L'eufòria dels socialistes i el buit republicà eren ahir els dos extrems del dia després al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. A més a més, l'homogeneïtat de la dinàmica establerta per l'escalada socialista impedeix parlar de taques diferenciades sobre el mapa territorial. De sobte, tot és socialista. No hi ha grans forats ni gairebé excepcions que no siguin puntuals. CiU conserva el seu predomini a municipis com Riudoms, Masllorenç, la Riera de Gaià, Riudecanyes, Montbrió, Horta de Sant Joan o Masdenverge, però la federació, si bé ha resistit en general, no ha estat capaç de girar la truita del 2004 quan realment va perdre l'hegemonia a comarques com ara l'Alt Camp, la Terra Alta i la Conca de Barberà. Tot just a la Conca el PSC s'ha imposat per primera vegada. Ho ha fet a les deu comarques de la demarcació i res, cap projecte local depenent de l'Estat ni cap conflicte territorial, li ha fet ombra. «Al poble on estiuejo, a l'Argentera [al Baix Camp], hem guanyat unes eleccions per primera vegada des del restabliment de la democràcia», constatava ahir el secretari d'organització del PSC al Camp de Tarragona i nou diputat electe, Joan Ruiz. El Baix Camp és una de les set comarques on els socialistes obtenen més d'un 40% de suport, que en alguns casos arriba gairebé a la meitat dels sufragis emesos i al Baix Ebre i la seva capital, Tortosa, la supera. I això que CiU venia d'infligir una derrota espectacular a Sabaté en les últimes municipals. Només han quedat lleugerament per sota d'aquest 40% socialista les tres comarques més rurals de la demarcació, la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Priorat, amb xifres d'abstenció i fins i tot de vot en blanc a tenir molt en compte.

La força de la bipolarització no només s'ha traduït en la fagocitària victòria del PSC, que ha deixat sense grans bastions resistents la resta de forces polítiques, sinó també en el fet que el PP, si bé no hi ha manera d'aixecar el vol a les comarques del sud, s'ha refermat en les principals conurbacions. No només ha passat a ser la segona força en unes generals en detriment de CiU al Vendrell –ja ho era a Tarragona, Salou i Cambrils–, sinó que també ho ha tornat a aconseguir al conjunt del Tarragonès, la comarca amb un cens més elevat, i a Reus, que això ja hi ha qui ho considera antinatural i no té precedents des del restabliment de la democràcia. De tota manera, sempre molt lluny del PSC.

Tot just a la capital del Baix Camp és on la davallada d'ERC és fa més sagnant. Els republicans, amb tensions internes a escala local i comarcal que no acaben de cicatritzar, ja fa tres consultes que no aconsegueixen fer encaixar el seu discurs en un territori on s'haurien de trobar especialment a gust. El cop rebut per ERC, però, no és exclusiu del Baix Camp, ni de bon tros. La bossa de vots que els va atorgar la seva oposició al PHN s'ha esquinçat, deixant un reguerall que qüestiona la recentment estrenada simpatia de l'eix de l'Ebre envers el discurs republicà. Si bé el transvasament de vots ERC-PSC és inqüestionable a tot arreu, també hi ha llocs com ara Cambrils en què la recuperació de CiU pot haver-se alimentat de la patacada republicana.

L'única gran conclusió, però, és l'abast sense límits de l'avenç socialista. Des de Sant Jaume d'Enveja, amb un 67% de suport, fins a l'Espluga de Francolí, on per primera vegada els socialistes han guanyat unes generals. Fins i tot fonts del partit al Camp feien ahir un exercici de falsa humilitat enmig de l'estupefacció per haver aconseguit el quart escó: «Els resultats fins i tot són massa bons; no ens poden pujar els fums al cap i tots aquests vots s'han de saber administrar bé.»