Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

August Bover

29.05.2014

Josep Roca-Pons, gramàtic compromès

Com que va fer la major part de la carrera docent a l'estranger, primer a Cuba i després als Estats Units d'Amèrica, la majoria dels estudiants catalans de la meva època vam conèixer Josep Roca-Pons a través dels seus llibres. Sobretot, dos llibres fonamentals: la 'Introducción a la gramàtica', primer --llibre que comptà amb nombroses reedicions i, fins i tot, amb alguna edició pirata--, i la 'Introducció a l'estudi de la llengua catalana', després --que, de retruc, i per a molts de nosaltres, fou també la descoberta de l'estructuralisme.


Durant més de vint anys com a professor a la Universitat d'Indiana --a la qual llegà els seus arxius--, va introduir-hi els estudis catalans i hi formà un estol de deixebles que han contribuït de manera significativa a l'expansió de la catalanística nord-americana. Membre fundador de la North American Catalan Society (NACS) --de la qual fou el primer president--, creador --amb Mercè Vidal-Tibbits-- de la Catalan Review, i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya el condecorà amb la Creu de Sant Jordi.


Personalment, no vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo fins tard, quan vaig tornar del Canadà i ell --ja jubilat-- i la seva esposa s'havien instal·lat a Sitges, població que el féu 'amic predilecte' i on té dedicada una plaça. Durant uns quants anys vaig tenir l'honor de codirigir la Catalan Review al costat d'aquest savi despistat, amable i senzill, apassionat per la música i pel seu país. I vaig tenir també el plaer de gaudir de la seva amistat i del seu exemple d'intel·lectual compromès al servei de la pau, la justícia social i la llibertat. Avui commemorarem el centenari del seu naixement a l'Institut d'Estudis Catalans.


 


August Bover i Font, catedràtic emèrit de filologia catalana (UB)

Editorial