Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<85/169>

Vicent Partal

08.02.2011

Aparcar la poesia

Les campanyes electorals es fan amb poesia, però governar es governa en prosa. La vella dita es pot aplicar a la primera reunió entre el president Mas i el primer ministre Zapatero. Poc se'n podia esperar i res que mogués a l'emoció. Potser perquè no toca.

Tothom sap que les finances de la Generalitat es troben al límit. I que l'única manera de refer-se'n ara mateix requereix un pacte amb el govern espanyol. No pot sorprendre, doncs, que Mas vaja a la Moncloa amb un objectiu directe i concret. N'ha tret, sembla, uns quants milions d'euros dels que ningú no discuteix que ens devien i, sembla també, l'autorització per a fer una emissió de deute. Prosa. Inevitable i necessària, imprescindible, però prosa al cap i a la fi.

I la poesia, mentrestant, resta desada. Aquell concert econòmic o pacte en la línia del concert econòmic que va ser la proposta estel·lar de la campanya s'haurà d'esperar. Ni més ni menys.

Podem convenir que és massa d'hora encara per a saber si som davant una simple aturada tàctica, forçada per les circumstàncies. Que no sabem si, recuperada una certa normalitat, d'ací a uns quants mesos, es recuperaran també objectius més ambiciosos que no el d'arribar a final de mes. Però és ben clar que, considerant les coses que hem sentit dir a Convergència aquests últims anys, saben de sobres que la malaltia que ens rosega no s'arregla amb aspirines, que poden fer passar un momentani mal de cap, sinó que requereix una intervenció a fons i dràstica.

De moment, esperem.

Mail Obert