Alex Salmond: 'El futur de Catalunya no depèn d'Escòcia, ni a l'inrevés'

El primer ministre escocès ha estat aquest cap de setmana per primera vegada al nostre país. Va anar al partit del Barça, va presentar un llibre sobre Escòcia que apareixerà aviat i va parlar amb la rotunditat a què ens té acostumats, no sempre ensenyant la cara amable. El seu interès és fer d'Escòcia un país independent l'any 2010 i no s'atura massa a mirar allò que fan els altres. 'El problema d'Escòcia només el resoldrem els escocesos' diu.

A última hora de la tarda del diumenge l'Honorable Alex Salmond fa cara de cansat. Han estat moltes hores des que va aterrar a Girona un dia abans, en un vol directe de baix cost des de Glasgow. Curiosament, mai no havia estat aquí. Quan molta gent s'emmiralla en el procés escocès, resulta curiós d'observar com el primer ministre d'aquell país evita de barrejar situacions i comparar casos, fins i tot reconeixent, com ell sempre reconeix, que la Unió Europea ens uneix a tots.

Senyor primer ministre, com encara la convocatòria del referèndum per la independència previst per al 2010?

Jo sóc optimista de mena: aquest referèndum és el que hem de fer. I penso que el moment en què el farem és important perquè serà després de les eleccions generals a Gran Bretanya i podríem tenir, o bé un govern conservador, o bé un parlament a Londres sense una majoria clara, molt ajustat. Una situació política com aquesta fa pensar a la gent sobre el futur d'Escòcia. Alhora espero que aleshores els núvols negres de la recessió econòmica hauran començat a escampar. I si no fos així encara seria un argument més per a enfortir la idea del dret d'Escòcia a manar sobre la seva economia, a respondre en circumstàncies difícils. Nosaltres necessitem més capacitat i, crec jo, un marc econòmic europeu, que no tenim ara, i que és la millor opció. Per tot això crec que el 2010 serà un bon any. És clar que els altres partits en el parlament poden unir-se i aturar el referèndum perquè nosaltres som, en definitiva, un govern en minoria. Però si fan això, el tema del referèndum esdevindrà un gran tema, segurament el tema dominant en la campanya electoral escocesa del 2011. Per tant, em sembla que el 2010 és un bon any per prendre decisions.

Vostè ha passat molts anys treballant per la independència del seu país i ara n'és el primer ministre. Com porta aquest canvi? Es pot governar sense deixar de banda l'aspiració de la independència o governar l'obliga a canviar mentalment?

No hi veig cap contradicció, jo. Les dues coses han de ser compatibles per a la gent que vol la independència d'Escòcia, que creu que Escòcia ha d'anar més enllà. Perquè és evident que una de les maneres d'aconseguir la independència és demostrant-li a la gent que tens la capacitat, l'habilitat de governar-te. Penso que demostrar aquesta capacitat, demostrar que podem tenir èxit com a una administració autònoma, que dirieu vosaltres, és una manera de crear confiança, la confiança que la gent necessita per avançar. Nosaltres a Escòcia podem demostrar que portem el servei de sanitat molt bé i això ens serveix per a dir que ens sembla que podem portar també l'economia millor. Així que una cosa creix amb l'altra.

A Europa hi ha diversos casos com l'escocès. Fins i tot a Brussel·les hi ha qui parla d'ampliació interior o del Grup dels Quatre, referint-se a Escòcia, Flandes, el País Basc i Catalunya. Hi veu semblances entre aquestes realitats?

Jo no crec que haguem de portar Escòcia, Catalunya o Flandes, per exemple, a una situació en la qual pensem que el futur de Catalunya depèn d'Escòcia o que el d'Escòcia depèn de Catalunya o de Flandes, o d'enlloc. Jo penso que és molt millor que la gent miri les circumstàncies concretes del seu país i decideixi aleshores què és el millor que pot fer per la seva nació. Tot i això, és cert que la meva visita aquí o a qualsevol altre país significa i posa en evidència que tenim amistats i relacions amb partits arreu de la Unió Europea i que aprenem d'ells i hi dialoguem, i que mirem de treure coses positives de la col·laboració mútua, és clar que això passa, sens dubte. Però dit això, jo no vinc ara a Catalunya a veure com salvaré Escòcia des de Catalunya ni crec que Catalunya hagi d'anar a Escòcia o a Flandes o a enlloc. El futur de Catalunya és a Catalunya i en els sentiments, les eleccions i les actituds dels catalans. I així és que ha de ser.

No sé si vosté sap que cinc dies abans de la signatura del Tractat d'Unió entre Anglaterra i Escòcia, només cinc abans del 25 d'abril de 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa, que obriria la porta a la destrucció del Regne de València i l'ocupació de tot el país, tret de Menorca. El 1707 marca la fi del període històric lliure dels nostres dos països i tres-cents anys després ens trobem de nou treballant per una sobirania més ampla a Europa. Li diu això alguna cosa?

Els països han arribat a llocs distints com a productes de períodes particulars de la història. Jo penso que el que és més interessant de tot és saber què farem al futur. I saber què ha canviat en aquests tres-cents anys que fa que els països intentin guanyar autonomia, llibertat o capacitat de maniobra dins el marc europeu. Com a regla general, crec que, sigui quina sigui l'opció que prenguem en qualsevol lloc en el marc europeu tal i com el coneixem, una bona tria per als països petits és tenir la màxima llibertat dins aquest nou context europeu. Països diferents triaran vies diferents, que per això és que trien, però tenir aquesta flexibilitat dins la Unió Europea és una opció molt atractiva per als països petits, per a les nacions petites.

El govern escocès treballa amb força per la recuperació de la llengua gaèlica, una llengua molt i molt minoritzada, molt en perill. Recentment, per exemple, han estrenat un canal nacional de televisió en gaèlic. Amb la seva política busquen que més gent el parli, o és sobretot una qüestió simbòlica?

Nosaltres intentem capgirar el declivi que viu des de fa segles el gaèlic que ara és parlat només per un percentatge molt petit de la població. I el que des del govern escocès volem és que en pocs anys hi hagi més gent que parli gaèlic que no pas ara. Sabem que això no és senzill perquè els parlants de la llengua són ara mateix els més grans. Però precisament per això treballem amb els mitjans de comunicació i amb l'educació per tal que hi hagi nous parlants del gaèlic. Fer que nova gent el parli és molt important per assegurar que encara és una llengua viva. I per això cal que sigui present en les formes dominants de comunicació, perquè sembla evident que cap llengua pot sobreviure sense accés a la televisió. No hi ha manera avui de sobreviure sense televisió.
Però, per què ho fem? És més que un gest simbòlic? I tant! Ho fem perquè si perdem el gaèlic, aleshores perdrem una cosa individual, distinta, que Escòcia té l'obligació de protegir per a tota la humanitat.