Dia 1. L'estrena de la setmana: el curt que Isabel Coixet ha rodat pels socialistes. Una bona aportació a la ciència-ficció. Un fill que fa 300 quilòmetres per anar a buscar la mare, ja anciana, perquè vagi a votar. La dona, cosa de l'edat, és votant del PP. El fill, del PSOE. El bonisme, amb minúscula, de ZP és tan extrem que no li fa res mobilitzar els electors conservadors. Moralitat: s'ha d'anar a votar. Com afirmen a l'anunci: «Amb totes les teves forces.» Ho diu el protagonista: «Votar és sagrat.» Un dels deu manaments del catecisme laic i d'esquerres.

Els dissenyadors de la campanya de Zapatero han apostat per allò que en diuen branding emocional. Consisteix a crear un vincle afectiu entre el producte que es vol vendre i el comprador. Morta la ideologia, visca el màrqueting. A Zapatero no se l'ha de votar perquè sigui el candidat del PSOE (als espots socialistes el puny i la rosa quasi no apareixen). Si s'opta per votar-lo és perquè és un bon noi. Honest, diuen. Compromès, afirmen. Te'l venen amb música chill out i seguint l'esquema de seducció que practica BMW amb aquell anunci de «T'agrada conduir?». No hi ha un catàleg de prestacions del producte, ni tan sols cap garantia del seu funcionament. Només hi ha seducció. ZP és a la política el que BMW és al mercat del motor. El darrer anunci de BMW pregunta al comprador «Creus o no creus?». Un vídeo de ZP a YouTube clou: «Amb Zapatero, torna a creure en la política». Qüestió de gustos... i de fe (que és cega).