El govern de la Generalitat i el Parlament són sobirans i no s'han de veure afectats per les contingències de la política espanyola. Això es deia fins abans-d'ahir. Ahir, hores després de saber-se que ERC s'havia enfonsat en les eleccions generals espanyoles, Joan Puigcercós plegava de conseller de Governació i provocava la primera crisi del govern de José Montilla. Hi ha afirmacions categòriques que seria bonic que fossin realitat però mentre hi hagi uns vasos que comuniquin la política catalana i l'espanyola, i viceversa, més val parlar amb cautela. Mai se sap el que pot passar.

Puigcercós, secretari general d'ERC, se'n va a ocupar-se del partit i a preparar el congrés de la formació, que els resultats de diumenge han fet avançar al juny. Quan ERC va decidir situar Josep-Lluís Carod-Rovira i Puigcercós al govern ja hi va haver qui va aconsellar la solució que s'ha pres ara perquè no es podia deixar desatès de lideratge un partit que pel seu caràcter assembleari és més difícil de manejar que cap altre. ERC no fa mai cabal dels consells i sempre tira pel dret, però s'ha de reconèixer que acaba reconeixent els errors. Les contricions republicanes es compten per dotzenes. A partir d'ara el partit tindrà un líder de caràcter en la figura del seu secretari general. Carod, el president, es quedarà a la vicepresidència governamental en una mostra de suport al govern d'entesa. Suport incondicional i fins al final de la legislatura, es va proclamar solemnement ahir. Tot dependrà del que opinin les bases en el congrés del mes de juny i de si Puigcercós les pot convèncer dels avantatges de la decisió. A més, no s'ha de perdre de vista que entre Carod que es queda al govern i Puigcercós amb vara alta al partit les relacions no són cordials i hi ha entre ells, diuen, una lluita de poder, que és la que es va mirar d'evitar situant-se tots dos al govern i vigilant-se.

I mentrestant, a CiU, crida a la calma. Cap pas en fals, cap precipitació en la formació política que, al contrari d'ERC i ICV, ha plantat cara al bipartidisme espanyol, etcètera. Si Zapatero els vol, ja els cridarà. I si quan els cridi poden mantenir una conversa amb el PSC reforçat, decisiu al govern d'Espanya, per parlar de la governabilitat a Catalunya, parlem-ne des de l'insubornable sobiranisme.