Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<65/169>

Vicent Partal

17.04.2012

M'interessen els diners de Juan Carlos

Aquesta matinada a Twitter corria com la pólvora la notícia que un soci d’Iñaki Urdangarin ha presentat al jutge del cas Noos uns correus electrònics que sembla que demostren que Juan Carlos donava suport directe al marit de la seua filla i feia gestions de negocis amb l’ex-president valencià Francisco Camps. Tant El Mundo com El País se’n fan ressò i donen validesa a una informació que sembla gairebé una caricatura: Noos, Urdangarin, Juan Carlos i Camps tots junts en un mateix titular.


Encara no ha amainat l’escàndol de l’elefant que ja s’obre aquest nou front que no sé com la monarquia espanyola serà capaç d’aturar. És clar que Juan Carlos pot dir que, els comentaris que escriu el seu gendre, se’ls ha inventats i que les gestions concretes que descriu són falses. Però, en la situació actual, amb això no en tindrà pas prou, i encara s'ha de veure què més hi ha amagat, què més pot eixir en el moment propici.


A Juan Carlos, li plou, doncs, per totes bandes. Té una família plena de litigis i la seua vida privada, sempre tan amagada de les mirades indiscretes, ara sembla que siga en la boca de tothom. Tant en la boca de tothom que la seua dona ni es molesta a dissimular ni a visitar-lo a l’hospital. Damunt, el lamentable episodi del tret del seu nét ha servit per recordar l’episodi més fosc de la seua vida: el tret que va disparar al seu germà –i fins i tot la crònica angelical del 23-F, cada vegada més difícil de sostenir. Però mancaven els negocis…


Per alguna raó que no acabe d’entendre sembla que ara la veda s’ha obert i el rei d’Espanya haurà de començar a explicar coses. Per exemple, si va ajudar el seu gendre, o no –o si aquest treballava per a ell. O si sabia què passava o no –o com pot ser que ignoràs que el president de les Balears es reunia amb Urdangarin al Palau de Marivent mateix. De tot plegat, me n’alegre. Fa dècades que critique la hipocresia i l’autocensura generalitzada en relació amb la casa reial espanyola. Se li han permès massa coses, a aquest home –a l’hereu de Franco, no oblidem això tampoc ara.


Però, a mi, m’interessen els seus diners. Ací és on hi ha la matèria realment apassionant. En totes aquestes dècades han circulat per les redaccions dels diaris i en les reunions dels polítics i dels empresaris tot d’informacions, sempre impossibles de contrastar, sobre els negocis de Juan Carlos –sobre els negocis poc presentables, diguem. Ja ho vaig explicar el desembre de l'any passat, en un altre editorial, ací a VilaWeb, i ara veig que potser s’acosta més i més ràpidament que no em pensava l’hora de saber del tot de què viu el rei d’Espanya i quin ús, privat i en benefici propi, pot haver fet de la corona. L’Amèrica llatina, les monarquies petrolieres, l’Àfrica plena d’armes… Ja podem començar a fer apostes perquè, si el dic s'esbotza –i diria que l’esquerda comença a ser visible–, això serà un daltabaix de por.

Mail Obert