Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<7/169>

Vicent Partal

24.03.2015

La delinqüència del PP

El jutge que investiga la comptabilitat del Partit Popular, el jutge Ruz, va acabar ahir la fase d'instrucció i considera acreditat que entre el 1990 i el 2008 el PP 'es va servir de diverses fonts de finançament alienes al circuit econòmic legal', i gràcies a això va poder operar 'almenys durant els divuit anys investigats' amb 'diversos sistemes de comptes al marge de la comptabilitat oficial declarada pel partit i presentada al Tribunal de Comptes'. És a dir, que funcionaven com a 'comptabilitats paral·leles, caixes de diners en efectiu o caixes B'.


Sóc conscient que fa anys que en parlem i que, com passa amb tots els afers que s'allarguen, arriba un punt que gairebé no en sabem apreciar els nous matisos. Però la situació és gravíssima, car ací hi ha un jutge que acusa amb proves el que ha estat i és encara el primer partit polític espanyol de finançar-se il·legalment durant divuit anys, pel cap baix. 


Ara caldrà fer el judici, evidentment, però de moment el contingut del sumari ja hauria de tenir repercussions polítiques. Ruz hi deixa clar que el PP 'suposadament va incomplir entre els anys 1990 i 2008 els límits, requisits i condicions establertes en la llei' (de finançament dels partits polítics). I això vol dir no únicament que el PP ha violat la llei repetidament durant prop de vint anys, sinó també que n'ha tret un profit concret que taca i suscita dubtes raonables sobre les seues victòries electorals. Ras i curs: el PP competia contra els altres partits en posició de superioritat, gràcies a l'ús de diners il·legals. I això no és cap anècdota ni es pot resoldre, com sembla que volen fer, només encausant els tècnics que feien girar la roda. 




L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Josep Jallé


El títol al comentari d’avui penso seria més equànime si fos genèric: la delinqüència en els grans finançaments dels partits polítics sorgits, o re sorgits, en la transició. Delinquir en genèric per ho que respecta al finançament de partits i,  per les pèrdues per rossament que diuen,  als enriquiments particulars des dels més significats fins als menys, però dins les estructures partidàries.


Acabem de tenir l’exemple a Andalusia amb el PSOE. Malgrat els escàndols, en curs de judicatura, pels diners desviats dels Cursos de Formació, ERES, PER, etc.. els votants segueixen recolzant als partits més presumptament delinquidors. Sembla que el poble ja ho troba be i, possiblement, envejant poder ser un dels sospitosos ho que significaria que hauria canviat el seu estatuts de vida. És lamentable, però el PP no es cap excepció, sinó el cas més sonat, en tant que ostenta la màxima representació política actual a l’Estat. Però no el més greu, conceptualment. No se si quantitativament. Sabem,  per les investigacions en curs a Andalusia, que PSOE i IU estan, també, fins al coll de conxorxes per anar desviant i furtant diners públics cap a butxaques privades. Una cosa es el finançament il·legal, o diners “B”, per a partits provinents de sectors empresarials o de negocis i altre el desviament de diners públics per finalitats semblades: finançament de partits i patrimonis particulars. Per això, benvolgut director, lamente que el títol al comentari no sigui genèric i amb graus delictius diferenciats segons els orígens dels diners utilitzats i llurs desviaments o aplicacions il·legals. Sigui com sigui, he pogut expressar tot plegat sense dir quatre qualificatius barroers que, a ben segur, serien més clars i directes. Però .... avui estic sofisticat. Disculpeu la dilatància.



Antoni Carol


Fa anys que, personalment, esperava aquest moment! María Dolores de Cospedal (novembre 2012): «¿Vosotros os imagináis que de un presidente o presidenta del Partido Popular se hubiera sabido que ellos, algún familiar o sus predecesores del mismo partido tienen dinero fuera, lo han evadido, se han quedado con dinero que no era de ellos y que se hablara de cuentas corrientes en Suiza? ¿A que yo ya habría tenido que dimitir?». Un tweet d’Esperanza Aguirre (22 nov 2012; a les 12:50): «Si se confirma la info sobre las cuentas [de Artur Mas] no declaradas en Suiza, estaríamos ante el escándalo político-financiero más grave d la democràcia»... Calen comentaris?


 


Josep Blesa


Quan s’envien 6 milions d’euros d’un colp a Madrid des d’un P.A.I. de Vilamarxant, on el batle és el tresorer del PPCV i les empreses imbricades són filials de les de la família de l’expresident de Les Corts Valencianes, tenen alguna relació amb el tresorer major del regne, Bárcenas, o no?


I si l’arquitecte organitzador de tot el “comboi” és el nét d’un empresari valencià de catalaníssims i occitaníssims cognoms que mormolà el genera Franco quan féu “l’alzamiento Nacional” de 1936, perquè ell es trobava de negocis a Cuba i no estava present a España, tot dient-li:


“¿Quién eres tu Paco,  para dar un golpe de estado, sin estar yo presente en España?


 Del que s’escolen les profundes arrels d’aquest estat corrupte, i del seu estar i ser democràtic des del passat feixista fins al seu règim democràtic. El peculiar liberalisme espanyol sols funciona quan el client és alhora reu i captiu. Res a veure amb el liberalisme a què estem acostumats al dels Països Catalans que venim a incardinar-nos globalment.  



 PS: Quants encausats calen per a considerar el PPCV una organització político-mafiosa per a delinquir?”



 Joan Calsapeu-Layret


Els peons que han fet la feina bruta, s'han sotmès a la voluntat dels líders. 
Alguna cosa n'han tret; privilegi o càrrec per amiguisme.No es pot ser jutge i part. Però el PP, sí. Qui ha de determinar i aplicar la llei, feta a mida,  té la majoria dels ressorts del poder. El mateix PP.
Els sacrificats o caps de turc, per mantenir la imatge d'incorruptes, seran els manats que voluntàriament s'han sotmès a les regles pròpies d'aquesta màfia caciquista.

No és això el totalitarisme ?



Andreu Rubio


Efectivament, han estat  prop de 20 anys de finançament il.legal de PP ( campanyes electorals, visita del Papa, Ciutat  de les Arts i les Ciències Valencia, Fórmula 1, Aeroport de Castelló,...); tot un seguit de barbàries que  no haurien de quedar impunes.
 
Els culpables han de ser jutjats com es mereixen , ja n'estem farts, sobretot, els valencians  de balafiaments indeguts  per part d'aquells qui ja sabem, que majoritàriament  ens han ficat també en aquesta  crisi i a sobre, rescatant uns bancs els quals haurien d'haver-se tancat o deixat caure, com ara ha  passat a Banco Madrid.




Pep Agulló


Sense entrar en el terreny polític, les eleccions andaluces i la maquinària criminal del PP ens mostren el teixit social (una gran majoria) que suporta el poder a Espanya. I això és el més rellevant per entendre la tenaç permanència d’aquest poder retrògrad i bàrbar que es manté inalterable en el temps i a la vegada ens dóna la veritable dimensió de la nostra llunyania des del tren europeo on és Catalunya. Edward C. Banfield ja va escriure el que eren els fonaments d’una societat endarrerida, on els febles afavoreixen un règim que mantingui l’ordre amb mà forta, amb poca confiança en les promeses dels partits, assumint que qualsevol grup que ocupi el poder serà corrupte. Com sinó s’explica la víctoria del PSOE andalús ? L’ombra dels terratinents, l’ombra dels cacics…plana per damunt de les ideologies. Mentre la societat mercantilista la propaganda gira en torn de la innovació, en gran part de les espanyes els valors és mantenen en les idees antigues, les pràctiques d’abans, les de sempre, de la desigualtat i el menypreu. Aquest és el veritable drama d’aquest estat.




Josep Usó


Ara que sembla clar que el PP, com a mínim en els divuit anys (que es diuen prompte) ha delinquit econòmicament d'una manera sistemàtica i amb molta quantia, caldrà veure si amb les lleis de partits que ells mateixos van aprovar pot ser il·legalitzat. Igual no és per a menys. 
De tota manera alguna repercusió política hauria de tindre. Per part d'ells, vull dir. Per part dels votants, fa dos dies que va escomençar la seva caiguda. Que ben bé, en acabar l'any, pot ser una demolició. Esperem a veure què passa al maig. "Al maig, cada dia un raig", diu la dita. I a Castellò, ja fa tres dies que plou a bots i barrals.




Carles Balbastre


Tota aquesta experiència acumulada de com no s'ha de governar un estat l'hem de fer servir a la República catalana. A Espanya res no li passarà al PP (que controla tot l'estat) i és que aquesta manera de fer no és anecdòtica ni és cosa d'ara. Però ens ha de servir de lliçó per al nostre estat.




Salvador Rofes


I algú pensa de veritat que passarà alguna cosa? Del que no estic tan segur que els directius del Barça (amb el mateix jutge) no acabin a la presó ...la setmana que ve, especialment veient la velocitat d'aquest sumari...Ah: que consti que soc "periquito" i no tinc la mínima simpatia pels blaugrana. Però el que els hi estan fent només te un nom... Ja ho se que no es pot dir. 



Joan Guasch


Dius que aquests fets haurien de tenir repercussions electorals, però, en tindran? Vull dir que, és tan greu tot plegat que al PP no l'hauria de votar ningú, però, tindrà una davallada de vots tal que quedarà en la marginalitat? Jo em temo que no, que malgrat que perdi la majoria absoluta (només faltaria!) no quedarà reduït al no-res. A l'Estat espanyol massa persones s'han acostumat a que aquestes il·legalitats són normals, i perdonen als partits que en fan perquè, al capdavall, són dels seus. Potser a Catalunya si que el PP quedarà en una posició més marginal, però en el sistema general espanyol... La falta de cultura democràtica general ha generat votants poc crítics, poc exigents i amb massa tolerància o indolència. El PP ha delinquit, però ha creat una xarxa clientelar  de difícil regeneració. Veurem com el PP perd suports a molts llocs, però no serà pas escombrat i obligat a regenerar-se. El seu discurs de la peneta i que la culpa és dels altres, de quatre males persones, encara el compraran massa votants. Tant de bo m'equivoqui en l'anàlisi.



Almar Bosch


Que més fa falta perquè dimiteixi el Govern en ple? Quin pais mes frustrant !!

Mail Obert