|
DIMECRES, 30/07/2008 - 06:00h
Casa meva és casa vostra
 Ens acostem a l'agost, el mes més habitual per fer vacances i viatges. Malgrat la crisi i l'augment del preu dels carburants, viatjar per tot el món és una opció que continua estenent-se, gràcies a l'increment constant de rutes aèries i a les variades ofertes de les companyies de baix preu. Per això, també, cada vegada la despesa més important d'una estada a l'estranger és l'allotjament. Però hi ha alternatives de 'cost zero' als hotels, càmpings i apartaments de lloguer.
D'una banda, el negoci dels intercanvis de casa no para de guanyar adeptes any rere any. Però si a més es vol estimular el contacte personal, aleshores hem de parlar de les xarxes d'hospitalitat en línia. Bevent d'experiències veteranes com la de l'ONG pacifista Servas o el programa d'allotjament per a esperantistes Pasporta Servo, des del 2000 es pot participar en l'Hospitality Club, un servei d'ofertes i demandes de 'llits' amb més de 324.000 membres disposats a complir una sola regla d'or: renunciar a qualsevol remuneració econòmica entre hoste i amfitrió. La mateixa directriu s'aplica a CouchSurfing, una altra xarxa d'hospitalitat més jove, però amb una espectacular línia ascendent d'usuaris.
Ara mateix és el portal de referència del sector, tal com demostren les xifres (650.000 usuaris) i també l'èxit de la marca, que ha acabat donant nom a l'activitat: 'couchsurf', 'fer surf pels sofàs', és la paraula sota la qual es reconeixen els contactes entre hostes i amfitrions sense ànim de lucre. En l'èxit de CouchSurfing, hi té molt a veure la facilitat i senzillesa de registrar-s'hi i, és clar, la confiança que fins ara han generat el milió d'experiències positives que es destaquen a les seves estadístiques. L'alt grau de satisfacció també es pot explicar per la seguretat que atorga la consulta en línia dels perfils dels usuaris, amb valoracions i referències de la gent que els ha acollit anteriorment. Ser-ne membre, a més, no implica en cap cas haver d'acceptar totes les peticions d'allotjament que es rebin. De fet, no obliga ni a oferir llit o sofà: n'hi ha prou de fer un tomb o compartir un àpat amb algun 'couchsurfer' per poder formar part d'aquesta comunitat en línia de viatgers.
Greeters
Paral·lelament a les xarxes mundials d'allotjament gratuït, aquests darrers anys han sorgit alguns serveis complementaris molt lligats a la filosofia del 'couchsurfing'. En són un magnífic exemple els anomenats 'greeters', o particulars que s'ofereixen als turistes per descobrir-los racons, activitats, restaurants i atraccions de la seva pròpia ciutat que sovint són coneguts només pels locals. La xarxa internet, és clar, també és l'eina bàsica per contactar amb aquests amfitrions voluntaris i sense ànim de lucre. Cada vegada són més els països que tenen comunitats ben establertes de 'greeters', com ara l'Argentina, Austràlia, el Canadà, els Estats Units, França i la Gran Bretanya. I a Nova York i París, per exemple, els entusiastes per compartir els atractius de la ciutat i oferir consells útils als visitants comencen a agafar grans dimensions. A la ciutat dels gratacels, de fet, l'associació Big Apple Greeter funciona des de 1992. En aquests moments hi ha en marxa un projecte per crear la Xarxa Mundial de Greeters, una associació que coordinarà les comunitats locals i centralitzarà la informació.
|
|
|