Esgarrapar vots d'on sigui i com sigui. Les enquestes publicades fins ara situen el PSOE i el PP tan a prop un de l'altre que els dos cara a cara televisats entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy poden decantar dramàticament la balança. Guanyar, encara que sigui per punts, els duels del 25 de febrer i del 3 de març pot posar la clau de La Moncloa a la butxaca d'un dels dos candidats.

En El Mundo ho tenen ben clar i fa dos dies que qüestionen la designació del periodista Manuel Campo Vidal com a moderador del primer debat. El diari de Pedro J. recorda que Campo Vidal està vinculat doblement al govern socialista en ser membre del Consell Assessor de Telecomunicacions i Societat de la Informació i de la Comissió Assessora del ministre d'Indústria per la promoció de la Societat de la Informació. «Campo Vidal no pot ser àrbitre», titulava ahir un dels seus editorials El Mundo, i afegia que el PP «ha pogut caure en una trampa» en acceptar com a moderador del primer debat un professional identificat amb el PSOE i permetre «el veto a una professional emblemàtica i de trajectòria indubtable com ara l'adjunta al director d'El Mundo, Victoria Prego».

En tot aquest afer, el diari de Pedro J. no deixa precisament gaire bé Rajoy ja que l'acusa d'ignorar els vincles entre el president de l'Acadèmia de Televisió, Manuel Campo Vidal, i el govern socialista. «Campo Vidal ha de renunciar a fer de moderador si la seva intenció i la de l'Acadèmia és prestigiar el debat. Si no fos així, i donat que Rajoy ignorava aquesta relació abans d'acceptar el periodista, el PP haurà d'exigir un canvi d'àrbitre basant-se en aquestes noves dades. Aquesta no és una qüestió subjectiva, sinó objectiva, ja que el moderador dels debats entre candidats, a més de ser neutral, ho ha de semblar».

Mentrestant, en El Periódico, dos columnistes feien ahir una diferent valoració dels debats televisats. «El cara a cara –escrivia Joan Barril– pot semblar un duel incruent entre un parell de candidats, però en realitat es tracta d'un espectacle molt més buit del que aparentment es pensa (...). Baralla de cecs i arguments blindats. Tot perquè al final la premsa afí a un o a a l'altre estableixin una arbitrària qualificació.»

Per la seva banda, Pepa Bueno considerava «estimulant i encoratjador» que s'hagin recuperat els debats cara a cara entre els dos aspirants a La Moncloa. «La seva absència durant quinze anys era una anomalia difícilment explicable. Després de l'experiència que pilotarà l'Acadèmia de la Televisió, s'hauria d'arrencar als partits el compromís que ara endavant, aquest cara a cara formi part del joc electoral tal com en formen part les urnes, i que la seva celebració no quedi a mercè de la voluntat d'un candidat.»