El pessimisme financer també esfondra les borses europees

Els números vermells predominen a la majoria de borses europees arran del rebuig de la cambra de representants nord-americana al pla de rescat financer del president George W. Bush. París ha obert amb pèrdues del 2,23%; Frankfurt, del 2%, i Londres, de l'1,55. El pessimisme ha calat en els operadors de borsa i, just després d'obrir, París s'ha esfondrat un 5,04% i Frankfurt, un 4,23%. El rebuig ja va enfonsar ahir el Dow Jones, que va tancar amb pèrdues del 6,98%, les més importants de la història. Les borses asiàtiques han seguit la mateixa tendència.

Les borses asiàtiques i d'Oceania han reaccionat amb fortes pèrdues al rebuig del pla de rescat financer pel congrés. La de Tòquio ha caigut gairebé un 5%, la de Hong Kong; l'índex Hang Seng, un 5,47%; la de Sidney, un 5,3%, i la de Nova Zelanda, un 4,7%.

Els congressistes, contraris

113 republicans i 95 demòcrates van votar contra el pla de Bush, que va defensar aferrissadament les mesures poc abans de la votació (vídeo). Va instar la cambra de representants a 'enviar una forta senyal als mercats', fet que es va interpretar com una mesura de pressió als congressistes perquè aprovessin el pla. Una pressió afegida al fet que els dos candidats a les eleccions presidencials havien donat suport també a aquest pla. Fins i tot el president de la cambra va allargar quaranta minuts la sessió per veure si algun congressista modificava el sentit del seu vot quan veiés la davallada espectacular que experimentava Wall Street, però només un va canviar el no per un sí.

Per tot plegat, George Bush va dir que estava molt decebut i es va reunir d'urgència amb els seus assessors per decidir quins passos calia seguir d'ara endavant. De moment, els caps demòcrates i republicans al congrés preparen una altra votació a la cambra de representants del pla de rescat del sistema financer. Si aquest pla s'aprovava ahir calia l'aprovació del senat, en una votació prevista per a dimecres però que després del fracàs d'ahir encara no té data. És previst que el president Bush faci una declaració avui dimarts.

Els detalls del pla

Segons l'acordat pels legisladors dels partits demòcrata i republicà després d'un intens cap de setmana de negociacions, el pla preveia d'injectar 700.000 milions de dòlars a les empreses de Wall Street més afectades per la crisi. Presentat inicialment per George Bush, va rebre fortes crítiques perquè donava plens poders a l'administració per gestionar de manera unilateral una quantitat astronòmica de diners. Finalment s'hi van introduir alguns canvis, com la limitació dels sous dels executius de les grans financeres.

Una altra mesura que s'hi havia inclòs era que, si en un període de cinc anys l'administració havia perdut diners amb la mesura, el congrés podria proposar un pla per recuperar els diners a través de les entitats financeres. El text es va penjar a internet perquè poguessin accedir-hi tots els ciutadans.

Suport dels candidats a la presidència

Els candidats a la presidència dels EUA, el demòcrata Barack Obama i el republicà John McCain ja havien donat suport al pla de rescat diumenge al matí.

Barack Obama va explicar que l'acord inicial a què havia arribat el congrés tenia en compte els principis que ell havia defensat durant la reunió de Washington. 'Tanmateix, encara espero revisar el llenguatge d'aquesta legislació', puntualitzà. Aquests principis bàsics són: supervisar el pla a través d'una junta independent, assegurar la capacitat del govern federal per a recuperar aquests diners, estimular les ajudes als propietaris que han de plantar cara a l'expropiació i regular la compensació dels executius de les companyies afectades pel pla de rescat.

Tot i amb això, per Obama aquesta legislació és 'la culminació d'un trist període de la història dels EUA, en què l'especulació, la cobdícia de Wall Street i la relaxada supervisió de Washington han portat al col·lapse els sistemes financers.'

El candidat republicà a la presidència dels EUA, John McCain, també va donar suport al pla de rescat financer. Segons ell, la millor manera de resoldre els problemes del sistema financer nord-americà és d'acceptar la proposta de la Casa Blanca i de tirar-la endavant. 'L'opció de no fer res no és acceptable', va dir.