dimarts, 23 d'abril de 2002
>
Llibreria Gaudí
la crònica
XAVIER FERRÉ
.
+
Parada de la llibreria reusenca, l'any 1977.
Foto:
CLAUDI ARNAVAT.
|
El 13 de febrer de 1965 Isidre Fonts Masdeu (la Selva del Camp, 1931), impulsor dels Aplecs de Paret Delgada entre 1959 i 1964, decidí de tirar endavant una llibreria el nom de la qual és «representatiu d'un home arrelat al país».
La notícia de l'acte fundacional de l'establiment va ser recollida pel setmanari Reus (20-2-1965), en què es destacava que hi va haver l'assistència d'«un nutrido concurso de invitados entre los cuales figuraban buen número de escritores reusenses». Aquesta llibreria va ser destacada aleshores per l'aportació d'«aumentar la vitalidad ciudadana en un ramo de tanta influencia cultural como es el de la librería». Però ben segur que en el context d'aquesta iniciativa, la trajectòria personal de represa cívica d'Isidre Fonts, d'ençà de la ruptura política de 1939, hi va tenir un ascendent destacat. El fet de muntar una llibreria des d'una concepció de professionalitat, que ara sembla prou comuna, va tenir aleshores la base efectiva de la voluntat de servir el país. Es tractava d'impulsar un espai de llibertat. O com reportava un anunci de la llibreria al butlletí juvenil reusenc Diàleg (juliol de 1965), la significació cultural de l'establiment era reflectir els llibres que eren emblemàtics i referents «per al nostre temps». L'objectiu d'actualitzar la cultura i innovar el pensament era a la base de l'empresa en un marc d'esperit emprenedor amb d'altres llibreries que emergien amb la idea de socialització i conscienciació cultural. Així, a banda de la idea de la llibreria pròpiament com una societat, amb d'altres col·laboradors de Barcelona i articulada entre d'altres plataformes amb la Difusora General de Santiago Albertí i Albert Vilaplana, hom va emprendre la ruta amb el sòlid
convenciment de ser un referent cultural i de ciutadania als anys seixanta. Com assegura Isidre Fonts, l'establiment tenia una funció dinamitzadora de la vida cultural de la ciutat des del referent nacional general amb la venda dels Calendaris Valencians Jaume I (heus ací el «sentit» dels registres policials, encara que no hi constin multes governatives). Per tant, al llarg de la segona meitat dels seixanta i principis dels setanta, abans de la primera legalització de partits polítics, l'evolució de la llibreria venia emmarcada per una definició de cultura que reflectia la vinculació entre tasca intel·lectual i política. L'intel·lectual (el simple comprador d'un llibre en català era un exemple d'exercici d'intel·lectualitat col·lectiva) era alhora polític. La cultura era en ella mateixa una tasca de compromís (para) polític. I aquesta funció d'abastar totes les dimensions de la cultura nacional s'explicava perquè en els primers moments la llibreria Gaudí era també sala d'exposicions, local de venda de discos (Edigsa i Concèntric), expositora i difusora del mapa dels Països Catalans de Joan Ballester i iniciadora de parades per Sant Jordi a la plaça del Mercadal. Amb tot, aquestes fites eren convergents a totes les primeres llibreries del país: Can Boïls, Concret, i Tres i Quatre a València, Moll a Mallorca, Públia i Ona a Barcelona i Llibreria Catalana a Perpinyà.
Però més enllà de l'evolució del local fins avui, el seu significat cal establir-lo en els orígens, i doncs, cal anar més enllà de l'estricta activitat mercantil (per cert, ens hem de demanar si aleshores la idea mercantil era entesa com a estricta transacció econòmica). Cal vincular, doncs, el sentit de la llibreria dins el marc de la xarxa de sociabilitat que activa un procés de construcció nacional. I això mateix és el que concep l'Isidre com a construcció d'un país des de la responsabilitat del «col·lectiu». És a dir, com a col·laboració lliure dels ciutadans a la tasca d'implantació de l'establiment. De cap més manera cal comprendre que aquest
a llibreria tingués també una irradiació comarcal evidenciada a través de les parades de llibres. Per tant, la vida d'aquesta institució ciutadana és reflex de la pròpia evolució de la societat. I ho és en el sentit que als anys seixanta la discriminació pel que fa a la lectura d'assaigs o narrativa es feia independent de la vinculació a tendències partidistes. La valoració es feia segons la qualitat intrínseca del text. En canvi, recorda Isidre, quan l'oficialització dels partits esdevé una realitat, existeix una vinculació entre intel·lectual/escriptor i adscripció orgànica. A partir d'aquest moment la idea de cultura canvia quant al procés de jerarquització, del qual la vida de la llibreria també n'és reflex pel que fa al tipus de lectura sol·licitat. Així, els primers llibres més emblemàtics que s'hi van vendre van ser el Diccionari de Fabra (que l'abril de 1982 va ser exposat en forma de monumental construcció a la plaça del Mercadal per part de Peter Rius, Eduard Balcells i Artur Martí), El petit príncep, Nosaltres, els valencians, Els altres catalans o Mecanoscrit de segon origen. Aquests eren, com bé assegura l'Isidre, «llibres que marcaven una època». Es tractava de reflexions i propostes pròpies d'un context històric amatent als canvis socials i reflexions que cercaven des de la introspecció fins a la crítica social.
En canvi, la venda de Mossèn Tronxo, de Josep Maria Ballarín, ja marcava un canvi de tendència quant al model de cultura emergent i determinada per la irrupció de la propaganda mediàtica. I en aquest sentit la llibreria contempla un «canvi» majoritari representat pel canvi de comportament intel·lectual-model de lector. I per Isidre Fonts un aspecte d'aquests canvis d'orientació de l'edició de trenta-cinc anys ençà pot ser explicat perquè el llibre infantil i juvenil ha passat a ser d'autoria d'escriptors del país a traduccions. Amb tot, la idea que articula tota la història de la llibreria és la idea que permet també de contrastar la realitat del país de normalitat. I aqu
est aspecte es reflecteix en el fet de ser una llibreria que ven des del començament majoritàriament en català però que disposa de bibliografia en altres llengües. Es tracta d'una disposició cívica conduïda des d'un propòsit ai! de normalitat nacional, i un fil conductor que entén la cultura vinculada a una concepció internacional.
La llibreria Gaudí com a reflex d'un país a través del col·lectiu. Un observador de la realitat.
*Agraeixo la disponibilitat d'Isidre Fonts per a l'elaboració d'aquesta crònica.
|
)
