Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<59/169>

Vicent Partal

17.07.2012

Canal 9 com a metàfora

El resultat de la maniobra és clar, diàfan: ni TV3 ni Canal 9, ni res. En cosa de poc temps tindrem tot el dial en castellà. Que és, en definitiva, allò que els fa contents. El resultat final de l’existència de Canal 9 és que no hi haurà televisió en la llengua dels valencians. O per prohibida o per clausurada. Ep!, igual que ja no resten bancs propis (amb la benemèrita excepció de la Caixa Ontinyent), ni diaris de casa (tots són en mans de forasters), ni...


El PP i el PSOE, els partidaris de 'ofrenar noves glòries a Espanya’, aquestes últimes dècades han arrasat el país amb l’excusa de l’anticatalanisme. Esgrimint, sobretot el PP, un ‘valencianisme que era una pura i simple orquestració anticatalana. Un recurs útil no solament per a aturar el catalanisme, sinó per a atacar directament la valencianitat. Al PSPV, potser hi havia, o n'hi ha encara, gent sincera que s’ho creia. Però el resultat és el que és, i això importa poc. La dura realitat és sobre la taula. Difícil de discutir.


Per això cal recordar avui algunes coses. Per exemple que Canal 9 va nàixer (recorde l’anècdota perquè la vaig viure personalment) el dia que un xiquet va dir a Lerma que el president de la Generalitat no duia barba. I Lerma, que no és ràpid de reflexos, va acabar entenent que aquell xiquet es referia al Jordi Pujol que veia en TV3. Canal 9 no va nèixer per aturar TVE ni tota la tropa de privades castellanes, sinó per fer ombra a la catalana, i aquest és el seu pecat original i el defecte del qual mai no ha pogut deslliurar-se. La feren servir per a això i ara que ja no cal, amb els repetidors de TV3 tancats, la deixen caure. A qui pot interessar, si ja ha fet la feina per a la qual fou instituïda?


En eixe sentit, la història de Canal 9 és una metàfora magnífica que, ara que renaixem de les cendres, més val que no oblidem. Des del valencianisme jugar a l’anticatalanisme, fins i tot a l’acatalanisme, ni que siga com a tàctica, vol dir caure, finalment, en el parany antivalencià, ser-ne còmplices. I si un altre Canal 9 és possible, que el vull i el reclame, ho serà únicament si representa un marc mental valencià sense manies estranyes, en què Barcelona i Palma siguen també en el mapa --en segona fila si cal, però que hi siguen-- i en què Almansa siga la ratlla extrema de ponent.

Mail Obert