Després de quatre anys de crispació, el PP ja tenia la mel a la boca. Havia aconseguit, amb la inestimable ajuda del PSOE, convertir les eleccions generals en una cosa de dos. Un duel personal entre Zapatero i Rajoy. Durant aquests quatre anys el PP no s'ha acabat de creure que va perdre les eleccions del 2004, i s'haurà de veure si en els pròxims digereix la derrota del 2008. Però en tot cas havia aconseguit fer «presidenciable» Rajoy. Però Mariano Rajoy pot aguantar quatre anys més amb l'accelerador premut i amb aquesta política de crispació a què ens ha acostumat? Dins el PP, fa temps que ha començat a haver-hi moviments per a l'etapa posterior a Rajoy. I ahir mateix ja hi havia qui demanava dimissions, com el diputat del PP a Catalunya Francesc Vendrell. Tampoc no deia de qui, però s'entenia que atribuïa la derrota a l'entorn del president del partit. Les grans patacades han d'arribar en aquest sentit. La presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, o l'alcalde de la capital espanyola, Alberto Ruiz-Gallardón, fa temps que aixequen el dit. Fins ara, almenys per a Gallardón, amb poc èxit. També s'havia parlat amb insistència de la possibilitat que José María Aznar tornés a agafar les regnes del partit, però aquesta opció en la pràctica està totalment descartada. El què no es descarta, segons es rumoreja en cercles del Partit Popular a Madrid, és que Mariano Rajoy plegui de manera imminent.

La nova direcció del PP haurà de sortir del 16è congrés estatal del partit. Segons els estatuts, aquests congressos s'han de fer cada tres anys. Però el de l'octubre del 2007 es va ajornar per la proximitat de les eleccions generals.

En tot cas, el PP haurà de definir molt bé la seva estratègia. Continuar apostant per la confrontació al límit o buscar un camí més centrista que li permeti rebre els vots de centre que ara li són negats. Però tothom té clar que, si no es canvia el nucli dur del partit, difícilment es podrà entrar en una etapa més moderada.

Des de l'11-M del 2004, la política del PP ha estat constantment la de posar pals a les rodes del govern i utilitzar tant el terrorisme com els enfrontaments territorials com a arma electoral i per crear un clima d'enfrontament entre comunitats autònomes.

INSULTS ALS PERIODISTES
La nit electoral va ser trista al carrer Gènova. Simpatitzants del PP van increpar diversos mitjans de comunicació que cobrien les intervencions dels líders conservadors. Amb crits de « Grupo Prisa, España no se pisa », diversos simpatitzants del PP van començar a assenyalar les càmeres de Cuatro. També es van insultar periodistes de La Sexta i de la Cadena Ser: «Sou uns rojos de merda!» Uns altres militants del PP, però, van recriminar aquesta actitud, tot i que van manifestar l'enuig per la derrota.