Carod-Rovira va tornar ahir a fer un discurs fàcil, el tipus de discurs en què cau tan sovint la gent d'ERC, i que intenta jugar amb la bona fe dels destinataris del missatge. De nou, allò que «tant se val els cognoms i la llengua que es parli», quan absolutament ningú, cap candidat dels que es presenten, no ha posat en dubte en cap moment la legitimitat de la candidatura de Montilla ni l'ha criticat mai per coses que facin referència als seus orígens. Aquesta és la primera part del discurs, que ja descansa sobre una base profundament artificiosa. Després ve la segona part.

A la segona part, parla dels que tenen cognoms perfectament catalans, però que van a Madrid «a vendre's el país». I em sorprèn molt aquest grau de demagògia. Em pregunto si pactar un Estatut millor, i que el mateix Carod-Rovira va estar a punt de defensar, és vendre's el país. Em pregunto si «vendre's el país» no és, precisament, posar Rodríguez Zapatero al balcó de la Generalitat i renunciar al concert econòmic, com va fer ERC en la negociació estatutària. Prou insults, si us plau. I no parlo d'insults a CiU: sinó a la intel·ligència.