Val 69 euros i es va presentar fa només quatre dies. El nou diccionari de l'IEC –69.988 articles, 2.422 més que la primera edició del 1995– ha deixat tothom amb un pam de nas en situar-se ni més ni menys que en segona posició en el rànquing de llibres de no-ficció en català. Tota una novetat per Sant Jordi.
Pel que fa a la ficció, res de novel·les històriques. El llibre que més ha venut –segons una enquesta del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya realitzada a cinquanta llibreries del país– és Si menges una taronja sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies, un títol que va sortir l'any passat; seguit de La clau Gaudí, d'E. Martín i A. Carranza; El conte número 13, la primera novel·la de la britànica Diane Setterfield; El pont dels jueus, de Martí Gironell, –ara sí– que va quedar exhaurit al migdia; i el títol més venut l'any passat, La catedral del mar, d'Idelfonso Falcones. En canvi, ha quedat segon entre els més venuts en castellà, rere La sangre de los inocentes, de Julia Navarro. Enrere queden els premis literaris, un Sayonara Barcelona, de J. Pijoan, i el premi Pla El retorn de Voltaire, de Martí Domínguez.
En no-ficció s'ha imposat l'excepcional llibre de Josep Maria Espinàs, Relacions particulars. Després del DIEC –en segon lloc–, els més venuts han estat El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho; Catalunya sota Espanya, d'Alfons López Tena, i Els secrets de la felicitat, de Sebastià Serrano, el més venut en castellà.
Entre els llibres mediàtics, que aquest any el gremi presenta per separat –per no eclipsar la literatura– s'han complert les previsions i ha quedat primer de la llista El llibre mediàtic de Polònia, de Toni Soler, això sí, seguit de prop per Me'n vaig, de Pepe Rubianes, i una altra aposta d'Ara Llibres Caçadors de paraules, de Roger de Gràcia. Buenafuente s'ha quedat fora del podi.
Escriptors que signen a casa seva? Res. Manifestos antimediàtics? Res de res. Aquest any el Sant Jordi s'ha desenvolupat, a més de sota un sol d'estiu espaterrant, en una calma absoluta. Les males llengües diuen que els escriptors fan de bons minyons, no sigui cas que no els convidin a la Fira del Llibre de Frankfurt. La propera cita.
)
