La jerarquia eclesiàstica, després de les bones relacions que havia mantingut amb els anteriors governs de José María Aznar, va adoptar una actitud manifesta i clara d'oposició al govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, gairebé des de principis de la legislatura.

En quatre anys, l'expresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal i arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Varela, es va posar al davant, –juntament amb el cardenal i arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, el de València, Agustín García-Casco, i amb el portaveu de la CEE i recentment nomenat bisbe auxiliar de Madrid, Juan Antonio Martínez Camino– d'una agressiva ofensiva que ha portat els prelats al carrer en diverses ocasions en la darrera legislatura.

Han protestat per les investigacions amb les cèl·lules mare, per la legalització dels matrimonis entre persones del mateix sexe, per la llei del divorci exprés, per les reformes estatutàries –han arribat a demanar oracions per la unitat d'Espanya–, pels intents de negociació amb ETA, per la política educativa, etc. Anteriorment, quan a la jerarquia episcopal no li agradava determinada llei o decisió política, és limitaven a fer un comunicat, més o menys dur, tal com van fer amb l'entrada espanyola en la guerra de l'Iraq. En aquest cas, per exemple, malgrat que va sortir més de mig país al carrer, els bisbes no ho van fer, al contrari que amb les qüestions esmentades més amunt. Aquí van trepitjar l'asfalt guiats pels sectors més conservadors i de la cúpula del PP.

L'emissora propietat de la CEE, la COPE, malgrat els seus coneguts i tradicionals excessos, en aquesta legislatura ha arribat a treure veritable artilleria pesada en contra del govern i fins i tot d'institucions com la Corona. Un dels seus locutors més incendiaris va demanar repetidament l'abdicació del rei Joan Carles, per considerar que no feia prou cas a les víctimes del terrorisme. Fins i tot el monarca va haver de transmetre als bisbes que «resessin menys per la Corona» i controlessin més la seva emissora.

La gota que va fer vessar el vas de la paciència del govern socialista, va ser, però, el darrer comunicat de la CEE, en el qual s'insta de manera clara i inequívoca els catòlics a votar pel PP, o per dir-ho d'una altra manera, a no votar el PSOE. De la jerarquia de l'Església en l'àmbit estatal, només l'abat de Montserrat va replicar el document. I darrere seu, com un dèbil ressò, alguns bisbes catalans van gosar fer-hi matisacions. En canvi, la majoria d'associacions de cristians de base, es van manifestar clarament en contra del document episcopal que entre altres coses, rebutjava una opció política que «estigui disposada a negociar amb terroristes», fent una al·lusió més que clara a l'intent frustrat de pacificar el País Basc que va dur a terme el govern de Zapatero.

EL PP CONTRAATACA
Paradoxalment, la virulència de la cúpula eclesial va ocasionar uns efectes contraris en l'electorat. El PSOE ho va aprofitar i va entrara a sac a la provocació. Rouco Varela i companyia no comptaven amb l'efecte bumerang de la seva actitud. De fet, després del comunicat, fora d'algunes intervencions intentant defensar-l'ho, i sobretot, restar-li importància, els atacs directes han cessat com per art d'encanteri. Encara ningú ha explicat l'efecte que ha pogut tenir la nota de protesta que el govern va fer arribar al Vaticà.