Dies abans de començar la campanya, quasi tots els candidats (Saura fou l'excepció) temptaren la benedicció divina i visitaren arquebisbes, bisbes i abats, sempre acompanyats del fotògraf de torn que deixava testimoni del fet. Als peus de la Moreneta, feren de la laïcitat virtut, encara que després no sabessin la lletra del Virolai. Tanmateix, París bé val una missa.

En els últims estirabots de la campanya algun assessor electoral s'ha adonat que, per sobre d'aquells poders divins, és imprescindible la foto amb qui aglutina les superiors voluntats catalanes. Ha faltat temps per córrer a rendir compliment a qui és quasi una església i molt més que un partit polític. La bipartidista instantània amb Joan Laporta és el penúltim graó d'un debat sense ideologia, que viurà l'últim acte hores abans d'obrir-se els col·legis electorals, quan tots els candidats, sense barrejar-se, coincidiran al Camp Nou per desitjar sort al Barça en la confrontació europea amb el Chelsea.

Una imatge val més que mil paraules, és evident. Demà, a la jornada de reflexió, tothom qui vulgui reproduirà a la retina la foto que consideri més escaient d'aquesta campanya. No sé si serviran de molt, però, per al votant crític, pot ser un bon exercici de reflexió sobre les misèries humanes.