Viure en un barri extrem, ens indueix / a passejar inquiets, com si volguéssim / trobar un racó de certitud...').

Anna Ballbona diu que són poetes que li agradaren molt, 'i els versos citats crec que tenen alguns lligams de coses que es diuen a dins: el punt narratiu de Ferrater, l'apassionament de Ponç Pons, i el joc de Papasseït.'. A més, molts dels poemes citen altres autors com Vila-Matas, Calvino, Trabal... Sobre els seus referents literaris, diu que és una lectora diversa i esparsa. I anomena Palau i Fabre, Maria Mercè Marçal, Ferrater, Estellés, Miquel Àngel Riera, Calders, Stefan Zweig, els contes de la Rodoreda, Màrius Sampere...

M. S.