Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<93/169>

Vicent Partal

18.06.2010

L'hotel

Al Capone va anar a parar a la presó per un delicte fiscal menor. No van poder demostrar cap dels seus crims, però un petit error fiscal li va segar la carrera. Millet no ha anat a la presó per l'espoli del Palau de la Música, però una peculiar requalificació fiscal l'ha posat entre reixes. Les coses passen així, però els fets d'ahir poden obrir vies insospitades.

Personalment, sóc dels qui creuen que aquesta condemna no es pot llegir literalment. És cert que, si Millet solament hagués fet això de l'hotel, la condemna hauria estat possiblement la mateixa. Però no és la mateixa, de cap manera, la percepció ciutadana. Els indicis d'alleujament popular viscuts ahir no tenen a veure amb l'hotel, sinó amb el conjunt de fets delictius que Millet i Montull van tramar i van executar amb la incomprensible inèrcia de les institucions que haurien d'haver vetllat perquè això no passàs.

Estic segur que, a molta gent, tant li fa la raó i la causa de l'empresonament. Però no a la justícia. La justícia, gairebé per sorpresa, ha estirat un fil secundari. I no sé si sabien ben bé què feien, però aquest fil pot alterar d'una manera radical moltes coses en aquest macroprocés, a Barcelona i qui sap si més enllà i tot.

Perquè el delicte que ha portat Millet a la presó va acompanyat d'actuacions concretes dels poders públics, de l' Ajuntament i de la Generalitat, que són molt discutibles, en alguns casos, estranyes i, en alguns altres, difícils d'explicar. No dic que siguen delicte. És el jutge qui dirà si hi ha res punible o no. Però, de moment, una bona part de l'Ajuntament de Barcelona ja és citada a declarar i haurà d'explicar a la jutgessa coses que han volgut explicar al públic amb poca fortuna, fins ara, perquè no s'entenen bé.

Ficant Millet a la presó la jutgessa ha alçat de sobte el nivell de l'afer i l'expectativa sobre què pot arribar a passar. Pot no passar res més o poden passar coses molt grosses. Perquè la pedra ha començat a rodar costera avall i, com més velocitat agafe, més difícil serà d'aturar-la.

Mail Obert