|
DIJOUS, 30/07/2009 - 14:18h
Dos morts en un atemptat en una caserna de la guàrdia civil a Calvià
Ha explotat una bomba adossada en un cotxe patrulla · L'illa, blocada per mar i aire
Un cotxe bomba ha explotat avui davant d'una caserna de la guàrdia civil a les 13.50 a Palmanova, dins el municipi mallorquí de Calvià, causant la mort de dos agents de la guàrdia civil. Tot i que ningú no n'ha reivindicat l'autoria, totes les hipòtesis apunten a ETA. En cas de ser així, aquest seria el segon atemptat d'ETA en dos dies (ahir un cotxe bomba va explotar a Burgos), cosa que fa pensar en l'existència d'almenys dos comandos actius.
L'atemptat s'ha fet amb una bomba adossada sota un cotxe patrulla de la guàrdia civil. Els dos agents morts són els dos agents que havien entrat dins el vehicle i l'havien engegat, fet que ha causat l'explosió. És la primera vegada que un atemptat d'ETA causa víctimes mortals a les Illes i, de fet, la banda no feia esclatar una bomba a les Balears des del 1991. ETA ja havia intentat atemptar posteriorment a les Illes contra el rei espanyol. De fet, el rei i la reina tenien previst d'instal·lar-se a l'illa aquest cap de setmana per passar-hi el mes d'agost (les dues infantes ja eren a Mallorca, a la platja, quan hi ha hagut l'atemptat).
En aquest sentit, sorprèn que l'atemptat s'hagi fet a les Illes, per les dificultats afegides que implica haver de transportar els explosius en un ferry. De fet, tant el port com l'aeroport de Palma es troben tancats des de les 14.30, fins a nova instrucció, per evitar que els autors de l'atemptat puguin abandonar l'illa.
Impacte turístic
D'altra banda, l'atemptat ha atacat una zona d'alta activitat turística, Calvià, sobretot de turisme anglès, la qual cosa fa pensar que es cercava ressò en els mitjans de comunicació internacionals. De fet, diversos mitjans de comunicació anglesos dediquen molt espai a la notícia: BBC, The Guardian i The Independent.
En cas de confirmar-se l'autoria d'ETA aquest seria el segon atemptat en poques hores de diferència, sense avís previ i a molts quilòmetres de distància, fet que es podria interpretar com una demostració de força. Segons diverses fonts, ETA hauria robat tres o quatre furgonetes a França el cap de setmana passat, una de les quals va ser utilitzada en l'atemptat de Burgos. Per tant, la banda encara disposaris de dues o tres furgonetes preparades per atemptar.
Refús i condemna del govern i els partits
El president del Govern balear, Francesc Antich, i tot el seu equip han fet públic un comunicat en què rebutgen i condemnen l'atemptat. 'El Govern vol manifestar el seu condol a la família dels dos joves guàrdia civil assassinats i confirmar, una vegada més, el seu suport a les forces i cossos de seguretat de l'estat', diu la nota.
També el president de la Generalitat catalana, José Montilla, juntament amb tots els membres del govern, ha condemnat l'atemptat i ha fet arribar el condol als familiars de les dues víctimes. 'El govern vol mostrar el seu suport i solidaritat als cossos i forces de seguretat de l’estat, especialment a la Guàrdia Civil, i expressar la seva solidaritat amb els ciutadans del municipi.' I el president del parlament català, Ernest Benach, ha dit que l'atemptat era 'un menyspreu total a la vida i a la raó' i que l'única sortida d'ETA era 'deixar les armes'. Finalment, ha demanat la 'unitat de les forces democràtiques en la lluita per la llibertat i l'eradicació de la violència.'
El Bloc per Mallorca ha condemnat 'enèrgicament' l'atemptat, segons que ha fet saber a través d'un comunicat, en què insisteix en la unitat de totes les forces polítiques i les institucions democràtiques davant d'aquest com el d'avui.
Per la seva banda, el portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran Lleida, ha expressat la 'més energètica repulsa i condemna' per l'atemptat i ha traslladat la seva 'solidaritat i suport' als familiars i amics de les víctimes. Duran també ha donat suport 'a les forces i cossos de seguretat de l’Estat en la seva lluita per acabar amb aquesta lacra del terrorisme i, especialment al cos de la Guàrdia Civil, que avui ha estat l’objectiu de la banda terrorista ETA.'
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha demanat la 'màxima unitat de totes les forces polítiques i de tota la societat per a plantar cara al terrorisme.' Herrera ha condemnat l'atemptat i ha demanat a ETA que 'abandoni les armes' perquè la solució del conflicte al País Basc només és possible 'per la via pacífica i democràtica.'
La direcció d'EUPV ha mostrat el refús a l'atemptat i ha manifestat la 'més ferma convicció de lluitar per la pau'. La coordinadora general d'EUPV, Marga Sanz, ha mostrat el condol als familiars i ha demanat la unitat política 'davant aquesta barbàrie.'
últims atemptats d'ETA al país
30 de gener de 2005: Bomba a un hotel de Dénia. No hi ha víctimes perquè la banda avisa amb 45 minuts d'antel·lació i es desallotgen els 220 turistes de l'hotel.
12 d'agost de 2002: Es desactiva una bomba a la platja de Santa Pola.
9 d'agost de 2002: Bomba a Torrevella. No hi ha víctimes.
4 d'agost de 2004: Dos morts en un cotxe bomba situat davant la caserna de la Guàrdia Civil a Santa Pola. Fins ara, aquest era l'últim atemptat mortal d'ETA al nostre país.
18 d'agost del 2001: Bomba a Salou. Tretze ferits.
17 de març del 2001: Bomba a Roses. Mort d'un mosso d'esquadra mentre desallotjava la zona (la bomba explota set minuts abans de l'anunci fet per la banda armada).
17 de febrer del 2001: Artefacte a Gandia, sense víctimes.
21 de desembre del 2000: Assassinat un regidor del PP de Sant Adrià del Besòs.
20 de desembre del 2000: Assassinat d'un agent de la Guàrdia Urbana a Barcelona.
14 de desembre del 2000: Assassinat un regidor del PP de Viladecans.
21 de novembre del 2000: Assassinat d'Ernest lluch a Barcelona.
_________________________________________________________
ACTIVITAT D'ETA A LES ILLES
La d'avui és la quarta acció d'ETA a les Illes i la primera en el qual hi ha víctimes mortals. Es dóna la circumstància que avui fa exactament divuit anys del primer atemptat a les Illes, quan l'organització va fer explotar una bomba a les cases militars de Porta des Camps i dues bombes més, a Palma, sense causar cap víctima mortal. Els anys 1995 i 2004 va intentar atemptar contra el rei espanyol amb un fusell, però la policia va interceptar ambdues accions.
|
|
|