Emotiu homenatge a les víctimes de l'accident del metro de València

Ahir va fer dos anys de l'accident a la línia 1 del metro de València. Per commemorar aquest aniversari l'Associació de Víctimes del Metro de València havia preparat alguns actes d'homenatge a tots els qui hi van perdre la vida. És així que, després d'una missa a la catedral valentina, prop de set-cents assistents s'aplegaren a la plaça de la Verge, on es van llegir cartes, poesies i reflexions en record de les víctimes i es van fer cinc minuts de silenci.

Tots aquests textos es publicaran un dia d'aquests a la web de l'associació. 'Tenim tots el cor encongit', comentà després el portaveu de l'associació, Enric Chulio, a VilaWeb.

Però els actes ja havien començat abans. Al matí els familiars de les víctimes van agafar la línia 1 del metro per anar de l'estació de Jesús a la de plaça d'Espanya, i des d'allí fer el viatge que les víctimes no van poder completar, bo i dedicant-los un minut de silenci a cada estació. Després, a les 13.10 (l'hora de l'accident) es va fer un homenatge floral al jardí que hi ha entre el carrer de Sant Vicent i el de Roís de Corella.

Ara, l'associació deplora que l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, els desatengués, perquè gairebé a la mateixa hora de la missa de la catedral en digué una altra a la parròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora de Torrent, d'on eren moltes de les víctimes.

Un cas encallat políticament i judicialment

Des de bon començament els familiars de les víctimes i els partits de l'oposició van insistir en el mal estat de la línia 1 i van reclamar al govern que aclarís les causes de l'accident. Però, políticament, l'afer es va tancar després d'una d'investigació que va durar un mes, segons la qual l'accident no era ni previsible ni evitable.

Judicialment, el cas es va tancar fa menys de dos mesos, quan l'Audiència de València va desestimar el recurs contra l'arxivament del cas sol·licitat pels familiars de les víctimes, que consideraven que una possible manca de formació del maquinista podia implicar responsabilitat penal dels directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana o de persones vinculades amb la formació del personal. El jutjat número 21 de València va arxivar la causa adduint que la responsabilitat penal s'havia extingit precisament amb la mort del conductor.