CiU és l'única formació que respecte al 2003 ha pogut mantenir la mateixa assistència en el míting final. El 2003 la federació va tancar la campanya al mateix recinte, mentre que ERC ha passat del Palau Blaugrana al Palau de la Música i el PSC del Palau Sant Jordi al Palau Blaugrana. Va ser doncs al pavelló olímpic de Badalona on Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Pujol van coincidir a oferir la federació com la gran força integradora del catalanisme al marge de l'origen, la llengua i la ideologia dels ciutadans. Aquest va ser el gran encert de Pujol i aquesta és la crida final que fa ara CiU per aglutinar vots de tot arreu per evitar que el tripartit sumi. Va ser el mateix Jordi Pujol, en la seva primera intervenció en un míting de gran format en aquesta campanya, qui va parlar del pal de paller referint-se al lideratge de Mas. «El pal de paller no és una cosa passiva, té una força centrípeta que fa que la palla s'hi arrapi i tiri cap amunt. Això és el lideratge.» Duran va ser més contundent. Va parlar de catalanisme personalista, humanista i social i ho va sintetitzar en una frase: «Ni dretes, ni esquerres. Catalunya.» I Mas hi va aportar més reivindicació i la nova terminologia: «Ens volien marginals i ocupem l'espai central. CiU, més que mai, és la casa gran del catalanisme.» Mas hi va afegir que en els tres anys a l'oposició han demostrat que CiU «no era una realitat inventada», sinó que respon a una realitat sociològica. Els líders de la federació van atacar el «fals progressisme» del tripartit i van acusar els socialistes d'haver intentat per primera vegada en la història democràtica «dividir la societat catalana» posant sobre la taula «subliminalment» el debat sobre l'origen andalús de José Montilla i els drets dels ciutadans que tenen com a llengua materna el castellà. «Hauran de passar per sobre nostre per dividir el país», va dir Duran. Paradoxalment, ahir mateix, Montilla va acusar Mas de «patrimonialisme» per haver dit que si Montilla pot presidir la Generalitat és en part gràcies a les polítiques d'integració de CiU. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va arribar a dir que Mas «s'ha tornat boig». De fet, tots els partits en aquesta campanya s'han presentat com els únics capaços de garantir la cohesió i acusen la resta de buscar la fractura social. Mas va respondre Montilla que CiU només és una part del país, però que és qui millor l'ha sabut interpretar, perquè ha guanyat totes les eleccions. No va ser l'única referència a Montilla. Pujol, reivindicant la cita de Francesc Macià i la seva voluntat de lluitar per una Catalunya «políticament lliure, econòmicament forta, socialment justa i espiritualment gloriosa», va dir que no pot ser President qui només té «la mentalitat d'una màquina de partit».

ERC també es va presentar com «l'única casa comuna de debò del catalanisme democràtic i de progrés», en paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui Joan Puigcercós va definir com la síntesi del millor de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Però els líders d'ERC reivindiquen una centralitat situada «entre el centre i l'esquerra», que prioritzen davant l'independentisme. ERC voldria un bipartidisme nacional en què CiU fos la dreta, cosa que la federació no admet. Carod va posar tant l'èmfasi en el fet que prefereix «un milió de Martínez o López que cent cognoms catalans que es venen el país a Madrid», que és clar que a ERC li aniria estratègicament molt bé portar fins a les últimes conseqüències el discurs d'integració de Carod i fer president Montilla. Això sí, amb la garantia que no hi haurà supeditació al PSOE. De fet, encara que ERC mossegui a banda i banda, sempre tanca més les dents quan mossega a CiU.