| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimarts, 24 d'abril de 2007 > Punt i a part. Frankfurt, propera parada
Deu editors estrangers visiten Barcelona per descobrir la festa del llibre i fer contactesVALÈRIA GAILLARD.
«Oh yeah! Morcè Roudored! It's good?», preguntava ahir l'editor de Faber and Faber, Lee Brackstone, tot assenyalant un exemplar de La plaça del diamant en una vitrina de l'exposició El món i un llibre, al Palau Moja. Brackstone té feina. La seva editorial encara no ha publicat cap títol d'un autor català. De castellans, una pila: «Mario Vargas Llosa, Rodrigo Fresán, Benjamín Prado...», cita de memòria. Per posar remei a aquest buit, i amb la Fira de Frankfurt en perspectiva, l'Institut Ramon Llull ha convidat a Barcelona l'anglesa i nou editorials més –Rizzoli (Itàlia), Garamond (Txèquia), Impala (Sud-àfrica), Janis Roze Publishers (Letònia), Shangai 99 (Xina), Frankfurter Verlarg i SchimerGraf Verlag (Alemanya), Yatra Books (Índia) i Harcourt Brace (Estats Units)– a descobrir Sant Jordi i a reunir-se amb agents i editors (Carme Balcells, Sílvia Bastos, Quaderns Crema, Pagès Editors, RBA, Grup 62 i La Campana, entre d'altres). Per Brackstone, l'hermètic mercat editorial anglosaxó s'està obrint. «Ara a Faber traduïm set o vuit títols l'any», va explicar com si fos una gran cosa. Amb aquest panorama, les expectatives per als catalans no són gaire prometedores: «Mai donem una atenció especial a la cultura convidada a Frankfurt.» Tot i això, assegura que té un gran interès per la literatura catalana. «La Fira ofereix l'oportunitat de conèixer millor la literatura d'un país. Durant un any es publiquen molts autors. Si l'efecte és durable, però, no ho puc dir», comentava Inka Ihmels, l'editora alemanya de Frankfurter Verlagsanstalt, una editorial que publica Quim Monzó, Sergi Pàmies, Isabel-Clara Simó i Mercè Rodoreda, i aviat ampliarà la llista amb nous nom com ara Ada Castells. Inka, meravellada per la diada –«m'encanta veure tanta gent mirant llibres al carrer»– pensa que a Frankfurt només hi haurien d'anar autors que escriuen en català: «Seria la manera de donar-los a conèixer perquè els alemanys no distingeixen entre autors catalans d'expressió catalana i castellana. Per exemple, un llibre del barceloní Javier Calvo, El dios reflectante, es va vendre molt aquests dies perquè els distribuïdors el presentaven com a literatura catalana i no té res a veure!» L'editor de Shangai 99, Peng Lun, impressionat per l'ambient festiu d'ahir, ja volia exportar Sant Jordi al seu país: «Estic gelós dels editors d'aquí perquè és una molt bona manera de promoure els llibres.» Lun coneixia Sant Jordi, però no sabia ben bé com funcionava la cosa. Qui regalava què a qui. A Xangai celebren el Dia Internacional del Llibre amb activitats culturals a les llibreries, però l'editor pensa que no arriba ni a la sola de la sabata de Sant Jordi. A més, hi ha l'afegit de ser la festa catalana dels enamorats, –«it's very romantic!»– mentre que a la Xina s'han de menjar el Sant Valentí americà. A la Xina, on ja ha posat un peu la jove editorial Ara, no es coneix la diferència entre literatura catalana i espanyola. «Pensen que són igual per són del mateix país.» Per aclarir la situació, Shangai 99 preveu convidar Emili Rosales per presentar La ciutat invisible. Tota una novetat, tenint en compte que la major part de llibres traduïts al xinès són de l'anglès, el japonès i el francès. A l'Índia, en canvi, llegeixen Mercè Rodoreda i Albert Sànchez Piñol, els dos únics autors traduïts a l'hindi. I és que traspassar ponts culturals té la seva dificultat. «A l'Índia la mentalitat és molt diferent de l'europea. En alguns indrets encara viuen al segle XVIII. Per això, hem de buscar textos per traduir que siguin molt universals i que tractin de l'experiència humana en general», explicava ahir Neeta Gupta, de Yatra Books. El negoci editorial indi també és molt diferent. Allà els llibres no poden vendre's a més de 3 euros i els tiratges nos superen els 15.000 exemplars. I com va afectar Frankfurt a l'Índia, convidada d'honor de la fira el 2006? Doncs encara està per veure. «Alguns escriptors van fer contactes en l'àmbit personal i les editorials tenen les portes més obertes que abans. S'estan negociant títols, però de moment no hi ha cap xifra.» A l'Índia, on es parlen 25 llengües i 5.000 dialectes, es publica sobretot en hindi i en urdú, les dues llengües que Yatra Books va portar a la fira alemanya. «Resulta molt difícil trobar bons traductors per a la resta de llengües i és una llàstima. És una cultura molt rica que es queda tancada en ella mateixa.» Serà suficient l'esforç de Frankfurt perquè no li passi el mateix a la catalana? |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|