Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<65/169>

Vicent Partal

12.04.2012

I a vostè, quan li tocaria morir-se, madame Lagarde?

Ahir es va fer públic un nou document del Fons Monetari Internacional, que dirigeix la senyora Christine Lagarde. El document incideix en la longevitat humana: cada vegada hi ha més gent gran, diu, i això afecta l'economia. És evident que cal parlar-ne, d'aquesta qüestió, perquè, efectivament, més pensions i més necessitats mèdiques imposen més despesa als estats. Això, no ho critique. Ara, és el to, que em sembla intolerable. L'FMI no pot dir, com qui no diu res, que 'envellir més d'allò que hi ha previst' és un perill per al sistema econòmic.


El document empra expressions molt desafortunades. Molt. Dir –a tall d'exemple, extremadament cruel– que els malalts de SIDA ara ja no es moren, i que això representa una greu despesa addicional per a l'estat, no és presentable ni correcte. Que volen dir, potser, que si es morissen estaríem comptablement millor? Que volen dir-nos quan hem de morir-nos, o què?


Hi insistesc: el debat és important i seriós, però la fredor amb què els economistes de l'FMI parlen dels ciutadans encara vius és una demostració superior de l'extrema insensibilitat a què hem arribat, a què han arribat això que en diuen els mercats. I això, aquesta insensibilitat extrema, també és un problema. No és el principal. D'acord. El principal, evidentment, és que ara l'FMI exigesca de treballar més anys i de tenir menys pensions. Però és el to, la manera de parlar i el menyspreu envers les persones, tractan-nos com si fórem simples números, línies d'un excel, que indigna. Que indigna terriblement.

Mail Obert