Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<85/169>

Vicent Partal

26.01.2011

Un país molt afeblit

La reacció a la destrucció programada del sistema de caixes ha estat feble. Hi ha hagut veus individuals, plenes d'autoritat moral, que s'han fet sentir. Però els dirigents, polítics o econòmics, han reaccionat amb tan poca sang que fa por. No ens enganyem: si això demostra res, és fins a quin punt el nostre país està afeblit. Ja no reacciona ni als colps.

Hi ha hagut les veus individuals, sí. A VilaWeb ahir vam publicar les respostes contundents de Francesc Cabana, Muriel Casals o Francesc Sanuy. També des d'uns altres mitjans persones autoritzades van exclamar-se contra la destrucció del sistema de caixes i van avisar de l'immens perill que el fet representava.

Però no era aquesta, curiosament, la posició de les caixes, ni la del govern. Ni tampoc, val a dir-ho, dels mitjans que es diuen més influents. Que la reacció del govern es limite a dir que espera que les caixes superen el tràngol i no esdevinguen bancs és decebedor. Com ho és, encara més, el silenci espès de les entitats concernides. No sé si això canviarà aquests dies vinents, però ara resulta difícil de pair.

Especialment perquè posa a la vista totes les febleses del país. La Generalitat és a un pas de l'ofec i el govern espanyol és l'amo de l'oxigen. La pugna fora desigual. L'oxigen, supose que Zapatero l'administrarà com voldrà i li convindrà. I les caixes tampoc no es troben en condicions d'aixecar la veu. Durant anys, mentre qui havia de vigilar-les negava l'evidència, han anat de mal en pitjor. I ara els seus errors serviran per posar-nos a tots contra la paret. I resulta desconcertant que, per comptes de proposar-nos un canvi de rumb radical, ens demanen que ens acomodem.

La fractura entre la societat civil i el poder es va eixamplant i la qüestió de les caixes té tots els elements per a fer-la ben visible.

Mail Obert