Després de la forta davallada que ERC va experimentar diumenge a les urnes, l'entorn de tots dos dirigents confirmava ahir que la pugna pel lideratge del partit ha esclatat. De fet, tot i que Carod i Puigcercós van comparèixer plegats amb el candidat d'ERC al Congrés, Joan Ridao, per comunicar la sortida del secretari general de l'executiu i l'avançament del congrés, la nit electoral es va viure amb molta fredor al quarter general d'ERC. Carod va abandonar abans de la mitjanit l'hotel barceloní on estava preparat el dispositiu de la nit electoral, però Puigcercós va mantenir una reunió amb membres de l'executiva i dirigents afins fins entrada la matinada. L'endemà, primer en la permanent i després en l'executiva, va fer pública la seva determinació de deixar l'executiu.

El secretari general d'ERC surt amb la convicció que el partit no podia afrontar la desfeta electoral sense emprendre una acció decidida. Públicament, Puigcercós va justificar la sortida adduint la necessitat de «reforçar el partit» i, a l'hora, mantenir la «força» al govern i respectar-ne el pacte. A ningú se li escapa, però, la imatge que per a molts militants d'ERC suposa la marxa de Puigcercós com a gest de valentia. Especialment quan alguns sectors critiquen obertament l'excessiva supeditació del partit als càrrecs governamentals per sobre de l'estratègia pròpia del partit. Així, mentre que Carod es manté al govern per consolidar-hi la «presència forta» d'ERC, com ell mateix va assenyalar, Puigcercós enfortirà el seu paper de dirigent del partit i coordinarà «el procés congressual» sense els lligams que comporta ser a l'executiu. No obstant això, fonts properes al president d'ERC descarten que la permanència a la Generalitat pugui perjudicar Carod. Ben al contrari, sostenen que entronca amb la seva concepció estratègica per al partit. El president dels republicans, que aposta per aclarir els lideratges a ERC, difondrà una imatge de compromís amb el govern, amb l'objectiu d'arrossegar ERC cap aquestes posicions, atenent a les diferències no tant estratègiques com tàctiques que diferencien la manera de fer dels dos dirigents. Les mateixes fonts apunten que, tenint en compte que serà el conjunt de la militància la que elegirà el president i secretari general en una jornada electoral prèvia al congrés, hi pot haver «sorpreses», malgrat el control majoritari que es pressuposa a Puigcercós.

Tots dos dirigents confien a beneficiar-se amb l'aplicació d'aquest sufragi universal de la militància. Conscients del pes que té el territori, Puigcercós no ha deixat de treballar-hi i Carod fa mesos que hi fa actes de proximitat en què exposa el seu projecte per al partit. També serà clau la posició que adoptin les JERC, que no preveuen definir-se a favor de cap candidat però sí que deixaran clara la seva aposta estratègica. En la cursa cap al congrés, a més, els sectors crítics han mantingut contactes en les últimes setmanes amb Carod i Puigcercós.

LA TRIA DEL CANDIDAT
A banda dels càrrecs a la direcció, el que hi ha en joc és la candidatura a la presidència de la Generalitat per a les pròximes eleccions al Parlament. Els dos sectors han intentat articular una sortida negociada: un relleu pactat entre tots dos dirigents. Però abans de les eleccions ja mantenien desacords profunds. Ara, amb la sortida de Puigcercós del govern, la situació es fa pràcticament irreversible. Així, en contra de la hipòtesi que uns mals resultats el 9 de març podien conduir els dos màxims dirigents dels republicans a fer pinya, totes les fonts consultades van indicar ahir que la decisió unilateral de Puigcercós de sortir de l'executiu fa impossible la reedició del tàndem a què Esquerra va recórrer en les eleccions al Parlament del 2006.

EL DEBAT ESTRATÈGIC
Quadres polítics de la formació independentista creuen que, tot i la voluntat de mantenir ERC al govern, es fa imprescindible i urgent un debat intern sobre l'estratègia i els lideratges del partit que els permeti refer-se de la derrota del 9-M i, sobretot, aturar la reculada constant que ERC ha experimentat en diversos comicis de l'última etapa. La davallada de diumenge ha deixat contra les cordes l'estratègia dels republicans d'avançar a costa d'esgarrapar vots al PSC, i que arriba a la màxima expressió en el pacte tancat amb els socialistes per governar el país. Segons fonts del partit, l'executiva va analitzar amb preocupació l'avenç del PSC, partit al qual alguns electors d'ERC han optat per fer confiança després que els republicans hagin situat el sobiranisme en el centre del debat polític, amb les reivindicacions del concert econòmic i la publicació de les balances fiscals com a exponents més visibles. Alguns dirigents subratllen que la davallada no ha de ser irreversible, tot i les dificultats evidents per reeixir-la. Ridao, que va assegurar que prendrà l'acta de diputat a la cambra baixa, va insistir a atribuir el descens electoral al vot anti-PP a què ha apel·lat el PSC, a la bipolarització de la campanya i a l'abstenció de part de l'electorat dels republicans. No obstant això, si bé veus significades d'ERC declinaven situar la reedició del tripartit com una de les causes de la pèrdua de vots, no dubtaven a atribuir-la a la incapacitat de marcar més perfil propi en el si del govern de Montilla, per la por de generar les convulsions que es van viure amb Maragall.
El congrés del juny serà el primer en què la militància elegirà el seu president i secretari general en un sufragi universal previ a l'assemblea, tal com va avançar aquest diari. Així ho manen els estatuts del partit, que es van modificar en l'anterior congrés d'Esquerra, el 2004 a Lleida, perquè el màxim nombre de militants pogués participar en la tria de la cúpula. Els efectes que aquest sistema pot tenir sobre els resultats finals són difícils de calcular. A banda d'accentuar el pes del territori, sembla indubtable que la distribució d'urnes a les comarques facilitarà la participació i, per tant, fa imprevisible la posició que adoptarà la militància de base. Serà el reglament del congrés, que hauria d'aprovar el consell nacional, el que establirà el mínim de signatures necessàries perquè els candidats es presentin a les primàries, que formen part del mateix procés congressual. Durant una jornada electoral, els locals del partit es convertiran en col·legis. Tal com estableixen els estatuts d'ERC, l'elecció de «la presidència i la secretaria general se celebrarà en votacions independents i separades».