dimarts, 23 d'abril de 2002
>
La producció literària local surt al carrer
La història i el patrimoni centren bona part de les publicacions, al costat de les novel·les dels autors gironins
TINA CASADEMONT
.
Girona
El món literari gironí surt avui al carrer per buscar el seu lloc a les parades de llibres. Els assajos i els treballs de recerca i investigació sobre el patrimoni i la història de les comarques gironines centren les publicacions locals, al costat d'una àmplia diversitat de propostes novel·lístiques dels autors locals. El viatge per la producció local va des d'una monografia sobre les entitats de recerca gironines fins a una crònica d'un professor de secundària, passant per les obres distingides pels premis literaris gironins, l'estudi dels mots remots i els guions literaris per a sèries de televisió. Ara bé, el nom literari gironí per excel·lència d'aquest any és Javier Cercas, que encara està venent el seu Soldados de Salamina com si acabés de sortir al carrer.
+
Quatre propostes, del Consell de la Selva, Josep M. Terricabras, Àngel Burgas i Revista de Girona.
|
|
|
|
Dins de l'apartat dedicat a la història i al patrimoni gironí hi ha propostes com les del cinquè volum de la col·lecció El patrimoni de la Selva, un treball que completa aquesta sèrie dedicada al patrimoni arquitectònic i arqueològic de la comarca selvatana. Continuant en el marc de les col·leccions, destaquen les dels Quaderns de la Revista de Girona, que últimament han tret títols dedicats al Modernisme, el contraban, la història de Bàscara, Cabanes o els centres d'estudis. Precisament, en relació amb aquest últim àmbit, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles ha tret un treball de recerca de Joan Anton Abellan que recopila els goigs cants litúrgics en honor dels sants de les parròquies del Pla de l'Estany, el Collell i Rocacorba.
Pel que fa a publicacions municipals destinades a la promoció del seu àmbit d'actuació, hi ha títols com ara L'evolució del paisatge de Sant Feliu de Guíxols, de Pere Sala; La Girona jueva. El call, de Sílvia Planas; Girona 1975/2000, amb fotografies de Jordi S. Carrera; La Girona del set-cents, de Ramon Alberch i Josep Quer una col·laboració de l'Ajuntament gironí amb la Diputació ; Portbou, segle XIX i Visions de Santa Coloma de Farners, La Girona medieval. Canvis i ruptures (1460-1519), entre molts altres.
Sortint d'aquest gènere, però sense moure'ns del camp de la no-ficció, sinó de la realitat mateixa, hi ha les propostes ben diferenciades de dos gironins que tenen afinitats com ara les professions i la bona rebuda dels seus llibres. D'una banda, l'escriptor i professor Toni Sala, d'origen guixolenc, ja fa uns mesos que ha tret la seva Petita crònica d'un professor a secundària; i de l'altra, Josep M. Terricabras, d'origen maresmenc, acaba de treure I a tu, què t'importa? Els valors&
middot; En el mateix terreny de la realitat, hi ha títols destacables com ara Mots remots, de Dolors Bramon i Rosa Lluch; i El negre de Banyoles, de Joan Solana.
Quant al gènere de ficció per excel·lència, la novel·la, hi ha els treballs distingits amb els premis literaris gironins, com ara Uu Aa, del badaloní Oriol Ràfols, i Witxi, del banyolí Josep Pastells, guanyador i finalista respectivament del Casero 2001; o bé La ciutat del fum, amb què Vicenç Villatoro es va endur el Bertrana. També amb premi hi ha Adéu, del figuerenc Àngel Burgas (el Rodoreda); L'escala de Richter, de Jordi Arbonès (Nif) i La pluja d'estels, de M. Assumpció Cantalozella (guanyador i finalista del Carlemany, respectivament). I, sense premi, però són allà, hi ha Danys col·laterals, de David Colomer; Una mare com tu, de M. Mercè Roca, o El rus de Cap Roig, de Xavier Guillamón. I en poesia, un dels grans, Narcís Comadira i L'art de la fuga.
|
)
)
)
)
