La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, es va perdre ahir la recepció al Palau de Pedralbes. Mentre 3.500 convidats van esmorzar 600 litres de xocolata desfeta, 300 més d'orxata, 35.000 entrepans i un grapat de dolços refinats, De la Vega va recollir un premi concedit per la UGT acompanyada de la consellera de Treball, Mar Serna. Com s'havia anunciat, Montilla va eliminar el besamans del convit que Pasqual Maragall va idear per Sant Jordi, va suprimir els músics, va redibuixar la signatura del càtering i hi va afegir un element essencial que presidia l'esmorzar que Jordi Pujol acostumava a oferir al Pati dels Tarongers: la xocolata desfeta i els melindros. I a primera hora del matí, la missa. Hi ha coses, però, que mai canvien: si l'any passat Maragall i Mas no es van saludar, ahir el líder de CiU també va fer el possible per no creuar-se amb Montilla. Maragall va repetir, Pujol tampoc no hi era.

Josep Antoni Duran i Lleida sí que es va esforçar per dirigir-se a Montilla. S'hi va acostar després que el govern es fes la fotografia de família al palau. El conseller Joaquim Nadal el va agafar pel braç. «Duran, ets un gamberro!», va exclamar. Es referia a les declaracions que el secretari general de CiU havia fet acusant-lo d'oferir inversions a alcaldes de CiU a canvi que formin llistes amb el PSC per a les municipals. «Jo? No, no...», va contestar Duran somrient. Joan Puigcercós va ser més clar: «El lladre es pensa que tots roben.» I a totes les converses, la calor. Un sol de justícia va anar encongint l'estómac dels convidats a mesura que passava el matí, per molt espectaculars que fossin les fonts de xocolata calenta per sucar-hi fruita.

Es va perdre la recepció, però De la Vega no va deixar de seguir un dels costums més típics que els barcelonins tenen per Sant Jordi: un passeig per la Rambla. Després de reunir-se amb Montilla al Palau de la Generalitat, van recórrer el carrer Ferran fins a arribar-hi, i la van enfilar fins a la plaça de Catalunya. Ella va marxar amb una rosa, com és tradició. I dos llibres en català: La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, i Fragments de ‘Primera història d'Esther', de Salvador Espriu, amb què el govern havia obsequiat al matí els assistents a la recepció del palau reial. De la Vega no va triar cap autor espanyol, sinó un de nord-americà: Paul Auster. Montilla va rebre de les seves mans Viatges per l'Scriptorium. Entre parades de llibres i roses es van trobar amb el ministre d'Indústria, Joan Clos, que es va afegir a la comitiva d'escortes, fotògrafs i curiosos. Un senyor no va poder evitar adreçar-se a la vicepresidenta. I ho va fer sense embuts: «La meva dona té una gran curiositat: com ho fa per estar feta una figura?» El secret de De la Vega és ben senzill. «Treballar 14 hores diàries», va deixar anar com si res. Si al matí Puigcercós va seguir la tradició de portar un llibre i una rosa a una persona gran, a la tarda es va estrenar una lectura literària a la plaça Sant Jaume, on Montilla va llegir Rodoreda i Carod, el Tirant , salvat de la crema per Cervantes al Quixot.