|
|
|
|
|
 |
 |
 > La decisió de publicar documents secrets > El món, segons els Estats Units > Servidors mirall contra els atacs informàtics dijous, 9 de desembre de 2010
El portal Wikileaks ha filtrat, sense haver-ne revelat la font, una pila de documents de la diplomàcia dels Estats Units.
Total, 250.000 documents del Departament d'Estat (ministeri d'Afers Estrangers) dels Estats Units i del cos diplomàtic d'aquest país (ambaixades, consolats...), corresponents al període 1966-2010. A aquests papers, hi han tingut accés cinc mitjans de comunicació: The New York Times, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i El País, que els han anat publicant diàriament d'ençà del 28 de novembre. La filtració ha situat Wikileaks al punt de mira. El portal ha estat objecte d'atacs informàtics, i Julian Assange, que n'és el fundador, ha vist com un banc suís li tancava el compte corrent. Assange és retingut a Londres des de fa dos dies, sota l'acusació (que ell ha negat rotundament) d'abús sexual.
 
La decisió de publicar documents secrets
+ Els papers s'han publicat amb l'argument que eren d'interès públic.
Wikileaks i els diaris suara esmentats han publicat els documents amb l'argument que eren de l'interès dels ciutadans. Aquest argument, per exemple, el va fer servir The New York Times en una nota que va adreçar als lectors el mateix dia que va començar a publicar-los. En la nota, el diari, considerat un dels millors del món, afegia que havia tingut molta cura de no publicar res que posés en perill els informadors (els que havien passat la informació a Wikileaks) o la seguretat de l'estat.
El món, segons els Estats Units)
+ Wikileaks ha filtrat 250.000 documents del Departament d'Estat nord-americà.
Sigui com sigui, la filtració no ha agradat gens al govern dels Estats Units, que l'ha qualificada d'atac a la comunitat internacional. Els documents deixen al descobert temors i casos d'espionatge, a més de la posició del país respecte de conflictes d'abast internacional. Les opinions sobre els principals dirigents mundials, hi són expressades sense miraments.
Servidors mirall contra els atacs informàtics)
+ Aquests últims dies han proliferat els servidors mirall de Wikileaks.
El cas Wikileaks ha palesat que, en l'era d'internet, és molt difícil de posar traves a la llibertat d'informació. En resposta als atacs informàtics, aquests últims dies han proliferat els servidors mirall de Wikileaks, que reprodueixen exactament la informació continguda al portal. Ara mateix n'hi ha més de mil tres-cents.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Perfil del fundador de Wikileaks, Julian Assange.
> Els papers filtrats, segons Wikileaks.
> Espies i espionatge (Diari de l'escola, 2005).
I també...
- Qui pot haver, darrere les filtracions de Wikileaks?
- 'Qui tem Wikileaks?': article del sociòleg Manuel Castells.
- Síntesi de les revelacions de Wikileaks.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |