Opinió

 

<59/169>

Vicent Partal

29.06.2012

La censura ja no és possible

La Garzonada, d'infausta memòria avui, va tenir moltes cares. Però una és especialment dolorosa per als periodistes. Les detencions dels independentistes del 1992 van ser una de les darreres mostres de la censura brutal que es podia imposar als mitjans de comunicació. I la impossibilitat, sobretot gràcies a internet, que la censura puga existir avui és una de les claus de volta del canvi que viu la nostra societat.


Aquell 1992 entre els detinguts hi havia dos periodistes, un de la redacció d'El Punt i un altre de la redacció d'El Temps. Tret d'aquests dos mitjans, d'alguna excepcionalitat i del programa 'L'Orquestra' de Catalunya Ràdio, la censura més espesa va caure sobre el cas i sobre les tortures patides pels detinguts. De fet 'L'Orquestra' va ser eliminada de forma fulminant de la graella de Catalunya Ràdio i el seu conductor, Jordi Vendrell, mai més va tornar a presentar un programa diari.


Aquell silenci avui és impensable. Els diaris o les ràdios, i encara menys les televisions, ni en parlaven. Literalment. Tant a la Devesa de Girona com al Palau de la Música Catalana es van fer dos actes massius de suport als detinguts, amb participació fins i tot de diputats, que van ser amagats a l'opinió pública pels mitjans, amb la sola excepció dels dos afectats. I encara el diari El País es va permetre insultar els detinguts i manipular la informació, exercici del qual hem pogut comprovar recentment que no ha desistit.


Aquell silenci espès va fer molt de mal als qui el vam viure i patir de prop. Però vist amb la perspectiva dels vint anys que fa avui d'aquella operació, la impossibilitat d'una censura d'aquestes dimensions és un símptoma que encoratja i reconforta. I que explica per què algunes coses que en aquella època no passaren estan passant avui.

Mail Obert