Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<3/169>

Vicent Partal

07.08.2014

La independència no serà una victòria només dels independentistes

Fa més de vint anys ja vaig ser a Eslovènia, seguint molt de prop com a periodista el procés d'independència. El principal diari del país, Delo, va adoptar una posició dura contra el procés que aleshores li va valdre moltes crítiques, una mica a l'estil de La Vanguardia entre nosaltres. Vint anys després, qualsevol que conega Eslovènia sap que el gran diari del país és… Delo. Ningú no li ho ha retret i així ha de ser. Delo és avui un diari magnífic que fa de digne portaveu d'una nació lliure magnífica.


El moviment per la independència que protagonitzem no lliga amb interessos ni amb tàctiques personals, per més que tots tinguem els nostres interessos i les nostres tàctiques, els nostres egos, ben legítims. He vist prou independències en ma vida per a explicar una cosa que ara pot sonar molt estranya però que espere que algú la recorde quan hi arribem: l'endemà pràcticament ningú no passa comptes amb ningú i ningú no pot presentar-se de forma creïble com l'autor primordial i indiscutible de l'èxit.


Perquè la independència no serà la victòria dels independentistes, serà una victòria del país sencer, amb els contraris a la independència inclosos. Que no hauran fet res per guanyar-la però que l'hauran guanyada. Com també l'hauran guanyada aquells que es dediquen a desmoralitzar la gent, els que posen pegues a qualsevol cosa i els que serien feliços de no arribar-hi només per poder dir que ells tenien raó i que nosaltres érem uns babaus enganyats i uns inútils. Fins i tot serà la victòria d'aquells que cobren per sembrar zitzània en tots els nostres camps.


En aquest context, i assumit això, simplement no us deixeu prendre la possibilitat de guanyar, que ara ja només depèn de nosaltres. Quan algú us insulte o us amenace, primer mireu si té alguna raó per a fer-ho; si no en té cap, simplement obvieu-lo. Quan algú us diga que no podem guanyar, guanyeu-lo vosaltres a ell amb arguments. Quan algú us acuse de tenir interessos estranys o espuris, si en teniu serà el vostre problema, però si no en teniu simplement continueu caminant i fent feina.


I d'ací al dia de la independència recordeu sobretot que no importem nosaltres, cap de nosaltres, perquè allò que importa és el país. I no oblideu que no guanyarem nosaltres, cap de nosaltres, sinó el país sencer. Podeu pensar que és cansat, injust, fins i tot decebedor. Però les fantasies només són fantasies i el món, amics meus, funciona així.




L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)




Víctor Serra


Totalment d'acord. Pensem que hi ha molts unionistes que han fet més per la independència que alguns independentistes.
I parlant seriosament: si haguérem de fer un país secctari no hauria valgut la pena.




Elena Ferro


Suposo que tens raó, Vicent, en que també guanyaran els que han fet tot el posible perquè no guanyessim. Ara bé, si pretenem fer un nou país trobo més que dubtós que ho aconseguim si els que han col·laborat en perpetuar un païs de vergonya venen a prendre els llocs clau per impedir que el país sigui realment nou. Una autonomia espanyola independent no ens interessa a la majoria.




Joan Goma


No siguem ingenus. La independència serà pactada (sobretot amb els creditors d'Espanya) però haurem de pagar un preu per la llibertat. El preu serà en forma de deute espanyol que haurem d'assumir, en forma d'un període de transició en que seguirem patint part de l'espoli, en forma d'ajuts econòmics a Espanya, en forma del repartiment d'actius i passius...

Aquest preu serà més gran o més petit en funció de la força de negociació de cada part. La força de negociació que tindrem dependrà molt i molt de la pinya que fem els catalans. Si l'11-9 la manifestació supera la de l'any passat, la força augmentarà. Si el 9-11 el vot pel sí-sí és del 70% i la participació del 80%, la força serà molt més gran que si és del 51% amb una participació del 55%. Si empresaris, mitjans de comunicació, sindicats, banquers, desnonats, partits de dretes i d'esquerres... tots fem pinya, la força de negociació serà molt més gran que si uns quants d'aquests s'hi posen de cul.

Quan siguem independents, la independència serà un bé de Deu per a tothom. La llibertat la gaudirem tots, inclosos els que s'hi varen posar de cul. Però el preu que haurem de pagar no serà el mateix. Estem parlant de desenes de milers de milions d'euros en una població de 7 milions. Per tant, cada un que s'hi posa de cul ens costa milers d'euros a cada un de nosaltres, inclòs ell mateix.

Els que no ajuden a assolir la llibertat han de saber que ho pagaran car. No pas perquè els hi fem pagar quan siguem independents, sinó perquè per culpa seva el govern espanyol s'aprofitarà per fer-nos-ho pagar a tots.




Josep Selva


El nou Estat no passarà factures i la Vanguardia saludarà la independència com va saludar a Franco el 1939, i potser es dirà "la Vanguardia Catalana". I Lara no marxara a Sevilla ni Freixenet a la Rioja alavesa, i nosaltres tindrem memòria de l'abans perque no ens segueixin fotent els mateixos en el després, perque ha de guanyar el país i si aixó vol dir integrar malparits i botiflers, ho farem. Aquest és el preu a pagar per alliberar-nos d'Espanya. No és ni car ni barat, és que les estratègies ben portades funcionen així.




Roser Giner


La lluita serà duríssima. Hem de tenir el cap fred, i tenir paciència. Sempre arriba el moment que un espera. Arriba. I nosaltres en tenim dos ... 11S14 i 9N14.


Ho sabem. Els teus dos últims articles em fan pensar que els nervis són a flor de pell i no és així. Jo només tinc dubtes dels actuals 'felpudos rojos'. El país, la República Catalana, és la prioritat i el nostre objectiu. El procés serà una realitat el 10N14. Ho aconseguirem, segur.




Josep Usó


Arribats ací, pense que l'únic que cal és continuar endavant. Ara ja està clar que el procés és imparable i que el desenllaç està a tocar. I no cal amoïnar-se per cap de les notícies que cada dia ens arriben. És normal que l'Estat espanyol es defense. No seria raonable que no ho fes. Però al final, ja ho veureu, fins i tot els qui ara més fan per entorpir el procés, es reivindicaran com a artífexs de la independència. No cal patir. No només a Eslovènia. A l'Argentina, o al Perú, ara no hi ha ningú que pense que seria millor formar part del reino d'España. Quan es fa el pas, es fa i ja està fet. No hi ha volta enrere. I pense que és el cas. Molt més clar que a Escòcia, ho veig. I, fins i tot, quan ja estiga fet, un dia compraré la Vanguàrdia.

Mail Obert