L'Argentina recorda Evita emmig de la crisi

Aquests dies, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort d'Eva Perón, Evita, moltes parets de Buenos Aires apareixen cobertes de cartells i pintades que recorden aquesta controvertida figura. Organitzacions de tots els colors la reivindiquen i organitzen actes en nom de la que va ser, entre 1946 i 1952, primera dama argentina. En aquest aniversari, el record es barreja amb l'angoixa d'una crisi considerada per tothom com la pitjor de la
història del país. Un dels actes més significatius d'aquest aniversari és l'exposició que des del passat 26 de juliol (data de la mort d’Evita) té lloc a la Biblioteca Nacional de Buenos Aires. La mostra, que està sent un èxit rotund de públic, ensenya les diferents facetes d’aquesta icona argentina: com a esposa omnipresent del tinent general Juan Domingo Perón, com a creadora d’una peculiar fundació d’assistència social pels més desfavorits i com a actriu
de teatre de més o menys fortuna en la seva joventut.
La polèmica persegueix Evita fins a la tomba. Des del 1976, després de passar per tota mena de peripècies, el seu cos està soterrat al monumental, exclusiu i turístic cementiri de la Recoleta. Ara, dos grups peronistes pretenen traslladar el cadàver. Uns el volen dur a la cripta d’un convent colonial franciscà del centre de la ciutat (Evita i el seu home van pertànyer a aquest orde). Els altres volen portar Evita a la Quinta de San Vicente, un terreny que va pertànyer a Perón i que actualment freqüenten els turistes. El diari Clarín ha obert un dossier especial per recordar aquesta figura.