Mas creu que unes eleccions plebiscitàries han de ser 'l'últim recurs' perquè el referèndum és la fórmula que es fa servir als països desenvolupats. 'Així s'entén al món: o un referèndum o, si no pot ser, doncs una consulta amb valor polític. Escòcia o el Quebec són exemples de comportament democràtic, en aquest sentit.'

Ara, si no hi ha consulta, Mas creu que 'segurament s'haurà de fer a través d'unes eleccions amb caràcter plebiscitari'. Un escenari que segons el cap de l'executiu català no és el més desitjable perquè 'els programes electorals han de poder parlar de més coses'.

Sobre la necessitat de convocar una consulta sobre el futur de Catalunya, el president defensa que 'primer és la democràcia i després l'estat de dret' i no a l'inrevés. Amb aquest argument aposta perquè les lleis s'adaptin a l'evolució democràtica de la societat i alerta que 'l'estat de dret pot arribar a ser un adversari de la democràcia'.

Al llarg de l'entrevista, el president contrasta les seves opinions amb les de personatges històrics com Antoni Gaudí, Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Francesc Macià, amb qui l'autor del llibre manté diàlegs ficticis. En aquest context, el president recorda que l'estat català de Francesc Macià va 'durar ben poc' i conclou que és millor fer bé les coses. A més, assenyala que el president republicà va optar finalment per millorar el que hi havia i no 'per improvisar qualsevol cosa'.

En un moment de la conversa, l'autor li pregunta si primer se situa l'ordre o els ideals. Mas coincideix amb el fundador de la Lliga Regionalista Francesc Cambó que l'ordre va primer que els ideals i argument que 'un país trencat no pot avançar, i històricament sempre ha estat un desastre'.

També reflexiona sobre el messianisme d'alguns dels personatges històrics i assegura que el de Macià és ben vist perquè 'va tenir la sort de la brevetat'. Segons Mas, Catalunya no accepta gaire bé sobresortir per damunt dels altres i 'talla les ales a aquells que volen protagonitzar un moment important. I això el fa un país més feble, més dèbil'.

En aquest recurs, Compromís demanava també la recusació del president de les corts, Juan Cotino, per formar part de la decisió de no tramitar la petició de creació d'una comissió d'investigació que pretén dilucidar uns fets dels quals és protagonista per les visites als familiars de les víctimes presumptament per oferir llocs de feina en canvi del seu silenci. 

Segons que ha assenyalat la portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, 'que es presenten tantes peticions de creació de comissions d'investigació en el parlament valencià no és sinó un reflex de la situació d'irregularitats i corrupció que implica la gestió del PP, cap altre parlament compta amb un nombre tan alt d'imputats, per tant no és cap argument vàlid vetar d'aquesta manera la iniciativa, es tracta d'una mesura establerta per protegir en allò possible el PP dels temes que els són incòmodes'. 

Per Oltra, 'el PP no vol que se sàpiga la veritat sobre l'accident, és inadmissible que es neguen a obrir una nova comissió d'investigació després de saber-se les pressions que van practicar membres del govern a les víctimes i als seus familiars'.

'Amb aquest reiterat rebuig a la creació d'una nova comissió d'investigació entenem que les paraules del president Fabra i del vice-president Ciscar dient que donen suport a les víctimes i que col·laboraran perquè se sàpiga la veritat són mentida', ha dit Oltra, que considera inexplicable la gestió de l'accident 'segons els interessos partidistes del PP i no dels interessos ciutadans que volen que es depuren responsabilitats polítiques i sobretot que se sàpiga la veritat'.

L'entitat internacional HRW recull algunes de les frases i qualificatius que alguns dirigents del PP han dedicat les últimes setmanes a la plataforma i els seus membres, que descriu com 'un cas únic a Europa' i 'un veritable moviment de drets humans des de la base': '"Intentar violentar el vot és nazisme pur", va dir la secretària general del partit. El batlle de Guadalajara va dir que la campanya d'escarns era "totalitarisme feixista o comunista". Una alt càrrec del govern, Cristina Cifuentes, va suggerir que Colau secundava grups associats amb ETA.'

El grup de defensa dels drets humans recorda que el Partit Popular 'no s'ha limitat als insults. Com a mínim quatre funcionaris electes han presentat demandes judicials contra participants en els escarns'.

L'article, signat per la investigadora Judith Sunderland, conclou: 'En comptes de malbaratar el temps intentant desacreditar la plataforma, el govern espanyol hauria de reflexionar sobre si fa prou per a garantir l'accés de tothom a un habitatge adequat i assequible.'

Yahoo! subratlla que amb més de tres-cents milions de visitants únics mensuals i 120.000 subscripcions diàries, Tumblr és una de les xarxes de mitjans de comunicació de creixement més ràpid del món. A més, afegeix que s'hi carreguen 900 apunts per segon i que els usuaris hi passen 24.000 milions de minuts cada mes.

El portal assegura que la gran popularitat de Tumblr i el compromís dels seus creadors, encarregats i públic de totes les edats incorpora 'una nova i important comunitat d'usuaris a la xarxa de Yahoo!' La combinació de Tumblr i Yahoo! augmentarà previsiblement l'audiència del portal en un 50%, fins a més de 1.000 milions de visitants el mes, i n'incrementarà el trànsit un 20%.

Per la consellera delegada de Yahoo!, Marissa Mayer, Tumblr redefineix actualment l'expressió creativa en línia: 'En molts aspectes, Tumblr i Yahoo! no podrien ésser més diferents, però, alhora, no podrien ésser més complementàries (…). Totes dues companyies són llars per a les marques, establertes i emergents. I, fonamentalment, Tumblr i Yahoo! tenen molt a veure respecte a usuaris, disseny i recerca de la sorpresa i la inspiració enmig de la quotidianitat.' Yahoo! hi guanyarà milions d'usuaris joves i més volum d'anunciants. 

Per la seva banda el conseller delegat de Tumblr, David Karp, de vint-i-sis anys, ha assegurat a la seva comunitat d'usuaris que ni el seu equip ni el seu full de ruta no canviaran amb l'operació, com tampoc la seva missió de donar opcions als creadors perquè facin la seva millor feina i la presentin a l'audiència que es mereixen: 'Estem summament contents de tenir el suport de Yahoo! i del seu equip, que comparteixen el nostre somni de fer d'internet el marc creatiu final.'

El fracking ha estat una de les qüestions que s'han abordat aquest dilluns a la Sectorial d'Energia on han participat representants de tots els governs autonòmics i de l'Estat. El ministre Soria ha anunciat la intenció del seu executiu de declarar d'interès nacional l'extracció del gas produït pel fracking, i que reglamentarà la seva explotació futura amb caràcter bàsic. 

En la seva intervenció, Puig ha recordat al ministre que la Generalitat té competències en investigació i prospecció i, per tant, sobre els permisos d'exploració, que no d'explotació, unes competències que Soria s'ha compromès a garantir, de manera que serà la Generalitat qui atorgui els permisos per investigar, conèixer, i fer prospeccions, i també la que establirà la legislació mediambiental que ha d'acompanyar els permisos.

En declaracions als mitjans, Puig ha recordat que el Govern creu que el més oportú ara per ara és 'facilitar la investigació' per 'saber si Catalunya disposa o no' de gas al subsòl, perquè 'tancar la porta a saber si tenim o no aquest recurs és una posició molt poc intel·ligent' i de cara al futur 'implicaria manca de competitivitat'. Seria, ha dit, 'una posició absurda', i 'un cop tinguem el coneixement de si tenim aquest tipus de gas a Catalunya o no, ja discutirem sobre com s'ha d'explotar'. 

Per aquest motiu ha reiterat que la posició del Govern és 'facilitar i donar els permisos sempre que es facin amb rigor i hi hagi garanties per investigar' i que 'quan tinguem el coneixement podrem tenir un debat més asserenat i més tranquil'. 

En tot cas, segons el conseller, 'segur que abans de quatre, cinc o sis anys no estarem en disposició de donar cap permís d'explotació de gas obtingut per fracking', i 'estem convençuts que els anys que ens donem per investigar seran els anys que ens permetran avançar tecnològicament amb unes tècniques d'explotació que podran ser mediambientalment assumibles'.

Permís denegat a Catalunya

A més, Puig ha afirmat que les prospeccions s'han de fer amb el màxim rigor científic i ambiental, i ha recordat que per aquest motiu el Govern ha denegat un permís d'investigació. Es tracta del permís a la britànica Teredo Oils per buscar jaciments de gas al Ripollès, Osona i la Garrotxa. Teredo Oil. El departament d'Empresa i Ocupació ja li havia suspès el permís un mes abans per incomplir les condicions en no presentar el pla de treball del primer any. Teredo Oils investigava sobre una zona de 51.200 hectàrees i preveia una inversió d'11 milions d'euros. 

A Catalunya s'han sol·licitat i des del març estan en via de denegació dos permisos de prospecció per extreure hidrocarburs per mitjà del fracking. Tots dos van a nom de l'empresa Montero Energy Corporation. Un dels permisos preveia explorar 76.000 hectàrees d'Osona, i l'altre 90.000 a la Segarra. El govern argumenta la seva negativa en la 'insuficiència dels projectes presentats'.

La tècnica del fracking consisteix en la fragmentació del subsòl amb aigua a pressió barrejada amb productes químics per perforar la roca i extreure'n el gas. Implica generar fissures al subsòl que segons els grups ecologiestes deriven en una emissió incontrolada del gas i l'aigua i contaminen aqüífers i el medi. 

El criteri del territori contrasta amb el del ministre del ram. José Manuel Soria que aquest mateix dilluns, després de la Sectorial, ha recordat que el fracking aconseguirà que els EUA aconsegueixin la autosuficiència energètica en pocs anys, i va recordar que en tot cas són les comunitats autònomes les que concedeixen o no les autoritzacions, mentre que el ministeri només intervindrà si afecten territoris de diversos governs.

El text de la ponència política apunta a les dificultats que generaria per a l'acceptació de la comunitat internacional una declaració unilateral d'independència poc justificada. Per això, destaquen la necessitat d'exhaurir la via del diàleg amb Espanya per convocar una consulta o un referèndum seguint la legalitat vigent. Unes negociacions en les quals els republicans ja han assegurat que no entraran i que deixaran que se n'ocupin els partits que creuen que poden convèncer el govern espanyol. 'Dialogar amb el govern espanyol no serveix de res perquè incompleix sistemàticament els acords. Aquesta no és la vocació d'ERC', indicava Oriol Junqueras en una entrevista amb l'ACN al març.

'La comunitat internacional ha de saber que no hi ha hagut alternatives més democràtiques basades en el consens i l'acord polític entre les parts en tensió', es pot llegir en el document que militants i simpatitzants d'ERC debatran durant la conferència nacional del mes de juliol.

De les dues altres opcions, les eleccions plebiscitàries tampoc no són una fórmula que acabi de convèncer els republicans: 'La convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries pot representar una opció substitutiva, però imperfecta, del referèndum o consulta, que pot tenir com a resultat un nou parlament habilitat per proclamar la independència.' Entre els arguments en contra d'aquesta via, apunten que unes eleccions d'aquesta mena 'no generen un mandat democràtic explícit ni una resposta concreta a una pregunta', perquè els ciutadans han de decidir entre uns quants partits que es presenten amb un programa determinat.

'En unes eleccions plebiscitàries, sempre hi jugaran consideracions ideològiques al marge de la voluntat popular vers l'estatus jurídic i polític desitjat per la comunitat de ciutadans. Per tant, els resultats sempre seran subjectes a interpretacions polítiques posteriors, interessades o no, per part de les posicions contràries al procés', es remarca en el text de la ponència.

Així, doncs, és el referèndum o consulta 'l'instrument idoni' a l'hora d'obtenir legitimitat democràtica i el posterior reconeixement de la comunitat internacional. En tot cas, el mateix document recorda que en la història de la humanitat s'han succeït els processos d'independència per qualsevol de les vies abans esmentades.

En la conferència nacional, els republicans reflexionaran sobre les vies per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat independent, però també sobre com haurà de ser aquesta nova república catalana. 

El batlle del Campell, Anton Chauvell, també va anunciar que els pobles de la Franja de Ponent preparen una reunió per prendre mesures contra la nova llei aprovada pel PP i el PAR a les Corts de l'Aragó, que fixa la denominació de LAPAO per al català que s'hi parla i de LAPAPYP per a l'aragonès, a més de deixar tots dos idiomes desprotegits a l'Aragó.

Notícies relacionades:

El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO

Els pobles de la Franja de Ponent convoquen una reunió per prendre mesures contra el LAPAO

La nova llei de llengües de l’Aragó vulnera la constitució espanyola i acords europeus

Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez han evidenciat la voluntat i predisposició per a formar part del futur pacte impulsat pel govern i han reiterat que són favorables al dret de decidir del poble de Catalunya i de la convocatòria d'un referèndum. Han recordat, de fet, que en els congressos dels seus sindicats ja es van pronunciar en favor d'aquest dret.

'Les organitzacions representatives dels traballadors ham de poder donar-hi la nostra opinió', ha dit Joan Carles Gallego (Comissions), després de reconèixer que fins ara ningú no se'ls havia adreçat. Opina que seria bo de crear una comissió àmplia, representativa de la societat catalana, amb la presència de sindicats i també d'empresaris.

El secretari general d'UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha recordat per la seva banda que el seu sindicat ja ha donat suport a la convocatòria d'una consulta i per això creu lògic de participar en aquest futur pacte nacional: 'Hem d'esperar una invitació formal i saber-ne el context i quines organitzacions hi anirem i el paper que ens tocarà fer; pendents d'això, en principi la nostra posició és favorable.'