Igual que qualsevol estadística, els resultats electorals també poden tenir múltiples interpretacions. A la ciutat de Tarragona, però, és complicat fer cap valoració que no faci referència a la victòria abassegadora del PSC. Per primer cop, el partit de l'alcalde Ballesteros és la formació més votada en tots els barris després que l'Eixample, feu de Convergència i Unió, i l'únic que es mantenia aliè al control socialista fins als darrers comicis, també hagi caigut a mans dels socialistes. Després del 9-M el mapa polític que s'escenifica a Tarragona constata el creixement del PSC i la davallada de la resta de formacions polítiques, principalment d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha perdut la meitat dels seus electors i ha vist com la crescuda del 2004 ha quedat en pura anècdota.

El Partit Popular també perd vots, però en canvi presenta un percentatge de sufragis 2 punts superior al de fa quatre anys. Això, unit al descens de CiU, referma els populars com la segona força amb més representació a la ciutat, i confirma l'augment lent però constant que ja va iniciar el 2004. CiU ha deixat pel camí votants i percentatge, una circumstància que situa el partit de Joan Aregio com a tercer en discòrdia i el distancia cada cop més del quadre socialista.

TRIOMF ESPECTACULAR
Si el PSC s'ha imposat amb autoritat, en algunes zones de la ciutat, el seu triomf quasi ha estat insultant, i ha confirmat una supremacia que repeteix des de fa anys. A Bonavista ha obtingut el seu pic més alt amb un 65,14 per cent dels sufragis, tot i que l'augment més espectacular de l'ús de la papereta dels socialistes va ser a Torreforta, amb un 61,16 per cent dels vots, quasi 7 punts més que en les eleccions del 2004. El tercer gran feu socialista és Campclar, que queda a un pas del 60 per cent, però que també constata l'augment. En el barri de Ponent, però, el PP ha estat el partit que ha experimentat el creixement més alt, i ha deixat constància que els seus ideals polítics continuen tenint un pes específic important.

EL PP PUJA, PERÒ MENYS
De fet, el bipartidisme que ha impregnat tota la campanya electoral arreu de l'Estat també ha contribuït que el Partit Popular hagi recollit bona part dels votants que finalment van optar pel vot útil i van descartar donar el seu suport al partit de Zapatero. Així, doncs, la formació popular –que està a l'oposició del consistori tarragoní juntament amb CiU– és la segona més votada a 9 dels 12 barris, mentre que CiU ho és en els altres tres (Part Alta, Eixample i Llevant).

ICV-EUIA, CAP AVALL
Els quasi mil vots que ha perdut la formació ecosocialista respecte del 2004 també exemplifiquen amb claredat la bipolarització de la campanya. Només ha pujat en vots a la Part Alta, on segurament han esgarrapat sufragis a Esquerra Republicana. En la resta de zones de la ciutat ha anat deixant vots, i ha escenificat un descens gradual de confiança per part dels seus electors.

L'ABSTENCIÓ, SIMILAR
L'índex de participació més elevat es va enregistrar a Llevant, amb prop d'un 78 per cent, mentre que el barri que va tenir una major abstenció va ser Bonavista, amb el 65,77 per cent. La mitjana a la ciutat va ser del 71,38; cinc punts menys que en els comicis del 2004.