dimarts, 11 de març de 2008
> 11 de març, quatre anys després
T al dia com avui fa quatre anys, l'Estat espanyol va patir l'atemptat terrorista més gran del continent. El terrorisme internacional va provocar 191 morts a tres dies de les eleccions generals en el que molts ciutadans van interpretar com un càstig a la foto de les Açores que alegrament Aznar es va fer amb Bush i Blair. Fos com fos, fa quatre anys el sentiment d'estupor d'una gran part dels ciutadans va derivar, en menys de 72 hores, en un estat d'indignació a causa de la pèssima gestió de comunicació que en va fer el govern d'Aznar i les seves cares visibles, Acebes i Zaplana. El resultat és conegut. Rajoy, el candidat designat per Aznar, va perdre les eleccions i Rodríguez Zapatero va ser escollit president del govern. Quatre anys més tard, i després de tota una legislatura en què la crispació ha estat la nota predominant pel paper jugat pel Partit Popular, Rodríguez Zapatero ha tornat a guanyar. No s'ha enfonsat el PP, però la seva tàctica de criminalitzar Catalunya, la utilització de l'anticatalanisme com a manera de guanyar vots, les mentides contra la llengua i l'amenaça de trencar el model d'immersió lingüística li han fet perdre el centre polític i ha provocat l'efecte contrari. Els vots de Catalunya són els vots de la victòria de ZP. La fotografia electoral d'Espanya és pràcticament la mateixa, amb el càstig a les minories afegit. Ara, el president espanyol, reforçat, podrà demostrar si continua disposar a mostrar-se valent en els grans temes, entre ells la relació amb Catalunya, o s'emmotlla al que li demanen algunes veus dins del seu partit i la dreta mediàtica espanyola, que continuarà la campanya d'assetjament. Rajoy ha perdut però no s'ha enfonsat, ja que ha millorat resultats. De substituts, li'n sobren, i no es descarta que decideixi marxar abans que li moguin la cadira. El PP ha d'assumir que ha estat la radicalitat la que li ha fet perdre el centre i que sense el centre i sense Catalunya ho té complicat per governar.
|
