Els guardons també han reconegut Patrícia Sierra, del restaurant Granja Elena, amb el premi Cap de Sala, i Laia Coma, de la Mare de la Font de Solsona, com a cuinera revelació. L’acte també ha servit per a atorgar el premi Nèstor Luján de periodisme gastronòmic, que ha reconegut la periodista del diari Ara Trinitat Gilbert, i ha tingut un record per qui va ser president de l’entitat, Carles Vilarrubí, mort el desembre passat, distingit amb un premi pòstum especial.

Dos cuiners, dues generacions, una cuina

Els guardons han volgut distingir dos xefs de dues generacions i dues trajectòries ben diferents, però profundament arrelats als territoris respectius –Balam al Maresme, Subirós a l’Empordà–, en la tradició i en l’ofici, i segons l’acadèmia exemplifiquen perfectament un país viu culinàriament, plural i en constant evolució. Una cuina que mira al futur sense perdre les arrels.

Nascut a Sant Pol de Mar (Maresme) el 1976, en una família dedicada a l’hoteleria, Raül Balam Ruscalleda es forma al restaurant de casa, Sant Pau, completa la formació a l’Akelarre de Sant Sebastià i incorpora al seu bagatge l’etapa al Sant Pau de Tòquio, abans d’obrir Moments a l’hotel Mandarin Oriental. Allà és on ha desenvolupat una cuina basada en el producte, la tècnica i l’estacionalitat, amb una lectura contemporània de la tradició gastronòmica.

Jaume Subirós va néixer a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) l’any 1949 i va començar a treballar al Motel Empordà de Figueres així que es va inaugurar, l’any 1961. Després de la mort del seu sogre, Josep Mercader –de qui enguany s’ha commemorat el centenari del naixement–, ha mantingut amb absoluta fidelitat el llegat d’aquest restaurant fundacional de la cuina catalana.

Els guardons han estat lliurats durant el decurs d’un sopar signat a quatre mans pels xefs Romain Fornell i Òscar Manresa al Palau de Pedralbes.

Els participants han acordat de desplaçar-se cap als laterals i a l’entorn de la plaça, de manera que l’espai central resti lliure per al muntatge dels elements de la festa, especialment les roques i els ninots del Corpus. El moviment ja ha començat i els docents preveuen de continuar la protesta en un emplaçament que no interfereixi el desenvolupament dels actes.

L’acampada forma part de les mobilitzacions dels docents de l’ensenyament públic, en vaga indefinida d’ençà de fa quatre setmanes. Reclamen una negociació real amb la Conselleria d’Educació i han convertit la plaça de la Mare de Déu en un dels punts de pressió contra el govern. De fet, ara les tendes seran més a prop del Palau de la Generalitat, gairebé al límit de la plaça.

L’Ajuntament, encapçalat per María José Catalá, havia demanat a la delegació del govern espanyol, en una carta, la intervenció de la policia espanyola per a retirar l’acampada amb motiu dels preparatius del Corpus, que es farà entre demà i diumenge i que enguany commemora el setè centenari.

La subdelegació del govern espanyol va respondre que la retirada de tendes i elements de la via pública era competència municipal, i va advertir que un desallotjament forçós tindria un gran risc d’aldarulls i enfrontaments físics. La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, també va dir que la policia espanyola “no aixeca tendes de campanya” i va retreure a l’ajuntament que no hagués cercat una fórmula per a fer compatible la protesta amb la celebració del Corpus.

Protecció Civil ha activat l’alerta del pla INUNCAT per la previsió de pluges intenses a partir de demà al migdia a bona part de les comarques, a excepció del Segrià, Terres de l’Ebre, part del Camp de Tarragona i el Pallars i la Vall d’Aran.

L’episodi serà més intens entre el migdia i el vespre. El perill més alt serà a la Garrotxa, el Lluçanès, Osona, el Ripollès i l’Alt Empordà, on els xàfecs podran superar el llindar de 20 litres per metre quadrat en trenta minuts i anar acompanyats de tempesta i, localment, de calamarsa o pedra.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha actualitzat l'avís de situació meteorològica de perill (#avisosSMP) per intensitat de pluja en 30 min

Dj. 14:00 h a dv. 08:00 h
Intensitat > 20 mm/30 min.
Grau de perill màxim: 4/6

Hora local (h) = TU+2 pic.twitter.com/YK3exrRNtr

— Meteocat (@meteocat) June 3, 2026

Protecció Civil demana d’extremar la precaució i evitar zones inundables. També recorda que no s’han de travessar rius, rieres, barrancs ni passos soterrats, encara que sembli que porten poca aigua, perquè les crescudes poden ser sobtades.

L’episodi també afectarà Catalunya Nord, on hi ha alerta groga per pluja i inundacions entre les 15.00 i les 21.00. A Andorra, l’avís groc per tempesta estarà actiu entre les 12.00 i les 21.00, amb possibilitat de xàfecs localment intensos durant la tarda.

Al País Valencià, el canvi arribarà després d’un dijous de calor intensa per l’entrada de ponent. Les temperatures podran enfilar-se fins als 35 o 38 graus en punts del Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta, la Costera i l’interior de la Safor i de l’Horta. A partir de la vesprada, però, podran formar-se xàfecs i tempestes localment fortes al nord, especialment entre els Ports, el Maestrat i l’Alcalatén, que avançaran cap a l’interior i la costa a última hora.

Divendres, el vent girarà a gregal i el canvi serà notable al País Valencià. Les temperatures baixaran de manera acusada, en alguns punts entre deu i quinze graus, i hi haurà més núvols al golf de València i a les comarques centrals. Les pluges podrien ser persistents i moderades a les zones on el gregal és més efectiu, sobretot a les serres que separen el litoral del prelitoral sud de València, com la serra de les Agulles, Corbera, el Mondúver i el Circ de la Safor.

El cap de setmana, la previsió apunta a una recuperació de la calma, tot i que encara podrien créixer nuvolades de vesprada en zones de muntanya. Les autoritats recomanen seguir l’evolució dels avisos meteorològics, evitar desplaçaments innecessaris en els moments de més intensitat i no acostar-se a cursos d’aigua ni zones inundables.

El sumari de la causa que instrueix el jutge Santiago Pedraz a l’Audiència espanyola conté una sospita molt greu que el concerneix directament i que Josep Nualart Casulleras ha pogut documentar en aquest article. La investigació vol confirmar que la campanya publicitària del PSC a les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024 va servir per a pagar –de manera encoberta– vint mil euros a una periodista que treballava per desacreditar les investigacions judicials que afecten Pedro Sánchez i el seu entorn. No és l’acusació d’un adversari polític: és la sospita que exposa una policia judicial en un informe que el jutge ha fet seu.

Salvador Illa era el candidat. Era ell qui encapçalava aquella campanya. Era la campanya del seu partit, finançada amb els diners del seu partit. Si és cert que aquells diners van anar a parar a una operació de guerra bruta, el president de la Generalitat té l’obligació de dir-ho i d’explicar-se. De dir qui ho sabia, qui ho va autoritzar, i si ell era coneixedor directe de la maniobra.

I ho ha de fer perquè la democràcia no funciona sense retre comptes. Aquesta és una de les normes fonamentals, de les que no admeten excepcions quan resulten incòmodes. Un president de la Generalitat no pot al·legar ignorància i continuar governant com si res, mentre la justícia demana als organismes de control tots els contractes i factures de la seua campanya. La pregunta que hom li fa no és partidista: és la que qualsevol ciutadà té el dret de fer al cap del seu govern.

Per això cal, i és urgent, que Salvador Illa comparega al parlament i done explicacions clares. I responga a totes les preguntes que li facen, per més difícils de respondre que siguen. Ara no és el moment dels comunicats de premsa com el que van improvisar ahir, quan ja no podien aturar l’onada. No és el moment de portaveus ni caps de premsa. És el moment de respondre ell, personalment, davant els diputats, sense fugir. Perquè el parlament és la institució on els governs s’han d’explicar davant qui els ha elegits. I fugir-ne, ara mateix, seria un gest massa revelador.

Evidentment, Esquerra Republicana i els Comuns hi tenen una responsabilitat, també, en tot això. A ells és a qui més haurien d’interessar les explicacions del president. Perquè donar suport a un govern vol dir també exigir-li que complesca les obligacions democràtiques. Si li permeten d’esquivar el parlament en un moment com aquest, cometran un greu error polític, però sobretot es faran còmplices del silenci –d’aquest silenci que, com deia Fuster, també és mentir.

Accepte la possibilitat que Illa no en sabés res, personalment. Podria ser que tinga tan sols la responsabilitat política dels fets –que no és poca cosa, de tota manera. Però precisament per això ha de parlar: per demostrar-ho, si ho pot fer. O per explicar-nos què pensa fer per depurar les responsabilitats que hi haja dins el seu partit. La innocència no es proclama, s’argumenta. I s’argumenta davant qui té el dret de demanar-la, en aquest cas davant el Parlament de Catalunya, com a representació de tots nosaltres.

PS1. La pregunta que encara es fa molta gent és per quin motiu hauríem de fiar-nos ara d’aquestes investigacions i si tot plegat no és un cas de lawfare. És una pregunta lògica, que es respon a partir de la seriositat de la investigació en curs i que Ot Bou i Josep Nualart Casulleras debaten a VilaWeb Televisió en aquest vídeo: “Hi ha ‘lawfare’ contra el PSOE i Pedro Sánchez?”.

PS2. La consulta als docents sobre el pre-acord entre el Departament d’Educació i els sindicats USTEC i Professors de Secundària encara la recta final. La votació, oberta d’ençà de dilluns, es tancarà avui, dijous, a migdia. Serà un moment de màxima expectació i tothom és conscient que marcarà el rumb, no solament de les setmanes vinents sinó potser d’anys. Pol Baraza ens explica en aquest article què hi ha en joc. I recordeu que podeu recuperar el debat dels quatre sindicats a VilaWeb Televisió. 

PS3. El president Pérez Llorca es pensava que si aprovava el pressupost, encara que fos amb mig any de retard, tindria la legislatura resolta i s’ha trobat enmig d’un autèntic malson que analitza Esperança Camps en aquest article: “Vox estreny, els docents resisteixen: Pérez Llorca, en el parany”.

PS4. El Consell General d’Andorra aprovarà avui, dijous, l’anomenada “llei de desintervenció progressiva dels lloguers”, una reforma clau que marcarà un punt d’inflexió en la crisi de l’habitatge. La norma desmunta gradualment el sistema instaurat el 2019 per contenir l’escalada dels lloguers, basat en la congelació de preus i la pròrroga forçosa de molts contractes. Alexandre Solano ens explica la importància d’aquesta decisió: “La fi dels lloguers protegits a Andorra: una transició ordenada o una crisi d’expulsions sense precedents?”.

PS5. Aconseguir informacions com la que ahir vam poder publicar involucrant la campanya del president Illa amb la guerra bruta ordenada per Pedro Sánchez és un treball molt lent i costós, d’una complexitat que sovint passa desapercebuda als ulls dels lectors. Cal construir durant anys vincles de confiança que permeten als periodistes d’accedir a aquesta mena d’informacions, que poden originar autèntiques sotragades polítiques. Però també requereixen afilar les eines de contrast i vigilància per a publicar sols allò que tinga prou veracitat. Això ho poden fer tan sols redaccions periodístiques molt professionalitzades i independents de qualsevol poder, obsedides a servir els ciutadans. I aquestes redaccions poden existir tan sols si tenen el suport dels lectors, que són els qui les fan possibles. Per això, avui, vull agrair el suport dels subscriptors de VilaWeb, que fan que puguem treballar amb aquest rigor i aquesta llibertat, i demanar als qui encara no ho són que se’n facen en aquesta pàgina.

L’Ajuntament argumenta que entre dijous i diumenge s’han de fer a la plaça i als carrers adjacents els actes del Corpus, que enguany commemora el set-centè aniversari, i que el muntatge de les infrastructures havia de començar aquesta setmana. També recorda que les ordenances municipals prohibeixen la pernocta i l’acampada en espais públics no habilitats.

En la resposta, el subdelegat del govern espanyol, José Rodríguez, remarca que la normativa municipal atribueix a l’ajuntament la competència per retirar elements de la via pública. També recorda que la policia espanyola solament pot dissoldre concentracions quan hi hagi alteracions de l’ordre públic amb perill per a persones o béns. Rodríguez adverteix, a més, que un desallotjament forçós d’una acampada comporta “un alt risc d’aldarulls greus i enfrontaments físics” i que una decisió d’aquesta mena ha de ser ponderada pels responsables tècnics dels cossos policíacs. Amb tot, diu que la policia espanyola actuarà en coordinació amb la policia local per garantir la seguretat dels serveis municipals si aquests retiren les estructures.

La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, també ha respost a l’ajuntament i ha dit que la policia espanyola “no aixeca tendes de campanya” ni infrastructures de l’espai públic. Bernabé ha acusat el govern municipal de no haver cercat una fórmula per fer compatible la protesta dels docents amb la celebració del Corpus.

L’acampada forma part de les mobilitzacions dels docents de l’ensenyament públic, en vaga indefinida d’ençà de fa quatre setmanes. Els participants reclamen una negociació real amb la Conselleria d’Educació i han convertit la plaça de la Mare de Déu en un nou punt de pressió contra el govern valencià.

L’informe recull una conversa de WhatsApp del 30 de gener de 2025 entre Díez i Ismael Oliver, primer advocat de Koldo García. Segons la interpretació dels investigadors, els missatges “evidenciarien” el coneixement del president espanyol sobre l’activitat de Díez. Amb tot, el sumari no inclou cap conversa directa entre ella i Sánchez, sinó referències indirectes a expressions com ara “el presi”, “el jefe” o “l’1”.

En aquesta conversa, Oliver diu a Díez que tot sortirà “bé” si es “mouen” i no es limiten a “escoltar”. Ella li respon que “el presi ho té clar”. Quan l’advocat afegeix que hi comptin si “les regles estan clares”, Díez contesta que ho estan i que “el jefe ho té molt clar”. Oliver acaba dient-li que traslladi al president i al seu cap que “espavilin” perquè, si no, els “destrossaran la vida”.

La UCO considera que aquestes expressions fan referència a Sánchez. També cita el testimoni del guàrdia civil Rubén Villalba, que sosté que Díez insistia que tenia accés a “l’1”, unes vegades en referència al número u del partit a través de la seva secretària, i unes altres al número u del govern.

La investigació, dirigida pel jutge Santiago Pedraz a l’Audiència espanyola, examina si Díez i altres persones de l’entorn socialista van desplegar una estructura per desactivar o condicionar procediments judicials que afectaven el PSOE o l’executiu espanyol. Segons la UCO, aquesta operació hauria tingut com a objectiu “protegir els interessos” del govern i del president espanyol.

El sumari també situa en un paper rellevant l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, a qui els investigadors atribueixen la direcció política de la trama juntament amb Díez. La causa ha esquitxat més noms de l’entorn socialista i ha motivat actuacions de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE, a Ferraz, d’on els agents es van endur agendes, ordinadors, discs durs i documentació comptable i interna del partit. El PSOE ha defensat que col·labora amb la justícia i Sánchez ha remarcat que el partit ja va apartar Díez.

La novetat dels informes és que, per primera vegada, la UCO posa per escrit que interpreta les converses de Díez com un indici que Sánchez podia conèixer les maniobres. Ara bé, aquesta conclusió continua essent una inferència policíaca a partir de missatges i testimonis, no pas una comunicació directa del president espanyol amb l’ex-militant socialista.

La reforma preveu d’inscriure a la constitució francesa que Còrsega disposa d’un estatut d’autonomia propi, fonamentat en les seves especificitats històriques, lingüístiques, culturals, socials i territorials. També obre la porta perquè determinades lleis i reglaments franceses puguin ser adaptats a la realitat de l’illa i perquè la Col·lectivitat de Còrsega pugui fixar normes pròpies en alguns àmbits.

El projecte, tanmateix, no concreta encara quines competències podrà exercir l’illa. Aquest punt haurà de ser definit més endavant per una llei orgànica. Durant el debat en comissió, els diputats van aprovar una modificació per excloure explícitament les competències de sobirania del camp de l’autonomia. Això deixa fora matèries com la justícia, la seguretat, la defensa, la nacionalitat o la política exterior.

La comissió també va introduir l’obligació de consultar els electors corsos sobre el futur estatut d’autonomia. Aquesta consulta s’hauria de fer abans que s’aprovi la llei orgànica que concretarà les competències de la Col·lectivitat de Còrsega.

Un altre canvi aprovat té un caràcter més simbòlic. La redacció inicial parlava d’una comunitat corsa amb un lligam singular amb “la seva terra”. Finalment, la comissió va substituir aquesta expressió per “la terra”, un matís destinat a rebaixar la càrrega identitària del text. Tot i el vot favorable en comissió, el recorregut parlamentari encara és incert. El text haurà de superar el debat en sessió pública a l’Assemblea francesa i, posteriorment, el Senat. Com que es tracta d’una reforma constitucional, també necessitarà el suport de tres cinquenes parts del parlament reunit en Congrés a Versalles.

El vot en comissió ha mostrat un suport inicial al projecte, però també divisions. Els grups del bloc presidencial i una part de l’esquerra hi van votar a favor; els Republicans s’hi van oposar; i el Rassemblement National i la França Insubmisa es van abstenir. El debat del 16 de juny pot ser més complicat, especialment sobre l’abast del poder normatiu cors i els límits que haurà de fixar la futura llei orgànica.

Panés ha exposat que la indústria, el talent i la simplificació administrativa seran al centre del nou mandat, i ha avisat que vénen “quatre anys intensos”, amb desafiaments, però també amb oportunitats.

La patronal entén el mandat que comença com una ocasió per a reforçar la capacitat d’impacte, tant internament com en l’àmbit institucional. Panés ha posat l’accent en la voluntat d’augmentar la utilitat per a les empreses associades i per al conjunt del teixit empresarial.

En una publicació a X, Puigdemont recorda que l’encíclica recull que el bé comú no es pot separar mai del respecte al dret dels pobles a existir, a custodiar la seva identitat i a contribuir amb la seva originalitat a la família de les nacions. Assegura que qualsevol intent de sotmetre una nació és “greument immoral” i, en conseqüència, inacceptable.

Puigdemont acompanya el missatge amb una imatge generada per intel·ligència artificial en què, suposadament, Omella aguanta amb una mà una torxa i amb l’altra un pergamí que es crema on diu “llengua catalana”, amb una bandera espanyola al darrere. El dirigent de Junts també diu: “El català és la llengua pròpia de Catalunya, sense la qual no s’explica ni Gaudí ni la Sagrada Família.”

Puigdemont ha demanat que, amb motiu de la visita del papa a Catalunya, es mostrin estelades i es facin sentir “les veus i els xiulets de protesta contra el renaixement del catolicisme franquista, opressor de minories i còmplice de crims contra la humanitat”.

La Guàrdia Civil situa Leire Díez, anomenada “la lampista del PSOE”, al mig de la trama, que l’abril del 2024 es va activar per engegar una campanya de desestabilització i de desprestigi de les causes que afectaven l’entorn de Pedro Sánchez, segons el relat que fa la policia judicial i que subscriu el jutge Pedraz. Aquesta activació va tenir lloc en una reunió a la seu del PSOE, a Madrid, el 26 d’abril de 2024, poc després de l’anunci de Sánchez que es prenia cinc dies de reflexió per a decidir el seu futur polític, quan la seva muller, Begoña Gómez, fou imputada en una causa de tràfic d’influències. Patricia López era coneixedora de la reunió, tot i que no hi va participar “per raons personals”.

I fou López qui es va posar en contacte amb Leire Díez arran de la “carta a la ciutadania” de Pedro Sánchez: “Necessito que parlis amb [Santos] Cerdán per tot això de Pedro Sánchez. Tenim àudios i informació sobre la claveguera contra Pedro Sánchez”, va dir la periodista a Díez, segons les converses que transcriu la Guàrdia Civil en un dels informes aportats a la causa, del 26 de maig proppassat.

Els dies següents d’aquella reunió a la seu del PSOE, Crónica Libre (mitjà creat el 2022 i del qual Leire Díez fou sòcia fundadora), de la mà de Patricia López, va publicar tot un seguit de continguts que feien referència a “la màquina del fang” contra Sánchez i el PSOE, a vincles entre Manos Limpas i “la claveguera del PP”, etc. I arran d’aquestes publicacions, tal com consta en les converses incloses en aquest informe de l’UCO, Patricia López va enviar a Leire Díez una notícia de Crónica Libre i li va demanar: “No ens en deixis fora i fes pressió per les campanyes.” I li va fer avinents les necessitats econòmiques, personals i professionals que tenia.

Tot seguit, Leire Díez la va posar en contacte amb l’aleshores director de comunicació del PSOE, Ion Antolín, un dels presents a la reunió a la seu del PSOE del 26 d’abril. I fou així com, segons la Guàrdia Civil, López va obtenir resposta d’Antolín: “L’ordre ja és dins el pla de mitjans. L’agència que ens ho porta es posarà en contacte per gestionar-ho. Serà prop de 20.000”, li va dir en un missatge.

La Guàrdia Civil remet a una notícia d’El Confidencial del març passat, que inclou uns àudios de persones no identificades que parlaven de com s’aconseguirien aquests 20.000 euros. Els investigadors diuen, arran del contingut dels àudios, que Santos Cerdán “hauria disposat un pagament de 20.000 euros a través d’una campanya publicitària, que Antolín s’hauria encarregat de gestionar”. I, en aquest sentit, una segona publicació de la conversa “assenyala com l’origen d’aquests 20.000 euros la campanya electoral que en aquell moment feia el PSC per a les eleccions al Parlament de Catalunya del maig del 2024”.

Vet aquí la conversa inclosa en l’informe de la Guàrdia Civil. Els dos interlocutors no s’hi identifiquen:

—Van ser 20.000 euros?
—Sí.
—I això us ho paguen?
—M’ho donen amb una campanya de Salvador Illa al diari.
—D’acord, ja està. Aquesta campanya jo no l’he trobada a Crónica Libre.
—Home, perquè la vam treure tan bon punt van passar les eleccions, no et fot. Coincidia amb les eleccions catalanes.
—D’acord, d’acord, ja ho cercaré. De totes maneres hi ha de ser perquè, per més que ho retiressis, hi ha d’haver rastres de la campanya.
—No, no, no, només eren bàners.
—Ah, només eren bàners. Caram, paguen bé els bàners! Bé, d’acord.
—Estaven ben pagats.

I més endavant detalla la manera com feien arribar aquests diners.

—El que vull dir és: “Home, a veure, una campanya de publicitat…”
—És clar que hi ha factures, és una campanya de publicitat, però no ho facturo al PSOE, sinó a una empresa de mitjans que ells van elegir.
—Ah, d’acord, d’acord. Lògic. L’empresa de mitjans que fa la campanya al senyor Illa.
—És clar.

Una de les informacions que no apareix en aquest informe és quina agència es va fer càrrec de la campanya publicitària del PSC en aquells comicis. Per això el jutge demana tota la informació sobre els estats comptables, contractes i factures. La causa inclou més exemples de com el PSOE feia arribar diners de manera indirecta tant a Leire Díez com a Patricia López, sempre camuflant-los mitjançant empreses pantalla. Uns diners que pagaven en canvi d’aquesta suposada campanya per a desestabilitzar les investigacions judicials que afecten el partit, i que no sols consistien en la publicació d’informacions difamatòries, sinó també en la compra de testimonis, fiscals i més persones que els podien ajudar.

El PSC ha negat aquestes informacions en un comunicat. El partit assegura que, almenys d’ençà del 2012, “des que hi ha registres”, no ha mantingut ni manté cap relació contractual amb Iki Group Communications, i qualifica de “rotundament fals” que fos una agència de mitjans dels socialistes catalans. També nega haver contractat amb l’empresa Crónica Libre i diu que així ho ha comunicat a l’autoritat judicial. El PSC defensa que totes les despeses de la campanya electoral van ser auditades i van rebre dictamen positiu de la Sindicatura de Comptes, i afirma que continuarà col·laborant amb tot allò que sigui necessari.

Arran de la publicació d’aquesta informació, el PSC ha difós aquest comunicat:

“El Partit dels Socialistes de Catalunya actua sempre amb transparència i complint la llei electoral, como no podria ser d’una altra manera i com ha quedat reflectit en els successius informes de la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes.

Arran de les darreres informacions volem destacar el següent:

-Almenys des del 2012, des que hi ha registres, el PSC no ha mantingut ni manté cap relació contractual amb l’empresa Iki Group Communications. Per tant, l’afirmació que es tracta d’una “agència de mitjans” del PSC és rotundament falsa.

-És rotundament fals que s’hagi contractat amb l’empresa ‘Crónica Libre’, tal i com hem comunicat a l’autoritat judicial.

-Totes les despeses de la campanya electoral han estat degudament auditades rebent dictamen positiu en un informe de la Sindicatura de Comptes que pot ser consultat per la ciutadania.

-Com sempre hem fet, continuarem col·laborant amb total transparència amb tot el que sigui necessari i quan sigui necessari”

El segon cas ha estat poc abans de les quatre de la tarda al riu Segre, a l’altura de la zona dels Instituts de Lleida. També ha arribat un avís que hi havia un cos surant al riu i s’hi han desplaçat tant els Mossos com els bombers a retirar-lo.

En tots dos casos, la policia treballa per identificar les víctimes i determinar si es tracta d’homes o dones. El cos trobat al pantà d’Utxesa era en un estat avançat de descomposició i, per tant, es pensa que feia dies que era a l’aigua.

La policia ha obert una investigació per a aclarir les causes de les morts i espera tenir-ne més detalls una vegada es disposi dels resultats de les autòpsies. També es comprovaran les llistes de persones desaparegudes per mirar si hi ha coincidències.

El comunicat fa referència a les informacions publicades en uns quants mitjans que apunten que, durant la festa del 22 de maig, organitzada per a celebrar els èxits esportius del conjunt juvenil, es va contractar una stripper i hi va haver alcohol malgrat que els futbolistes eren menors.

La direcció del club diu que no havia autoritzat ni tenia coneixement previ d’una actuació d’aquesta mena, que considera “absolutament incompatible amb els valors esportius, educatius i de respecte que han de regir qualsevol activitat amb menors”. Una volta ha esdevingut públic l’afer, s’ha demanat informació a les persones responsables de l’activitat per a aclarir-ne els fets.

El club assegura que ja s’ha posat a disposició de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, de les famílies afectades i, si escau, de les autoritats competents per a aclarir què ha passat i depurar responsabilitats.

En el mateix comunicat, la direcció subratlla que, per respecte als menors i a les famílies, no facilitarà “detalls que puguen contribuir a l’exposició pública dels afectats”. També anuncia que reforçarà els protocols interns de protecció dels menors, d’ús de les instal·lacions i d’organització de les celebracions “per garantir que una situació com aquesta no torne a passar”.

La sentència d’aquest cas s’anunciarà el 2 de juliol. Ara, el Tribunal d’Apel·lació de París avisa que el lliurament també haurà d’esperar al compliment de la possible pena que li puguin imposar. La fiscalia ha demanat una condemna de cinc anys de presó exempts de compliment: només s’aplicaria en cas de reincidència. Quan se n’hagi publicat la condemna, Urrutikoetxea encara hi podrà recórrer en cas de reincidència.

La investigació per la qual l’Audiència espanyola n’ha demanat l’euroordre és sobre el seu paper a ETA entre la seva marxa de l’estat espanyol el 2002 i la detenció als Alps de Savoia el 2019.

Urrutikoetxea, de setanta-cinc anys, es va integrar a ETA el 1971 i una dècada més tard va passar a formar part de la direcció. El 1989 va ser detingut a Baiona i condemnat a deu anys de presó. Tanmateix, sis anys després va ser extradit a l’estat espanyol. El 1998 va ser alliberat i fou elegit diputat per Euskal Herritarrok.

El novembre del 2002, l’Audiència espanyola va decretar una ordre de crida i cerca contra ell quan no es va presentar a declarar al Tribunal Suprem espanyol, que l’investigava per l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa, en què van morir onze persones. També va formar part de les negociacions entre ETA i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (2005-2006). Es va reunir unes quantes vegades amb Jesús Eguiguren, ex-president del PSE-EE, a Ginebra, per trobar una solució al conflicte basc. El 3 de maig de 2018 va ser l’encarregat de llegir el comunicat de dissolució d’ETA.

El grup diu que respecta el principi de presumpció d’innocència i admet que només la justícia pot determinar-ne la culpabilitat o innocència. Tanmateix, considera que les acusacions que pesen sobre Ruiz –pendent de judici juntament amb el jugador del Reial Madrid Raúl Asencio–, relacionades amb la gravació i difusió de material sexual de dues noies (una de les quals menor) sense permís, són tan greus que en fan “incompatible” el fitxatge amb els valors que representa el club.

Egara Reds sosté que el Terrassa FC ha de ser una institució “exemplar” i que ha d’actuar amb responsabilitat davant la societat. Per això, demana que Ruiz no arribi a vestir la samarreta de l’equip en cap partit oficial ni participi en cap acte de representació de l’entitat.

També defensa que, més enllà de la presumpció d’innocència, l’afició té dret d’expressar que determinades conductes i determinades acusacions són incompatibles amb la imatge del club. “Aquesta persona no representa els nostres colors. No en el nostre nom”, diu el comunicat.

El text acaba demanat al Terrassa FC que rectifiqui la decisió “per respecte a les possibles víctimes”, per coherència amb els valors de l’afecció i per responsabilitat envers la ciutat. “La samarreta del Terrassa FC s’ha de guanyar també fora del terreny de joc”, conclou.

FERRAN RUÍZ NO ETS BENVINGUT https://t.co/eu0udkOTGs pic.twitter.com/2dPh8viecV

— EgaraReds (@EgaraRedsTFC) June 3, 2026

Lleó XIV visitarà la Sagrada Família el dimecres, 10 de juny, després d’haver recorregut un tram del carrer del Rosselló amb el papamòbil. Una volta a la basílica, hi farà una missa i hi beneirà la torre de Jesús.

L’acte ha aixecat polèmica arran de la poca presència del català en la intervenció del papa, que té previst de fer la benedicció en castellà. “A Catalunya, en català. Vine amb l’estelada. Volem la independència”, afegeix l’ANC.

Que ho sàpiga el Papa i que ho vegi el món.

A Catalunya, en català!

Vine amb l'estelada!

VOLEM LA INDEPENDÈNCIA.

10 juny
Sagrada Família
18 h pic.twitter.com/7YpiLVsU9c

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) June 3, 2026

Aquesta mateixa setmana hi ha hagut més descàrregues elèctriques: els socis menys naturals del seu govern, Junts per Catalunya i el PNB, han coincidit a demanar eleccions, i la secretària general de Podem, Ione Belarra, va dir sense embuts que podien donar suport a segons quina moció de censura. El cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, va arribar a proposar finalment una moció de censura instrumental per a convocar eleccions. Ben aviat, la idea va descarrilar: Feijóo no vol anar a Waterloo a demanar el suport del president Carles Puigdemont, és clar, i Sánchez s’ha pres una barreta energètica per a córrer més de pressa: diu que presentarà pressupost per al 2027.

L’anunci ha agafat tothom de sorpresa a la reunió del Cercle d’Economia de Barcelona. La presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, que l’interrogava, li ha demanat com pensava aprovar el pressupost al congrés espanyol si de moment era lluny de tenir el suport necessari. En efecte: si se’n vol sortir, Sánchez haurà d’aconseguir el vot d’aquests tres actors que donen per mort el govern espanyol. El PNB governa amb els socialistes al País Basc i tenen una relació de negociació particular. Per seduir Podem, ja ha apuntat que farà “el desplegament de recursos públics més important que s’hagi vist mai en habitatge”. I Junts?

Heus ací la resposta interessant: Sánchez ha dit que esperava que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea acabés de validar l’aplicació de l’amnistia, en una al·lusió clara a l’expectativa que el president Puigdemont pugui tornar de l’exili. Conscient de la importància que a Waterloo donen al relat polític, Sánchez ha reiterat dues vegades que reconeixia que hi havia “un conflicte territorial” a Catalunya i, conscient que la magra reforma del finançament de l’ex-ministra María Jesús Montero ha decebut Junts, ha dit que en el nou pressupost faria un esforç més ambiciós per a resoldre la qüestió del finançament autonòmic.

El president del govern espanyol venia amb una idea clara al Palau de Congressos de Catalunya, avui al matí: demanar més temps a Junts per Catalunya. Fins i tot ha admès, entre línies, mentre reivindicava allò que anomena l’agenda del retrobament, que no havia fet prou: “Sé que ni la llei d’amnistia ni les mesures de gràcia prèvies no representen el final del nostre deure, que és afrontar i resoldre el conflicte polític, però crec que no es pot passar per alt el valor que han representat totes aquestes accions per a fer tornar a la via política tot allò que no n’hauria d’haver sortit mai.” També ha fet esment explícit de la negociació amb Junts a Brussel·les i ha dit que l’entesa “amb forces nacionalistes o independentistes ha fet bé al conjunt de l’estat”. I s’ha referit de passada, una sola vegada, a Esquerra Republicana.

Sánchez fins i tot ha ironitzat amb la intervenció que ahir va fer Feijóo al mateix escenari on ell era avui. El president del PP va refusar la petició de Junts d’agafar un avió cap a Bèlgica si volia negociar de debò amb la frase: “Parlem de coses serioses.” Sánchez ha mirat avui de fer-hi sang: “No deixa de ser estranya una cosa que he vist fer al cap de l’oposició a propòsit de la moció de censura: el reconeixement d’un actor polític que fins fa poc no reconeixien. Ho dic de debò, no és una provocació!” I hi ha afegit sornegueria: “Diu que hem de parlar de coses serioses. Això és molt seriós, perquè és un canvi.”

“Com va dir un analista de La Vanguardia: ‘Ja hi som tots’”, ha dit Sánchez. Es referia a l’article que el periodista Enric Juliana va publicar després de l’aprovació de l’amnistia, “Tots dins”, en què sostenia la tesi que, per més que els populars rondinessin contra la llei i per més que la qualifiquessin d’atemptat contra la unitat d’Espanya, la política de reconciliació amb l’independentisme normalitzaria la participació de Junts en la vida política espanyola, on fins fa poc era un actor proscrit, i podria permetre a mitjà termini moments de col·laboració amb el PP. “Per què no un futur en què la dreta espanyola es pugui tornar a trobar amb la dreta catalana i la dreta basca?”, s’ha demanat Sánchez.

La qüestió és quin marge de maniobra hi ha, realment, a banda l’astúcia de Sánchez. És incert. Un sector creixent de Junts ha anat arribant a la conclusió que la proximitat amb el PSOE, ateses les circumstàncies, és massa embrutidora per a continuar pactant-hi coses i que, a més, la digestió que hi haurà un canvi de govern comença a ser massa avançada per a donar oxigen a la Moncloa. Si la tornada del president Puigdemont l’acaba decantant, en última instància, la decisió de Luxemburg, quins incentius reals té Junts per a blindar Sánchez? Si els socis europeus acaben avalant l’oficialitat del català a les institucions europees, tindrà prou motius Junts per a votar en favor del pressupost d’un ànec coix?

I, per una altra banda, hi ha el tomb ideològic de la conversa pública. Molt diplomàticament, Garcia-Milà, representant dels empresaris, ha deixat anar tres retrets a Sánchez: que cal posar ordre a la política immigratòria per a controlar millor els fluxos; que el model de creixement espanyol és “extensiu, de més població i més feina, però de sous estancats i productivitat baixa, i això porta un problema de sostenibilitat a mitjà termini”; i que cal més seguretat jurídica i més col·laboració amb el sector privat en política d’habitatge. També molt diplomàticament, Sánchez li ha respost amb explicacions extenses que reflectien una discrepància de fons. Però és una triangulació del relat amb què Junts, avui, es podria sentir còmode. No és un matís anecdòtic. És un indicador que el canvi de cicle avança. Heus ací la pregunta de les setmanes vinents, potser de les hores vinents: és massa tard, ja?