Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<3/169>

Vicent Partal

22.06.2015

El dret a la dissidència

De totes les coses que passen entorn de les eleccions del 27 de setembre, n'hi ha una que em resulta particularment preocupant. És l'agressivitat amb què s'enfronten, els uns contra els altres, molts dels partidaris d'una opció política o d'una altra. Independentistes tots.


No és cap novetat això, és cert. Però és especialment preocupant en un moment com l'actual. Que la gent discrepe i argumente amb rotunditat en contra d'una proposta, a mi em sembla normal. Però que la discrepància es presente com a traïció o que es negue el dret de discutir ja no m'ho sembla gens. És ridícul dir que ERC defensa l'opció de les llistes separades només perquè li importa més el partit que el país. Com és ridícul de dir que si CDC vol una llista unitària és només per a salvar el seu espai electoral.


Per aquest camí no anem bé. No és normal ni és sa que els partidaris d'una opció política no estiguen disposats a dubtar, a escoltar res dels d'una altra. I encara menys ho és que sempre tinguen l'apriorisme a mà: que si Mas va pactar amb Zapatero, que si Esquerra va fer president Montilla, que si… Cansa molt tant d'infantilisme polític i tanta demagògia.


Som en un moment únic de la nostra història, el més especial de tots. És per això, i només per això, que al Principat tot el sistema de partits polítics trontolla. I és per això que hi ha propostes sorprenents que no podríem ni imaginar en un altre temps, en una altra hora. En aquest context és normal que si tu ets de l'un costat penses d'entrada que l'altre va equivocat. Més que normal, és típic. Però en aquest precís instant crec que és imprescindible de reivindicar el dret a la discrepància i a la dissidència, sobretot a la discrepància amb els teus. Davant l'envit majúscul del 27-S necessitem que els electors pensen per ells mateixos i no que es limiten a repetir consignes de partit o a llançar-les contra els altres.


I necessitem d'una forma molt especial no caure en la trampa del victimisme, en el romanç de les conspiracions. No hi ha res que em pose més trist aquests dies que veure comentaris a Twitter i endevinar, sense ni un sol error, en quin partit milita qui els fa. No hi ha res que em preocupe més aquests dies que veure com creix la paranoia cap als qui no pensen com tu, com ens acusen de tot als qui només volem pensar per nosaltres mateixos. Pensar diferentment no vol dir ser traïdor ni ser un venut ni encara menys participar en una conspiració universal. Pensar diferentment només vol dir pensar diferentment.


Ens omplim la boca de 'nou país', però això que alguns estan fent en aquesta campanya és tan vell com trist i lamentable. Junqueras ha fet una proposta concreta i Mas una altra. Tots dos tenen el dret de fer-les i el temps dirà qui té raó i quina era la millor. Només el temps i els vots ens ho diran. Mentrestant, estic absolutament segur que tots dos ho fan apressats per la voluntat que el país isca victoriós i convençuts que el seu pla és el millor. Si acceptem això, però només si acceptem això, aleshpres podrem convenir que amb la voluntat, en política, no n'hi ha prou i que un dels dos, inevitablement, s'haurà equivocat. Podríem discutir, doncs, de política i en aquests termes només? Podríem provar d'esbrinar no pas qui ens cau millor, sinó qui té més encert?


Si fóssem capaços  --i crec que ho hem de ser-- de llevar la càrrega tribal del debat, el factor emocional que originen les adhesions furibúndament militants, parlaríem amb respecte i prendríem decisions amb molta més equanimitat i segurament amb més encert. I això espere que puguen fer els dies vinents l'ANC i Òmnium, ara que els han tornat a posar sota el focus principal.





L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)








Francesc Viladot


És difícil esbrinar quina de les dues propostes és millor, si la del president Mas o la de Junqueras. Per això, la proposta que ha fet avui Lluís Llach pel Twitter m'ha semblat interessant. Una especie de via del mig. Una sola candidatura amb tres branques, Ara és l'hora ERC, Ara és l'CDC, i Ara és l'hora CUP, encapçalada cadascuna per un membre de la societat civil. Una idea a tenir en compte i a desenvolupar.




David Calabuig


Sí, Vicent, perquè estem tan obsessionats amb el “tu ets de dretes, jo sóc d’esquerres” dins del mateix moviment de l’independentisme? Tan important és reivindicar la ideologia enfront de la possibilitat d’esdevenir un nou Estat d’Europa? Estàvem pensant en la nostra ideologia el dia de la “V” o quan vàrem anar a votar el 9N? És que som tant diferents els catalans de dretes i els d’esquerres? Quan arribi el moment d’escriure una nova Constitució per a la República catalana o la de crear les noves lleis que impulsaran un país millor, tots nosaltres, la ciutadania, ja vigilarem per tal que la majoria de la societat en surti beneficiada. Som catalans que estem convençuts que la independència és l’única opció realista per a progressar. Això que ens uneix és molt més fort que les ideologies “dretes-esquerres” que, de fet, només afloren en el moment d’escollir la formació política que votarem. Precisament, entitats com l’ANC i Òmnium han arribat als sentiments de molts del nostre país perquè han aconseguit unir-nos “per una idea” i no pas  “per una ideologia”. El seu paper ha estat clau per al procés i tots coincidirem que no es pot entendre el moviment independentista actual sense la seva intervenció. Desgraciadament, quan han cedit el torn als nostres polítics, hem tornat al món de les ideologies i tot s’ha refredat. Hom pensa que l’ANC i Òmnium “no s’han de ficar en política” però...és que no ho han estat fent tots aquests anys organitzant  les mobilitzacions dels onze de setembre? No és política la campanya “Ara és l’hora” per a votar el 9N i que va culminar en l’acte a la plaça Catalunya del dinou d’octubre passat? Sí, és cert, haurien de ser neutrals però potser això ja no sigui possible. El 27-S ens hi juguem massa i l’ANC i Òmnium no es poden limitar a ser simples espectadors. Si ens criden, ens tornaran a tenir al seu costat!




Amadeu Abril


Vicimisme, caïnisme, sectarisme i “papanatisme” són els grans mals sociopolítics el país. Però no exagerem. Vull dir, no ens deixem endur per l’efecte amplificador de debats organitzats i twitters descontrolats. Els convençuts de banda i banda fan molt de soroll, poden crispar a qui es deixi crispar… però vols dir que passen de molèstia? Vull dir que la majoria de gent que no duu la militància com un ganivet a la boca reacciona amb un'·ja se sap, aquests', amb qualsevol dels bàndols.

Sí, d’acord, tens raó. Però crec que és més preocupant l’efecte que fan els polítics en en els no militants (la manca d’entusiasme que genera la manca de propostes) que no pas el soroll dels insultadors compulsius voacacionals. La manca d’habilitat de Mas amb el “si se puede” i la manca de concreció de la seva proposta, junt amb la inacapacitat del mortal comú de compendre la proposta de Junqueras fan més mal, pequè desmobilitzen. Els que s’insulten entre ells mai es convenceran, ni ens convenceran als altres de gaire res.

Dit això, jo també vull un país més civilitzat, clar.




Josep Joan Aguilera


Fa pocs minuts comentavem quelcom semblant amb el meu veí, hem coincidit que el 27S farem el mateix que vàrem fer les 7 persones de les 2 cases, i milions més per sort a les municipals ,votarem  independència , és la prioritat màxima. Quan la tinguem ja discutirem quina és la millor manera de lluitar per a construir un país més solidari i just amb els seus habitants i la resta de nacions del planeta.
També confio molt amb l'ANC i Omnium  com a factor aglutinador.


No penso perdre temps escoltant aquestes veus i  comentaris  que semblen voler obstaculitzar , el dedicaré com a  voluntari a posar el meu granet de sorra.



Josep Canals


Com la majoria de vegades molt d’acord amb el que diu el director de Vilaweb.Un dels dos estarà equivocat? O un dels tres, o dels quatre, o dels cinc.Es molt trist veure com en un moment que podria ser el més important de la nostre història, els que se suposa haurien de liderar aquest procés, no siguin capaços d’arribar a trobar una solució consensuada. Segueixo tenint molta confiança en l’ANC i Òmnium, són ells els que varen aconseguir els èxits dels darrers 11S, potser ara hauran de fer un pas endavant més decidit.Jo he deixat de confiar en els partits tradicionals, m’han decebut masses vegades.



Jordi Carbonell


Comparteixo la teva anàlisi, però crec que hi falten dos matisos importants: el primer, la unilateralitat de les decisions del president Mas; el segon, que és l’hora dels partits, no de la societat civil.


 Crec que quan el president va proposar la llista única sense haver negociat prèviament amb ningú els punts claus, va errar-la. Era molt difícil que cap partit acceptes les condicions que proposava ja que això suposava claudicació i submissió al president.


 Ara torna actuar de la mateixa manera amb l’afegit que proposa que ANC i Òmnium configurin la llista unitària. Que desconeix que a totes dues entitats hi ha militants de tots i cada un dels partits sobiranistes? Que no sap que en l’última assemblea de l’ANC es va modificar el Full de Ruta especificant que només és proposaria una llista única com a últim recurs en cas que fracassessin els partits?


 El que pot comportar aquesta proposta són tensions molt serioses en el si de les dues entitats, cosa que precisament no ajudarà a ampliar la base sobiranista. Al contrari provocarà divisions.


 Que es proposa el president Mas, liderar el procés o ser el cavall de Troia? Crec que no es hora de fer propostes enginyoses, sinó de treballar per sumar al Full de Ruta tots els partits sobiranistes.



Josep Usó


Cal espolsar-se les antigues maneres de fer. Només a Espanya existeix aquell sistema d'estar amb mi o contra mi. Ara, per a fer un país nou, cal fer coses noves. I, evidentment, el sistema de partits d'abans, també s'haurà de canviar. I no passarà res. Però primer cal aturar-se i veure què és el que està passant. Només ho hem de canviar tot, però de veritat, no com a la fallida tranició. Càntir nou, aigua fresca. (I això està provat científicament).Cal que tothom ens tranquil·litzem. És difícil, perquè tot corre molt. Però s'ha de fer. I deixar-nos de retreure draps del passat. Al capdavall, com deia Fuster, hem de reclamar el dret a equivocar-nos i canviar d'opinió. És el primer que ens negaran el notre enemics.



Josep Albà


Jo dec ser molt innocent i segur que sóc un analfabet en termes d'estratègia política, però totes aquestes -certíssimes- lluites fratricides de què ens parla l'editorial no s'haurien evitat mantenint després del 9N la mateixa unitat que ens havia portat, feliços i contents, de victòria en victòria just fins aquell moment? Perquè a mi em va semblar veure, el novembre,una proposta unitària i transversal i diverses propostes de llistes separades  I a partir d'aquí, avall pel pedregar...
Ara jo i molts, em sembla, ja no tenim tan clar què és el que busca cadascú, i d'aquí a la baralla hi ha només un pas. Ara hem perdut el somriure i l'alegria i a les reunions i els actes som, per desgràcia, quatre gats. 
O algú fa alguna cosa aviat, o molt em temo que acabarem estarrossats. I no em refereixo a coses com allò del "I love Spain" amb què ens va acabar de treure de polleguera ja completament l'ANC.



Jordi Pedemonte


Tot això està molt be, per tant de forma objectiva cap partit sobiranista estaria crean dubtes sobre un altre partit sobiranista per aconseguir els seus vots. Això no ha passat fins ara i tot son rumorologies de gent que pixa fora de test. 

Si passes estaria en el seu dret? si perjudica els vots totals sobiranistes a canvi de aconseguir-ne alguns per a els mateixos?
Creus que al contrari, tots estan intentant esgarrapar com sigui vots de formacions unionistes?.

Una cosa és el que hauria de ser i l'altra el que és i el que no es pot fer és ignorar el que passa per que no t'agradi.
Si passa s'ha de denunciar i no amagar-ho per que es lleig.

Estic cansat de que tot sigui justificable utilitzant la paraula 'legítimament'.




Joan Rubiralta


Sempre que participo en aquests comentaris he intentat no fer demagògia ni proselitisme perquè tots plegats ja som grans i no es tracta de fer canviar de parer a ningú. Amb tot hi ha evidències que caldrà escatir sobre quina de les dues grans opcions sobiranistes, CDC o ERC, o llista comuna amb Mas o independentisme d'esquerres de Junqueras acabarà convencent a la majoria i per tant haurà guanyat. Si suposem que sumant tots els vots independentistes, guanyem les eleccions, també hi haurà alguna força que en tindrà més que l'altra i aquesta victòria serà inqüestionable. Amb tot, serà poc transcendent ja que després es tractarà de fer un govern de consens amb totes les forces sobiranistes incloses, i per això recomano de no pujar massa les baralles legítimes entre aquests partits perquè després serà més difícil prendre acords i fer política nacional de debò davant de la feinada pendent que hi haurà. 


Tot i això, trobo que demanar a les entitats civils que s'integrin a una llista és molt problemàtic per les interferències que aquest fet pot provocar en les mateixes entitats. Actualment, totes aquestes formacions ja estan donant suport al procés i han programat quatre grans activitats des d'ara i fins el 27S i dir-los que ara s'apuntin com a integrants d'una llista concreta, penso que no toca i sí que toca seguir treballant amb la màxima tensió cap a la independència. Una altra qüestió és que alguna persona membre d’alguna d’aquestes entitats, s'apunti a una llista a nivell individual, cosa que crec que ho podria fer, i fins i tot dir-ho públicament, però s'hauria de donar de baixa de l'entitat; emperò penso que com a formació, tant l'ANC, com Òmnium Cultural com l'AMI no ho haurien de fer.



Eduard Zanuy


Trobo molt encertada l'editorial de demà del vostre diari. Ens cal molta generositat i saber fer en el repte que ens hem plantejat tots plegats.Només en sortirem victoriosos si tenim en consideració bases com aquestes.Ja ho vareu plantejar temps enrrere, i hi estic totalment d'acord : Només ens podem derrotar nosaltrres mateixos. Ells ja no ho poden fer.




Josep Blesa


El 19-11-2014, uns dies després del 9N, vares i vam escriure en l’Editorial “L’oportunitat” aquestes paraules. Ho dic pel pòsit desat aleshores. Per a memòria i reflexió d’avui.  Ho aconseguirem segur http://www.vilaweb.cat/editorial/pg/11/4220276/loportunitat.html



Joan Ortí


Curiosament estava comentant amb l’escriptor mallorquí en Miquel López Crespí,  els problemes de pacte de progrés que hi ha actualment a les Illes, quant l’editorial d’avui planteja el tema crucial de fons, les actituds personalistes i partidistes. Ell em deia que s’havien trencat molts possibles pactes de progrés en la historia recent de la governabilitat a les Illes per culpa de personalismes i partidismes. http://pobler.balearweb.net/category/4891


Efectivament avui al 2015 el panorama polític català sembla mes una lluita de classes pura i dura i per segons qui una prioritat. Ras i clar, primer soc jo i el meu partit i desprès el País.


Sembla que les grandioses manifestacions durant tres anys seguits no tinguin cap importància.


Qui és que no està en contra de la barbàrie financera imposada pels que controlen les finances a Europa i al mon i qui és què no vol lluitar amb totes les forces contra aquesta barbàrie, contra les retallades injustes i que han demostrat que no ens porten cap el retrobament del benestar.


Que hem de fer doncs? Catalunya que ha de fer?, lluitar contra els poderosos de les finances, la troika, els banquers i deixar-xe d’històries independentistes.


No diu tothom que si som independents podrem controlar les nostres finances i per tant es podran resoldre molts del problemes que ara patim.


Les futures eleccions lliures i democràtiques de la propera república catalana, configuraran òbviament un parlament cromàtic, algú te por d’això?  Si ningú te por, posem-nos a treballar tots junts per el 27S!!



Josep Jallé


El dret a la dissidència de cara a l’objectiu d’assolir la independència?. Penso que, en tot cas, es tracta de tàctiques per veure qui presidirà el nou Parlament el 28-S. La dissidència de fons es troba en els que no volen la independència, o els que ho volen sense prendre mal. La resta que analitzes es propi de la condició humana: els personalismes per sobre de tot, amb les rancúnies i els odis acumulats surant a la primera de canvi (de canvi, és un escriure). La por a un escenari desconegut.


Altre indicació de l’optimisme en la proposta de raonament que fas és fer servir la paraula pensar. Pensen els polítics clàssics, convencionals, respecte de la singularitat única del 27-S?. Ca!, son com els boxadors que, encara que zombis, s’aguanten drets per deixar-ho al nostre arbitri el qui guanyarà als punts, en aquest cas, als vots. El que tinc clar és que dels dos enfocs esmentats hi ha un menys partidista que l’altre, més posat en mans nostres: ANC, Òmnium i AMI, amb un líder a qui quasi tota Espanya l’ha acusat de rupturista, de veure’s l’enteniment i altres adjectius més cavernícoles. Som, doncs, nosaltres a qui se’ns demana que fem llista. Sense limitacions, àlies transversal. Ho tinc clar



Salvador Rofes


Tot plegat una vergonya. Ara ja no ens tirem trets als peus.Els nostres polítics disparen  als cors dels votants sense cap pudor. A lo millor, si en tiren molts de trets, la gent (el poble) els enviarà a...i no anirà a votar.




Ramon Torramilans


Venim dient que no s"han de barrejar les xurros i les marines, els politics de doctrina i els ciutadans de la societat civil que mai s'han volgut involucrar en lluites i llistes de partits;www.lasolucio.cat es el http://partittransversalcatala.blogspot.com fundat per http://rntorramilansroca.blogspot.com que tothom qui intenta contactar no li fan cap cas ni ningú creu que necessiti l'adhesió ni el recolzament d'un partit tan menut.

Mail Obert