«Tal dia com avui Sant Jordi va matar el drac. Nosaltres hem salvat el drac, el de Gaudí, i ell ens ha salvat a nosaltres.» Esteban Martín se sentia com el James Stewart que va dirigir Frank Capra a Qué bello es vivir o a Caballero sin espada . Eren les dues de la tarda i els acabaven de comunicar que La clau de Gaudí estava a punt d'exhaurir-se. L'editorial Plaza y Janés ha publicat 35.000 exemplars en castellà i Rosa dels Vents, 11.000 en català. Tant l'escriptor i editor tortosí com el flixanco Andreu Carranza són conscients de l'atracció que desperta l'arquitecte modernista, però, així i tot, es mostraven sorpresos de l'èxit aconseguit. «És el somni del nostre Sant Jordi», afirmava convençut Carranza.
Més que somniar, Joaquim Pijoan, premi Sant Jordi 2006 per Sayonara Barcelona , semblava descol·locat. Assegut entre Almudena Grandes i Sebastià Serrano, que signaven llibres com posseïts, es mirava perplex l'espectacle. «Quan em van donar el premi Sant Jordi era l'escriptor desconegut, ara no sé si presentar-me com el desaparegut», ironitzava mentre criticava, encara que amb la boca petita, la «parafernàlia excessiva». Després passava a reflexionar: «Hauríem de viure com un país civilitzat, on la lectura fos un hàbit real i no es comprés un llibre perquè surt per la tele i és Sant Jordi.»
Ahir ningú el podia qüestionar, més encara quan es veien les cues que es van formar entorn de cares mediàtiques com ara Andreu Buenafuente. El regal d'aniversari de Sara Miranda va ser viatjar de Canàries a Barcelona per viure aquest Sant Jordi i, atenció, conèixer de prop el president del grup empresarial El Terrat. La seva mare portava el vídeo i la càmera en mà i el seu pare, el llibre Com anava dient . Al locutor i productor de televisió just, just, s'hi podien acostar. Malgrat els vuit Sant Jordi que porta a l'esquena, Buenafuente afirmava que el d'ahir era «un dels millors dies de l'any. M'ho passo bé i em poso moreno». El més estrany que li havia passat: li acabaven de fer signar un cigarret Marlboro. El periodista, que està disposat a tornar a TV3 «sempre que em vulguin», no acaba mai les idees; «és impossible, és una qüestió de supervivència». Els polaco s tampoc les acaben. Lulú Palomares i Agnès Busquets estaven a punt d'abandonar l'estand que l'editorial Columna havia instal·lat davant el Palau Robert per vendre El llibre mediàtic de Polònia . Lulú signava «esperança» perquè a Polònia encarna Esperanza Aguirre, a més de Manuela de Madre i Carmen Sevilla. «Algun dia farem com la Rosa Quintana, contractarem un negre perquè ens escrigui un llibre», deia la Rusqui ara d'Agnès. Mentre Queco Novell recordava els moviments que van fer el diumenge dia 15 quan va saber que Maria de la Pau Janer anava a les llistes del PP al Parlament balear. El pare de Maria de la Pau, Gabriel Janer Manila, que ahir signava Tigres (premi Ramon Llull 2007) i el seu marit, el doctor Corbella, que feia el mateix amb Educar amb valors , no s'explicaven el rebombori que ha desencadenat la notícia. Corbella deia que havia donat tot el «suport» a Maria de la Pau i que «la primera sorpresa va ser que se li acostés el PP». I Janer, que «ho ha fet per amistat amb Matas. Hi va com a independent, no és tan greu, i si ella té una responsabilitat política, d'altra manera no hi seria, pot beneficiar a tothom».
