La tradicional enganxada de cartells va ser el mètode triat pels principals partits de la demarcació de Tarragona, a excepció d'ERC, per obrir oficialment el foc de la campanya. Els republicans, com ja han fet al llarg de l'últim cicle electoral, van preferir un acte més endogàmic, de marca pròpia, i van obrir amb un sopar fred, un concert del grup de Joan Reig Refugi i un primer míting al tinglado número u del moll de costa de Tarragona, en l'acte central nacional de l'estrena. La resta, es van repartir per la Rambla a mitjanit. Abans, el PP també havia fet pinya en un sopar amb afiliats i simpatitzants al restaurant Piscolabis de la capital del Camp; els socialistes s'havien concentrat al pub Highland i els convergents van rebre –ho havien de fer amb timbals– a la plaça Verdaguer el seu líder, el penedesenc Jordi Jané, procedent d'un sopar al Vendrell. A l'Ebre, a Tortosa, CiU va ser la més tradicional en no renunciar a la plaça de l'Ajuntament. Els socialistes van fer el tret de sortida a l'avinguda Generalitat, i ERC també va desmarcar-se enganxant el seu cartell ebrenc a l'estació de l'Aldea. També van començar lluny de Tortosa els ecosocialistes, a la Ràpita de la seva candidata Amparo Pérez. D'una manera o d'una altra, un primer pas simbòlic i tòpic en el llindar d'una campanya que promet tensió a consciència. Ja ho sentirem a dir.

Dintre de la dificultat de territorialitzar els eixos que la marcaran, l'esprint final ofereix elements més o menys previsibles:

CONFRONTACIÓ.
Tots els partits, aparentment a excepció del PP i ICV, han afrontat les eleccions a través de processos que no han estat exempts de pugnes internes. Ara, a l'hora de la veritat, tothom mira de fer pinya i barallar-se només amb el rival polític. De moment, l'enfrontament dialèctic pur i dur només es va enregistrar al principi de la precampanya, a partir de les declaracions de Xavier Sabaté contra el PP i CiU, en què vinculava Ricomà amb Acebes i remarcava el barcelonisme de Jané. Ja en la recta final, l'enuig del republicà Aragonès enfront de les hipotètiques maniobres de CiU per recuperar el govern de la Generalitat ha servit per pujar el to abans de la cursa definitiva. El cas és que, més enllà de la bipolarització PSOE-PP, són socialistes i convergents els que podrien disputar-se l'escó que més balla a Tarragona, i entre ells no estalviaran munició.

LES INFRAESTRUCTURES.
És possiblement el tema estel·lar del debat regional, al Camp i a l'Ebre. Per començar, ningú el defuig, tot i que potser només CiU, després que el PP hagi virat al front econòmic, el presenta com a prioritari. De la concepció en xarxa –en contraposició a radial– que defensen els més nacionalistes (CiU i ERC) es desprèn l'aposta per l'alta velocitat al corredor mediterrani, a què també es comprometen socialistes i populars. De fet, tothom hi aposta per gairebé tot. Si es fessin totes les carreteres dels programes, començant pel pla estratègic que el PP va presentar dimecres a Barcelona, l'asfalt ho negaria tot. També tothom coincideix en la necessitat d'articular un sistema de rodalies al Camp de Tarragona i, en el cas d'ICV i ERC, també a les Terres de l'Ebre. La viabilitat depèn, segons qui s'ho miri, del nou finançament, del traspàs de rodalies a la Generalitat, de les dues coses o de la voluntat dels responsables polítics estatals de Renfe.

En relació amb les infraestructures, el primer gran gest de campanya ha estat potser la bateria de visites recents del subdelegat del govern a les grans obres de la demarcació: l'autovia A-7, la primera pedra –literalment i molt tard– de l'autovia a Montblanc o el futur corredor ferroviari –no és el mateix que el TAV– mediterrani.

ECONOMIA I ENERGIA.
La desacceleració econòmica i en especial del sector de la construcció, motor del Camp durant els darrers anys, situen el debat econòmic en l'epicentre de la campanya, a gust del PP. Des de l'òptica territorial, també hi ha coincidències en la necessitat d'impulsar els petits emprenedors amb polítiques fiscals que alleugereixin les pimes i els autònoms. Els populars acusen els socialistes de no haver fet res per incentivar l'economia i ERC, CiU i ICV insisteixen que, per començar, es publiquin les balances fiscals d'una vegada. D'altra banda, pel que fa al debat energètic, i amb els actuals pics de demanda, el futur de l'energia nuclear torna a estar al mig de la discussió en un dels territoris més productors de l'estat.

TRANSVASAMENTS.
Fruit de la sequera, l'aigua de l'Ebre ha tornat a la campanya, quatre anys més tard i després d'haver condicionat el vot de forma determinant en les últimes eleccions generals del 2004. Sobretot a les Terres de l'Ebre, tothom haurà d'anar molt en compte amb els seus plantejaments públics. A la imatge de dalt, d'esquerra a dreta, els caps de cartell Francesc Ricomà (PP), que tot just ahir apel·lava a la necessitat de millorar la mobilitat interna del Camp, Jordi Jané (CiU), Francesc Vallés (PSC-PSOE), Lluís Aragonès (ERC), mirant el rellotge en un gest distès, i Lluís Suñé (ICV-EUiA), ahir en l'última parada de bus de la rambla Vella de Tarragona. A sota, a terra, els cinc cartells: només els socialistes no en tenen de propi per a Tarragona i llueixen Carme Chacón. A la imatge de dalt, d'esquerra a dreta, els caps de cartell Francesc Ricomà (PP), que tot just ahir apel·lava a la necessitat de millorar la mobilitat interna del Camp, Jordi Jané (CiU), Francesc Vallés (PSC-PSOE), Lluís Aragonès (ERC), mirant el rellotge en un gest distès, i Lluís Suñé (ICV-EUiA), ahir en l'última parada de bus de la rambla Vella de Tarragona. A sota, a terra, els cinc cartells: només els socialistes no en tenen de propi per a Tarragona i llueixen Carme Chacón.