Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<93/169>

Vicent Partal

21.06.2010

Els 1.512 de Cornellà

Darrera tanda de consultes, per ara. Un diumenge amb molts titulars. El clar contrast positiu de l'organització mataronina. L'assentament ferm a comarques i l'entrada en l'àrea metropolitana. I el 20% de vot contra la independència a Cornellà, que és una notícia excel·lent, encara que puga no semblar-ho.

Aquest curs ha estat important i engrescador, de vegades esgotador també. Ara sembla molt lluny, però tot va començar al setembre, no fa ni un any, a Arenys de Munt. En la durada d'un curs escolar, fins ahir, la proposta de les consultes s'ha estès amb força pel Principat i, alhora, el debat, sense subterfugis, sobre la independència. Les consultes han arribat a 509 municipis i, d'un cens que representa que no arriba a la meitat del total, 571.467 ciutadans han votat i 530.876 han posat un sí en una urna. Solament un boig negligiria la importància d'aquesta mobilització, enorme i exemplar.

Ahir es féu un pas més entrant en l'àrea metropolitana de Barcelona, en la corona urbana. Els resultats foren molt diversos, entre més coses perquè es tornà a veure que el grau organitzatiu de les comissions locals té una correlació important amb el resultat final.

Però en aquesta entrada s'han vist fets destacats. D'una banda, petits, molt petits, incidents aïllats, protagonitzats per alguns espanyols fanàtics; incidents que no cal magnificar, però sí tenir en compte. D'una altra, una magnífica notícia a Cornellà, on 1.512 catalans han anat a votar per dir no a la independència (en el vídeo que publicàrem dijous ja hi havíem parlat).

Aquests conciutadans mereixen un esment especial i un agraïment sincer. Votar per la independència en aquestes consultes és molt senzill i gratificant. Votar-hi contra no ho és gens, i malgrat això ells han fet l'esforç de participar-hi. I fent-ho han reconegut el dret de decidir del nostre poble: d'ells i de nosaltres, que en formem un de sol. Potser aquesta és la darrera victòria del curs que ja s'acaba: haver convençut els qui van contra la independència que ara és l'hora de decidir i que la decisió depèn de la nostra voluntat i prou. A Arenys de Munt, el setembre de l'any passat, no podíem ni somiar que seríem on som.

Mail Obert