Quan arriba l'hora de la veritat, cada papereta compta. Alguns partits han anat a cercar-les a tots els racons del món, literalment. Hi ha uns 200.000 catalans escampats pels cinc continents, dels quals 108.591 estan inscrits en el cens i tenen dret a vot. Una xifra gens menyspreable pels principals partits, que tenen present que algun cop Manuel Fraga va assolir la majoria absoluta a Galícia gràcies al vot de la diàspora.

Gran part dels catalans de l'exterior està vinculada als més de 120 casals que hi ha arreu del món. Després de consultar alguns dels seus presidents, hem sabut que CiU ha enviat una carta a cada elector demanant el vot per Artur Mas, tot aprofitant el record encara viu de les visites que Jordi Pujol hi feia molt sovint.

El PSC també ha enviat una carta a cada elector, en castellà i en català. Des de Montevideo han volgut destacar la gran quantitat d'errades de la versió catalana, com si l'hagués escrit el Montilla de Minoria absoluta. Els socialistes, però, ho tenen magre, desprès d'haver suprimit l'àrea del govern que s'ocupava de la diàspora tan bon punt el tripartit va saltar pels aires.

ERC ha sabut treure profit de la seva llarga relació amb la Catalunya exterior. De fet, gran part de l'exili de la postguerra pertanyia a les seves files, i això ha deixat un pòsit profund. Va ser Esquerra que va elaborar fa 10 anys la llei de reconeixement dels casals, que va impulsar en aquesta legislatura des de la secretaria de Cooperació Exterior. El partit independentista ha optat per arribar als electors l'exterior amb fullets de colors mitjançant els casals, i no personalment com CiU i el PSC.

El PP i ICV-EUiA són els únics partits amb representació parlamentària que no ha fet res per atraure el vot emigrant.

Les propostes són ben genèriques, amb promeses de suport i assistència a les comunitats de l'exterior. Només ERC fa seva la vella reclamació dels casals de crear una circumscripció electoral pròpia, emmirallant-se en el cas italià que atorga a la seva diàspora una representació de 6 senadors i 12 diputats.

Lluny del pic de participació del 1988, que va superar el 45 per cent, el 2003 va votar un 18,6 dels electors censats a l'exterior. Uns 20.000 vots que els candidats dels tres principals partits han anat a buscar arreu del món.