Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<7/169>

Vicent Partal

26.03.2015

Les senyes de la derrota

Les Corts Valencianes van aprovar ahir, només amb els vots del PP, la polèmica llei de senyes d'identitat. L'escena va ser molt insòlita, perquè els partits de l'oposició van abandonar els escons i ni tan sols van prendre part en una votació que simplement pretenia originar crispació social en favor del Partit Popular, ja en plena campanya de les eleccions del mes de maig.


La llei és un desficaci de cap a peus. No solament perquè és un desficaci legislar amb l'únic objectiu d'atacar políticament l'oposició parlamentària. Ni solament tampoc perquè el contingut de la llei és literalment absurd. També és un desficaci pel format de deliberació, amb el Partit Popular endossant-hi per la porta de darrere i en l'últim segon les esmenes més absurdes, alguna de les quals de dubtós valor legal i d'una evident manca de legitimitat democràtica. 


Tot això, solament, per a mirar de fabricar una imatge de l'oposició valenciana com una colla de 'catalanistes venuts', que cal frenar amb una victòria del PP. Victòria que cap enquesta, ni una, no veu factible. Fa decennis que l'extrema dreta i la dreta valencianes fan servir aquest mateix argument i aquest mateix parany. I, per tant, no es pot dir que sorprenga. Però aquesta volta cal dir que, finalment, hi veiem una jugada a la desesperada. I que, per sort, ja falten sols unes quantes setmanes per a desallotjar del govern, democràticament, aquest Partit Popular que ni en la derrota no sap demostrar un bri de dignitat.





L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Joan Rubiralta


A hores d'ara aquestes últimes actuacions del PP al País Valencià són, com afirma Vicent, els últims coets que fan servir per intentar espantar a la majoria de la població que acostumada a les falles, ja res els espanta. Dir que els qui no pensen com ells són venuts a l'or català ja no s'ho creu ningú i per això el dia 24 de maig cal foragitar-los democràticament de la majoria del Consell per tal que arribin a ser una minoria exòtica i estranya als interessos valencians. Cal que paguin per tot el mal que han fet: pel barri de Cabanyal, per l'atac a les escoles i instituts valencians i en valencià, per la supressió de tots els mitjans de comunicació en valencià, per l'accident del metro i la seva  gestió posterior, per la incultura suprema dels seus dirigents, pel desastre urbanístic a la costa i, especialment, per la gran quantitat d'imputats i condemnats acusats de corrupció. 

Ara ja n'hi ha prou, i esperem que l'oposició sigui dialogant i generosa entre les diverses forces i pacti un bon programa regenerador de la societat valenciana, i que tombi tots aquests desficis polítics per ta que mai més el PP no torni a tenir poder ni als ajuntaments, ni a les diputacions, ni al govern valencià. Això NOMÉS depèn de les persones amb dret a vot del PV. Cal fer un últim esforç entre els familiars, les amistat i gent coneguda o saludada per tal de convèncer-los que un país millor és possible.




Josep Usó


Ara sí que va de bo. La desesperació i el paperàs que acaben de fer amb aquesta votació els posa tan en evidència que no es pot afegir res més. Es veu que ja no saben què fer per evitar el desastre que se'ls apropa. Després del seu particular cataclisme a Andalusia, ara es veu que ja tenen coll avall que també aniran al carrer en el País Valencià. I això els desespera.Però aquesta vegada no tenen cap possibilitat de redreçar la seva nefasta perspectiva. Es veu d'una hora lluny que l'únic que volen és continuar agafats a la mamella. No serveixen per a res més. I una bona part dels valencians, ja ens n'hem adonat, d'aquest fet. I si no, espereu al maig i ho veureu. Dos mesos mal comptats, els queden.




Àngels Folch


Tant de bo l'encertis! No conec prou, ni de prou a prop la societat valenciana, segur que tu tens molts més elements i molta més informació que jo i per tant, tot i que l'experiència des de la distància, em faria ser pessimista i pensar que, encara que sigui pel pèls, tornaran a guanyar, penso que m'he de refiar més del teu nas que del meu i que potser sí que aquesta vegada aconseguiran fer-los fora. Tots els valencians que han resistit, lluitat i plantat cara s'ho mereixen.




Andreu Rubio


Des de fa anys, estem patint entrebancs polítics envers les nostres senyes d'identitat mitjançant, per exemple, 
la reciprocitat de la TV3, IB3, Canal 9 ( quan encara la teníem, és clar...); ara que ja teníem a punt una ILP
amb unes 61000 signatures, crec recordar ( part de les quals, firmades per membres del PP ) ,que podia solventar 
dita reciprocitat i la necessitats que les comunitats afins lingüísticament i culturalment disposen dels seus mecanismes necessaris  per tenir els seus propis mitjans de comunicació, com, fins i tot queda reflectit 
a la Carta Europea firmada pels diferents governs de Madrid de torn ( Aznar inclòs ) , ara que estos senyors vinguen a donar-nos lliçons de cultura i de " senyes d'identitat " no significa només que ja estant agonitzant en la seua pròpia i ignominiosa 
ignorància la qual  els hi durà al seu propi pou. 




Josep Blesa


Un any abans de la caiguda de la sucursal balenziana del PSOE, Lerma pactà amb Pujol la convalidació de títols entre les dues generalitats. Per sort l’institut Interuniversitari valencià tenia els títols de llengua i cultura catalanes. I no puc assegurar que els del principat els en tinguera.


El resultat fou l’eixida de 29.000 ensenyants cap als instituts, escoles i universitats del Principat i els Illes.


De tant bon punt que no hi ha cap centre que no tinga valencians explicant dins de cada matèria una catalanitat prou més contemporània, complexa i inclusiva que la que hi hauria sols al voltant dels diversos blavers i gonelles dels dos territoris històrics no valencians.


Com en 1939 els valencians tornàvem a restar atrapats, emboscats i baldats però la llavor de la llibertat s’escampava arreu a l’espera de l’embranzida final.


Això donà peu a un avanç en aconseguir fites socials i sobiranistes que altrament hagueren estat bastant més difícils d’atansar de la manera tan ràpida com s’han produït en els darrers vint anys.


Com en el judo, amb la pròpia força de l’adversari el farem caure. Això sí, com en el judo també, cal estar més preparats mentalment i física que ell.


Repasseu els “trets” estrictament valencians i en veureu que qualsevol racó de la nació hom pot compartir i assumir amb les matisacions que vulgueu. I més amb la immensa informació que corre amunt i avall hui en dia.


 L’anticatalanisme valencià i illenc -en el fons- té la base en allò de la pena compartida.



Però en aconseguir –entre tots- properament tirar fora de la gàbia espanyola el Principat i veure-hi que els que hi restarem som els pagans de la “festa espanyola” (els 22.000 milions d’euros anual principatins que hi haurem de compensar) més les despeses i dèficits actuals que ja  ens trinquen, els populars de les illes i valencians seran els primers a enganxar-se al carro de la independència.



Hom pot ser blaver i gonella si no et toquen la butxaca, però imbècils no ho són pas. Què vos hi jugueu?    


 I sense les extraccions de renda colonials a què ens sotmet l’estat espanyol -als 3 territoris històrics- la seua viabilitat és igual a zero.



Sols cal canviar una sola peça de tot l’escaquer per a la partida siga nostra. Ho aconseguirem segur!




Joan Josep Aguilera


No he entès, i no entendré mai,  com és que tanta gent ha aguantat, aplaudit, i fins i tot els ha votat durant tant de temps.
Al país Valencià i a les Illes  !!
Sindrome d'Estocolm  ?

Mail Obert