Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<85/169>

Vicent Partal

10.02.2011

Músiques

Sembla difícil de discutir que la música en català passa un moment dolç. Hi ha més grups i cantants que mai, més creativitat que mai, més diversitat que mai i potser més qualitat que mai. Però això no ha passat perquè sí i és bo recordar-ho.

Els amics de les Arts o Mishima omplen nits seguides el Palau de la Música mentre a Valls un megaconcert no deixa ni respirar els assistents i Pascal Comelade torna a conquistar París. Creixen les formacions en tots els ritmes i estils i poblen no solament el país sinó també l'Storify i l'iTunes. Grups com Brams o Obrint Pas passegen la nostra música pertot arreu, al Japó ara o per Amèrica, mentre que alguns dels noms sagrats, Raimon per exemple, continuen al peu del canó regalant-nos noves cançons. Narrar avui l'escena musical del país és un goig.

Però cal dir que això no ha passat perquè sí. Ara pot semblar ridícul, però cal recordar que els anys vuitanta hi havia qui discutia la capacitat de cantar rock en català. I els primers èxits, tots, els van voler desvirtuar convertint-los en una cosa política, subvencionada. Quasi impura.

La tossuderia i la qualitat d'uns quants, els Pets per dir un nom, van esbotzar totes les barreres que s'havien d'esbotzar fins a arribar a imposar el seu estil i la seua qualitat. I com ells, molts més. No solament músics. Aquests dies un altre nom excel·lent de la trama, el grup Enderrock amb les seues revistes, es reiventa amb una nova web i excel·leix organitzant concerts imprescindibles com el cicle del Palau.

I en aquest sentit no és sobrer de recordar que la digitalització, a més, ens ajuda. Ho he dit més vegades: internet és especialment adequat per a la cultura catalana. Per a una cultura que no pot competir, en termes generals, amb els monstres mediàtics de països grans, però que, en canvi, es mou amb comoditat en un ambient on ser ràpid, divers, interessant i enginyós és allò que compta. La prova? La música...

Mail Obert