Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<7/169>

Vicent Partal

27.03.2015

Desolació

Ahir vam saber, horroritzats, que el copilot de l'avió havia estat el responsable que el vol Barcelona-Düsseldorf de Germanwings s'estavellàs als Alps. Des del moment que es va filtrar el contingut de la caixa negra a través del The New York Times, allò que havia de ser una investigació llarga i complicada es començà a accelerar sorprenentment. I ara ja ningú no posa en dubte que va passar això que ens diuen que va passar. Cal suposar, per tant, que el contingut de la cinta de veu és indiscutiblement clar, per més que ens coste d'entendre com és que hi ha ningú capaç de fer una monstruositat com aquesta.


Durant les últimes hores tots havíem insistit una vegada i una altra en l'estranyesa de l'accident, tenint en compte l'altíssim nivell de la seguretat aèria a Europa. Havia d'haver-hi alguna explicació i era lògic de pensar que tindria relació amb algun element sorprenent i molt probablement amb el factor humà. Dissortadament, ha estat així. 


I novament, en una de les indústries més regulades del món pel que fa a la seguretat, ens hem trobat amb una actuació que ningú no es podia ni imaginar. Durant els atemptats de l'11-S vam descobrir, trasbalsats, que es podien usar avions comercials com si fossen armes. Per a evitar que tornàs a passar, es van prendre totes les mesures possibles. Però ara sembla que una d'aquestes mesures s'ha girat contra tots nosaltres, per permetre, una altra volta, un crim brutal. Un crim que fou possible perquè ningú no va concebre una situació com la de dimarts, ni tan sols com a hipòtesi.


És desolador. Espere que aviat algú puga explicar-nos amb detall la vida d'Andreas Lubitz i sapiguem trobar-hi alguna clau que explique, mal que siga remotament, aquest comportament. Supose que això acabarà passant, simplement perquè Airbus i Lufthansa són conscients que calen explicacions rotundes per a poder esvair del tot qualsevol dubte sobre uns fets tan greus. Però estic segur que, ni tenint tota la informació i confirmant al cent per cent que tot plegat fou l'acció individual d'un criminal solitari, no ens podrem llevar del damunt aquesta sensació de desconsol, horror i estupefacció que ens va envair a tots ahir quan sabérem la notícia.





L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Joan Rubiralta


Segurament que les investigacions oficials poden ser molt certes però no és tota la veritat. Falta el contingut de la segona caixa negra i cal plantejar-se quin protocol se segueix per proveir de pilots d'aviació en l'aspecte psicològic. És evident que Andreas Lubitz pot ser el culpable principal però només se l'ha de culpar a ell?  No hi ha hagut algú que hagués certificat que es trobava en plenes condicions mentals tot i que ja se sabia que tenia alguns trastorns cerebrals?  

A més ara caldrà saber com es pot evitar que es tornin a donar casos com aquest i per això caldrà revisar tots el protocols tècnics i humans de cara a un proper futur. Es pot obligar que sempre hi hagi dos pilots a la sala de comandaments, encara que algú tingui necessitat d'anar a fer el pipí, substituint-lo en aquell moment, posar càmeres de televisió per tal que des de les torres de control es pugui saber en directe què està passant a l'aeronau o millorar els equipaments de les caixes negres, però amb tot cal tenir clar que el risc zero no existeix i que sempre hi podrà haver elements que podran interferir i posar-nos a prop d'una altra desgràcia. Cal acceptar que el viure mateix ja és un risc.

I en tota aquests desgràcia cal prioritzar l'atenció a les víctimes, tant els morts -recuperant els cossos-, com els seus familiars. Se'ls ha d'acompanyar fins on sigui necessari, com ja s'ha anat fent però també no deixar-los sols després a banda de respectar-los la seva intimitat, cosa que alguns mitjans d'informació no han dut a terme, ans al contari. També és evident que la companyia Germanwings haurà d'assumir les conseqüències d'aquest fet i a banda de les excuses i pel gran dolor causat, haurien de pagar als familiars les compensacions de l'assegurança del viatge.




Pep Agulló


Biològicament cap ésser pot morir per un altre. La mort és un acte individual intransferible. El terrible acte criminal del copilot Andreas Lubitz que ha fet que les morts del 150 passatgers fossin el seu tenebrós seguici cap a la seva pròpia mort ens ha deixat desolats i en estat de xoc. Amb quina finalitat? Esparvera pensar que al darrere no hi ha motivacions ideològiques, religioses, patològiques...la qual cosa no el faria menys terrible, però no podem deixar de cercar-hi motivacions. Ens fa pànic pensar una conducta fóra del comportament humà conegut. Aquesta conducta criminal ha d’estar inventariada per la medicina, la psicologia, la neurologia, etc…Li hem de posar un títol, no fos cas que planés incontrolada en les fonts endògenes de la incivilitat. Una monstruositat.




S. N.


L'horror que tots sentim és suprem. Jo faig aquest trajecte habitualment i m'ha afectat molt. La irracionalitat de la tragèdia es insuportable. Si hagues sigut un accident en comptes d'un assassinat massiu ens podriem centrar en causes tècniques i comprendre racionalment que l'aparell tal va fallar per tal i tal motiu. Pero això és monstruós perque afecta directament a la naturalesa humana. Crec que aquesta tragèdia a molta gent li canviarà per sempre la percepció de la condició humana. Jo no ho oblidare mai.
Que descansin en pau.




Àngels Folch


La desolació la vaig tenir, i de manera absoluta, el dimarts. No m'ho podia treure del cap. El que em deixava i em deixa desolada era el fet de pensar en els nois i noies de 14 anys que hi havien perdut la vida. Tots. De cop. El fet de pensar en els dos nadons que ni tan sols havien pogut arribar a ser conscients que formaven part d'una cosa que en diem humanitat. Era com si de cop i volta el temps i el món s'hagués aturat, com si tot hagués quedat congelat.
El fet de saber quin ha estat la causa que ha provocat aquesta mortaldat sí que confirmar dues coses difícils de suportar: que la vida ens penja d'un fil, que és la cosa més feble que tenim, i que l'ésser humà és imprevisible i capaç de coses sublims, però també de coses esgarrifoses.
Mirant els darrers 70 anys en tenim proves a cabassos: Guerra Civil espanyola, Auschwitz, els Gulags, Ruanda, Bòsnia, Sebrenica, els assassinats de nens o joves en diversos centres escolars d'EEUU, els atemptats a les Torres Bessones, l'assassinat d'Utoya a Noruega, els assassinats de l'Esta islàmic, els assassinats de Boko Haram,…. La llista seria molt llarga i fa vertigen i mal a les entranyes. Però hem de seguir vivint i treballant per un món millor. No podem rendir-nos ni a l'horror, ni a la barbàrie, ni a la bogeria. 




Jaume Singla


He trobat que l'actitut del fiscal francés que porta el cas, ha estat de comunicació i transparencia total, sense aventurar hipotesis no demostrades. Quan estan encara per resoldre temes com el Yak-42 o Spanair, hom s'adona que no tots els estats funcionen amb el mateix respecte pels ciutadans 




Josep Usó


la notícia ens deixa completament estupefactes. Però posa en evidència una vegada més que la bogeria d'una persona pot arribar a ser terrible: no ja per a ella mateixa, sinò per als demés. Realment em resulta inimaginable una acció com aquesta. Però ha passat. Segurament, aquest coneixement encara farà més dur i difícil el dol de les famílies afectades. 
L'únic consol, si se'n pot dir així, és que caldrà previndre aquesta nova possibilitat. Caldrà habilitar algun procediment per poder obrir la cabina en cas d'extrema necessitat. I, al mateix temps, compaginar-ho amb impedir que es puga obrir per part dun boig que estiga fora i vulga entrar. Difícil decisió. És segur, però, que es farà.




Jaume Sans


Jo no deixaria de banda el tema de les companyies "low cost". Perquè el comandant surt de la cabina i deixa tot sol al copilot que va decidir fer la bestiesa que va fer? Perquè el comandant se salta així el reglament de seguretat? No tenia ningu lliure per a sustituir-lo mentre feia les seves necessitats ? Diuen que la tripulació era de 6 persones (2 a cabina + 4 auxiliars). La primera pregunta que s'hauria de respondre es si als vols equivalents de Lufthansa també n'hi ha 6. O n'hi ha mes? I en aquest debat del "low cost" poden intervenir mes preguntes: costos de la ruta escollida? Costos de manteniment? Costos de personal? No es tan sols el servei a bord.

Mail Obert