Acabada la legislatura de la crispació comença la campanya de la tensió. Amb missatges més o menys similars, crispació i tensió són els pocs punts d'acord del discurs que fan servir els partits polítics amb possibilitats de governar per animar les seves respectives parròquies en uns moments en què els termòmetres indiquen que els catalans cada vegada estan més insatisfets amb la política i els polítics.

Ho confirma el sondeig del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) quan ofereixen dades sobre la possible participació a les eleccions del 9-M. De moment, només un 60 per cent dels enquestats asseguren que ja tenen el vot decidit i es mantenen ferms que aniran a votar. El mes de novembre passat les xifres de participació auguraven una participació deu punts superior. És a dir, passava del 70%. Al revés que en altres eleccions, ara fa l'efecte que, amb l'arribada de la campanya, la majoria dels ciutadans perden interès per anar a les urnes.

Des dels quarters generals dels partits es té el temor que aquesta campanya pot provocar encara més insatisfacció amb la política i els polítics. De fet la campanya d'aquest 9-M va començar fa quatre anys, després d'aquell maleït 11-M. Ara mateix la saturació política és màxima.

Els partits majoritaris confien que els cara a cara televisats dels dos pròxims dilluns serveixin per convèncer els indecisos. S'esperen màximes audiències tot i que encara ningú sap qui pagarà els costos de producció, que pugen al voltant d'un milió d'euros. De moment Antena 3, TV5 i TV3 s'han despenjat del projecte de Manuel Campo Vidal. Aquests dies veurem com els socialistes alerten que, si guanya el PP «ve el llop», i el PP, que si ho fa el PSOE «anem a la ruïna». Missatges de pànic que només serveixen perquè el PP augmenti la crispació i el PSOE, la tensió perquè ha quedat demostrat que les ofertes econòmiques dels dos respectius partits són similars i a més no són del tot creïbles. Tot i això els uns i els altres anuncien que durant la campanya arribaran unes ofertes que ens deixaran bocabadats.

Quinze dies passen ràpid i l'interès polític cal buscar-lo l'endemà. Que passarà amb Rajoy si perd? I amb Zapatero? Qui pactarà amb CiU. O amb ERC? Hi haurà daltabaix a Catalunya?... Quin futur tenen Mas i Carod? D'això ningú no en parla.