L'homenatge a Camps l'havia impulsat un grup de diputats del PP a les Corts, encapçalats pel diputat Andrés Ballester, que ha justificat l'absència de Fabra 'per motius d'agenda'.

'Era un sopar de Nadal, que celebre, des de fa quatre o cinc anys, però aquestes passades festes el vam ajornar perquè teníem dos companys, Francisco Camps i Ricardo Costa, en el judici i vam esperar que s'acabara el procés', explica a Las Provincias Ballester.

L'homenatge s'havia previst per després de la lectura de Camps a Elx de la tesi doctoral a 'Propostes per a la reforma del sistema electoral', una qüestió que ja havia presentat quan era president i que havia rebut moltes crítiques. El col·lectiu del 15-M d'Elx ja ha anunciat que protestarà davant de la universitat per protesar contra la presència de Camps.

El poema és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha convocat per a avui a la tarda una reunió extraordinària de ministres d'Economia de l'eurozona per a parlar del segon rescat de Grècia, que costarà no pas menys de 130.000 milions d'euros, segons fonts europees.

Tant la Comissió Europea com Juncker mateix havien deixat clar que no hi hauria reunió de l'Eurogrup fins que Grècia no acceptés les noves retallades. Però la reunió servirà per mirar de desencallar la negociació amb Grècia i evitar la fallida de l'economia grega. Per la seva banda, el Banc Central Europeu (BCE), una de les fonts de crèdit, també tractarà del rescat grec avui en una reunió.

Dimarts el Mirandès fou eliminat per l'Athlètic de Bilbao després d'haver arribat fins a la semifinal des de la Segona B.

En la final del Barça amb l'Athlètic pot tornar a sentir-se una tremenda xiulada al rei quan soni l'himne espanyol, com ja va passar fa dos anys a Mestalla.

La Biotic Baking Brigade, que fa anys que 'empastissa' tota mena de personalitats; l'inclassificable Reverend Billy, que ataca el consumisme a cop de sermons, i l'agosarat grup Voinà ('guerra', en rus), que torpedina amb enginy tots els símbols del ferri règim de Vladímir Putin, són alguns dels 'guerrillers de la comunicació' convidats enguany.

El programa es completa amb Evan Roth, experimentador de tecnologies socials, cultura pop i subcultures digitals de massa; l'artista francès JR amb el seu projecte participatiu Inside Out; Jill Magid i les seves investigacions sobre la vigilància, el secret i la invisibilitat, i Constant Dullaart, explorador de 'la cultura internet, el folklore digital, les imatges col·lectives i més rareses'.

The Influencers va néixer per explorar formes controvertides d'art i guerrilla de la comunicació, a base de propostes independents que juguen amb la cultura popular, la comunicació de masses, les modes, el consum i el fetitxisme tecnològic. Un any darrere l'altre han passat pel CCCB iniciatives de referència mundials de l'art més activista i transgressor, com el conegut grup antipublicitari nord-americà Adbusters, els programadors de videojocs alternatius Molleindustria, el mediàtic col·lectiu de 'flashmobs' novaiorquès Improv Everywhere o els suplantadors professionals The Yes Men.

A la web del festival, hi trobareu en vídeo totes les propostes presentades a The Influencers des del 2004. I al programa l'Internauta d'aquesta setmana, hi podeu escoltar Bani Brusadin, el director del festival.

Gairebé mig milió d'euros amb aportacions populars

Concretament, el govern valencià va imposar una multa de 100.000 euros i dues de 300.000 cadascuna, que sumant-hi els interessos de demora i els recàrrecs, pujava a més de 800.000 euros. De moment, se n'han pagats 456.000: 126.000 de corresponents a la primera multa, i 330.000 de corresponents a la segona i a la tercera. I encara s'han de pagar els 373.000 euros restants, que amb els interessos, pugen a uns 400.000 euros.

'En cinc mesos vam recollir prop de 400.000 euros, gràcies a la campanya de recollida de donacions. Aquests diners, tal com els recollíem els ingressàvem a l'Agència Tributària, i han permès de pagar la meitat de les multes', explica Gisbert. I per haver demostrat voluntat de pagar han pogut negociar un ajornament que permet a l'entitat de satisfer la resta de la multa d'ací a uns quants anys, amb pagues quadrimestrals. 'Hem passat uns quants mesos molt delicats, i ens ha salvat la reacció i el suport ciutadà', insisteix a dir, perquè més dels 400.000 euros pagats són d'aportacions populars de milers de persones. 'Si no arriba a ser  pel suport de tanta gent, l'entitat ara seria embargada. La resposta ciutadana ha estat extraordinària. Gràcies a aquest suport, no ens han embargat i hem pogut negociar amb l'Agència Tributària'. A més, l'entitat no ha patit econòmicament: la quantitat pagada fins ara prové de les donacions particulars, i la quantitat pendent es pagarà amb el producte de la venda de les obres d'art.

L'altra part del suport popular ha estat el centenar d'artistes dels Països Catalans que han col·laborat amb l'entitat donant-li obres. Els diners de la venda serviran per pagar la multa i l'obra servirà, a més, de garantia.

Vies de solució: projecte de llei i la judicial

Gisbert explica que en la situació actual solament hi ha dues vies possibles per a recuperar TV3: la política i la judicial; és a dir, si el projecte de llei de la ILP sense fronteres tira endavant al congrés espanyol i si el Suprem dóna la raó a ACPV en els recursos contra els expedients administratius del govern valencià.

Respecte del projecte de llei, pendent de continuar a la comissió parlamentària, la diputació de Castelló ha aprovat fa poc una moció demanant per unanimitat al govern espanyol que aprovi el projecte de llei, que permetria l'intercanvi legal d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega. Però no hi ha cap termini establert per a tramitar un projecte de llei, de manera que tant poden passar setmanes com anys.

'L'esforç des del 2007 ha pagat la pena'

'Hi ha gent que ens demana: ha pagat la pena l'esforç fet des del 2007 (quan hi hagué el primer expedient sancionador)? Nosaltres pensem que sí --diu Gisbert--. Al País Valencià hi ha una agressió contínua de la dreta espanyola contra la llengua, la cultura i els símbols d'identitat, i sovint l'esquerra i el nacionalisme hi han reaccionat retrocedint i cedint. En algun moment ens havíem de plantar i traçar una línia vermella. En aquest cas no era tan solament per una qüestió de llengua i de cultura, sinó també de drets democràtics i de llibertat d'expressió. Per això vam decidir que no retrocediríem.'

Gisbert també destaca que s'ha vist ben clarament que hi ha una majoria social que defensa TV3 al País Valencià, i en aquesta majoria hi ha responsables i institucions del PP. 'Hi ha hagut un canvi social en favor de la normalitat de les transmissions. En canvi, el senyor Camps, que semblava intocable, ha caigut, i el govern valencià ha començat a parlar d'una altra manera i d'entendre's amb Catalunya'. Pel coordinador d'ACPV, 's'ha demostrat que la societat pot plantar cara a un govern que aprofita la majoria absoluta per imposar-se, que pot ser frenat i que hi ha maneres de defensar la dignitat'.

'La posició del govern de Fabra és de no bel·ligerància'

Fa un any que els repetidors van deixar d'emetre, però funcionen: 'Demà mateix es podria reprendre l'emissió, depèn exclusivament de la Generalitat Valenciana, que retire els expedients administratius', diu Gisbert, que recorda que, en les condicions actuals, reprendre les emissions seria arriscar-se 'a unes multes que enfonsarien l'entitat'.

El canvi de govern valencià feia preveure també un canvi en l'ofensiva contra ACPV. 'De moment, hem vist gestos', aclareix Gisbert, i posa com a exemple que, en la votació de la ILP al congrés espanyol, el PP es va abstenir, empès per Fabra. Sobre si res fa pensar que la Generalitat retirarà els expedients, respon que ara com ara la posició de Fabra és 'de no-bel·ligerància'. I prossegueix: 'Però arribats en aquest punt, no solament mirem de de recuperar les emissions, sinó de recuperar-les d'una manera consolidada. Fer un pas endavant i donar-hi cobertura legal, de manera que no calgués dependre de la posició del govern en cada moment. Hem d'intentar la legalització de les emissions de TV3 i, de retruc, la cobertura legal d'un espai de comunicació en català. Aspirem al màxim.'

Manifestació el 18 de febrer

Per al 18 de febrer, quan farà un any del cessament de les emissions, hi ha prevista una manifestació a Castelló no solament per a recordar aquest primer aniversari 'sense senyal', sinó també per a impulsar una solució de futur i posar fi a la situació actual.

Només acabar el partit d'ahir el València CF va oferir de manera oficial Mestalla com a seu del partit, repetint així l'escenari de la final que ja es va jugar el 2009. El problema, però, és que l'Athletic pensa que Mestalla és un estadi petit. Aleshores una enorme quantitat de seguidors bascos van arribar a València i no van poder entrar al camp. És per això que ara el seu president creu que el partit s'hauria de jugar al Bernabeu, perquè el seu aforament (80.000 seients) permetria doblar el nombre de seguidors que podrien assistir al partit. L'Athletic fins i tot es planteja proposar que la final es jugui al Camp Nou, trencant la tradició que mai no es juga al camp d'un dels dos contendents.
L'Atlètic de Madrid, per una altra banda, ha anunciat que estaria disposat a acollir la final en el seu camp però té dos problemes. D'una banda que l'aforament de 54.800 espectadors és pràcticament el mateix de Mestalla i en aquestes condicions tant el Barça com l'Athlètic tenen un bon record de València i segurament la preferirien. Però també hi ha un problema de dies perquè al Vicente Calderon s'hi farà un concert de Coldplay i podria coincidir segons quin dia es jugui el partit.
La decisió final sobre la data depèn de si el FC Barcelona es classifica per a la final de Champions. Si no la jugués la final de copa seria el 20 de maig però si els blaugrana arribessin també a la final de la màxima competició aquesta es jugaria a Múnic el 19 de maig, cosa que faria evidentment impossible una final de copa al dia següent. En aquest cas segurament es retardaria fins el divendres 25.